És publica sota llicència Creative Commons 3.0: Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Sóc l'autor de texts i fotos. No necessàriament comparteixo les opinions dels comentaris - Marcel Albet Guinart
dilluns, 23 de juliol del 2018
diumenge, 22 de juliol del 2018
Aurora Peña & The Ministers of Pastime a Nits de Música al Claustre de Sant Cugat
Aquest dissabte 21 de juliol hem assistit al darrer dels concerts del cicle Nits de Música al Claustre, Música Clàssica Entre Capitells que organitza l'Ajuntament de Sant Cugat. El recital, en bon criteri, i a diferència dels anteriors que s'han fet al pati del claustre, l'hem escoltat a l'interior de l'església. El millor lloc pel repertori que han ofert. Un recital dedicat a dos dels compositors més destacats del barroc, Händel i Vivaldi. La soprano Aurora Peña (València, 1990) acompanyada per la formació de cambra The Ministers of Pastime, sis violins, una viola, un cello, un contrabaix i clavicèmbal, han interpretat entre altres el Concerto Grosso op.6 de Händel i el Concert per a cordes i continu de Vivaldi. La interpretació des músics malgrat la seva joventut, o precisament per això, ha estat d'alt nivell. Cal destacar la bona sintonia entre els interpretes i la coordinació entre els músics i la la soprano, qüestió bàsica quan es tracta de música cambrística. Un recital en dues parts de gairebé una hora de duració. Els insistents aplaudiments finals han tingut recompensa: la més que coneguda ària Lascia ch'io pianga de l'opera Almira de Händel. |
dissabte, 21 de juliol del 2018
Tercera diada castellera de Sant Cugat
Etiquetes de comentaris:
castellers,
Castellers de Sant Cugat,
Sant Cugat del Vallès
divendres, 20 de juliol del 2018
Castell de Llort, la solitud guanyada
Rocs i plantes afloren en aparent harmonia, com tots busquen el seu espai, el seu temps
|
La tempesta s'acosta, diuen que és millor no córrer, buscar aixopluc en lloc clos i eixut, evitar pics, colls i prats, res de carenes. Trobar sense buscar, trobar sense voler, l'atzar el meu amic
|
L'espitllera, ara només per mirar |
Escoltar el silenci |
Abandono les ruines amb recança, torno al camí ral. Al clatell sento la mirada de la mitja torre enrunada, intueixo que sóc un intrús, que faig nosa. La solitud vol solitud. |
Borda del collet del Terrissaire, pas obligat per accedir al camí del castell de Llort. |
Guarda la borda un magnífic arbre, un freixe antic i noble que em diu adéu |
Etiquetes de comentaris:
arbre,
Castell de Llort,
freixe,
paisatge natural,
Pallars Sobirà,
solitud
Subscriure's a:
Missatges (Atom)