 |
Dissabte, 8 de febrer 2020 - Avui el Grup de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat visitem un parell d'indrets tan bonics com singulars: la Salga Aguda i el monestir de Sant Pere de la Portella, tots dos al bell mig del Berguedà..
El dia comença, continua i acaba humit i gris, però sense pluja. Després d'esmorzar al Baix Pirineu de Borredà els 22 caminants enfilem la primera de les pujades.
|
 |
| Un comunidor, eren edificis senzills d'ús religiós destinats a conjurar tempestes i altres maleficis. Oberts a quatre vents el sacerdot es situava al centre i comunia les tempestes i pedregades. Eren habituals als pobles antics dels Pirineus i Prepirineus. És van utilitzar entre els segles XVI i XVIII, posteriorment van caure en desús, actualment se'n conserven pocs, la majoria en estat ruïnós. Aquest és a Borredà, a prop del pont de Sant Joan. |
 |
| Sortint de Borredà creuem el pont de Sant Joan, salva la riera de Merdançol, malgrat el seu nom és una de les principals que alimenta el pantà de la Baells. |
 |
| Cal Salga, un de tants masos enrunats, abans ple de vida i ara regne de la solitud. |
 |
| Continuem fins trobar la carena de la serra de Picancel. La travessem sense més dificultat, només cal alguna grimpada. Convé no badar i estar atents on posem els peus, una ensopegada pot ser l'última. |
 |
| La punta del fons a l'esquerra és la Salga Aguda (1172 m) punt culminant de la serra de Picancel i objectiu immediat de la travessa. El material geològic de la serra, el conglomerat, recorda el de Montserrat. |
 |
| L'estimball a banda i banda no és apte pels que tenen vertigen. |
 |
| La Salga Aguda és un dels 100 cims inclosos a la llista de la FEEC. No us perdeu aquest vídeo |
 |
| Fent cim, al fons a la dreta el pantà de la Baells, el dia emboirat no permet millors vistes. |
 |
| El pont de Campdou salva el torrent de cal Moliner |
 |
| "Hi ha constància del monestir benedictí de Sant Pere de la Portella des d'inici dels segle XI. De reduïda entitat, va patir una greu crisi en el segle XIV. Saquejat per bandolers en el segle XVI, va restar un temps abandonat. El 1617 fou unit al priorat de Sant Pau del Camp de Barcelona i va substituir fins al 1835. Durant la Primera Guerra Carlina va acollir la universitat del bàndol absolutista (1838-1840) i desprès va convertir-se en masia.El 1988 va passar a propietat pública. L'església és una obra romànica del segle XII, reformada a l'interior amb decoració barroca. Un senzill claustre agrupa a l'entorn vestigis d'edificacions monàstiques del segle XI molt modificades. A l'exterior del recinte es va bastir a finals del segle XVIII una nova casa de l'abat" Text del plafó de l'entrada al recinte |
 |
| La "nova" casa de l'abat |
 |
Sant Maurici de la Quar, fi de la sortida. Diuen que a l'hostal Sant Maurici cuinen els millors pèsols negres, hi tornaré i els tastarem.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada