Fotopoemes del covid-19

A l'entorn del pantà de Camarasa

25 de febrer de 2020 - La població de Camarasa 

L'estació de Vilanova de la Sal, la més solitària

26 de febrer de 2020 - L'estació de Vilanova de la Sal es troba enmig del no-res i lluny de tot arreu, davant del pantà de Camarasa. El poble més a prop  és Vilanova de la Sal de 107 habitants. S'hi arriba per una carretera de 7 km plena de revolts que acaba aquí. L'estació es va  inaugurar el 1949, forma part de la línia RL2 Lleida-Pirineus/La Pobla de Segur dels Ferrocarrils de Generalitat, també es coneix amb nom turístic Tren dels Llacs.

Portes i finestres de l'edifici de viatgers estan tapiades fa temps. És un baixador amb parada facultativa que cal sol·licitar al revisor, o pitjar el botó corresponent si som a l'estació. A quatre quilometres es conserven les restes d'unes salines que van funcionar fins el 1970.  

La sensació de solitud i aïllament és aclaparadora, un atzucac del que difícilment es pot fugir.  Baixar a les vies és perillós, i està prohibit, a cada extrem hi ha un túnel de difícil accés pels visitants. Les aigües manses però inaccessibles de l'embassament no faciliten les coses. Com algú em diu és terra de ningú. La freqüència dels trens la desconec, fora de temporada turística deu ser mínima. Possiblement sigui l'estació menys utilitzada del món. 

Hitchcock, el Gran Mestre, d'haver-ho sabut hi hauria rodat el millor film. 

Montmagastre, les ruines més oblidades

25 de febrer de 2020 - El conjunt monumental de Montmagastre és situat casi a la punta d'un turó piramidal que destaca enmig de la plana d'Artesa de Segre. El formen les restes d'un castell del que no en  queda gairebé res i l'església de Sant Miquel que es troba en estat ruïnós.

El dia de la visita la boira ens acompanya durant tota la pujada, el paisatge singular que travessem esdevé irreal, gairebé un malson. Entrem a l'església amb molt de compte, tot és apunt de caure d'un moment a l'altre. Els sostres s'han enfonsat i els murs aviat es desplomaran.  

La solitud centenària que guarda el lloc només es alterada pel vol d'algun corb, el silenci mil·lenari el  trenca les nostres pases. L'herba, la malesa, els materials acumulats dificulten el pas. Baixar a la cripta mig amagada per runa sedimentada pot ser una activitat arriscada, la dovella de l'arc està erosionada, el fons és entollat i la visibilitat escasa.

Sortim per un dels murs esberlats, enfilem amunt fins arribar al cim, potser en dies clars la vista és magnífica, avui no és el cas, el vent del nord, fred i sec, ens castiga els rostres constantment. Decidim tornar. A mitja baixada, el sol, poc a poc, ens omple les venes. 

Viatge als desconeguts retaules gòtics d'Alòs de Balaguer

Dijous, 27 de febrer de 2020 - Una vegada més el professor Lluís Jordà ens sorprèn amb la descoberta de petits grans tresors, no per desconeguts, o potser per això, menys interessants. La proposta d'avui és visitar Alòs de Balaguer, un poble de la Noguera a la vora del Segre, per conèixer dues magnifiques obres de l'art gòtic català. És una de les sortides programades a l'entorn del V Curs d'història de Catalunya que imparteix a la seu del Club Muntanyenc Sant Cugat.

Foto: Alòs de Balaguer - Encara que no destaca gaire, al fons, una mica enlairat, les restes del castell.

L'objectiu principal de la visita és l'església parroquial d'Alòs, datada a partir de 1040 que ha estat modificada en diverses ocasions, l'actual  valor artístic és escàs. L'interès és a l'interior, són un parell de retaules de pedra policromada del segle XIV que fa poc han estat restaurats.

Foto: un dels retaules és dedicat a la Mare de Déu del Roser i Sant Pere Mártir. 

El retaule de Sant Pere Màrtir o Pere de Verona (Verona, 1203 - Milà, 1252) representa diferents episodis de la vida del qui va ser el primer màrtir dels dominics, per tant una figura molt respectada dins l'orde. El 1251 va ser nomenat Inquisidor General de Llombardia pel papa Inocencia IV. Durant un viatge entre Como i Milà va ser atacat i assassinat per un tal Carino de Balsamo amb un cop de destral al cap. Normalment se'l representa amb la destral clavada al front. En el cas que ens ocupa l'eina ha desaparegut però el trau continua ben obert.

La predel·la (part inferior del retaule) presenta les imatges de dotze profetes amb  llibres oberts (detall).

Sant Pere Màrtir davant el papa de Roma (detall)

Imposició de l'hàbit (detall)

Retaule de la Mare de Déu del Roser. L'anunciació de l'àngel (detall)

A l'interior de l'església s'hi guarda el mecanisme d'un rellotge de campanar en perfecte estat de revista, sembla que ha estat restaurat recentment.

L'altre retaule és el de sant Feliu o Fèlix. Mostra les diferents etapes de la vida del sant, des de la seva arribada a Barcelona acompanyat per sant Cugat procedents d'Àfrica, fins el seu martiri en mans del governador de Girona anomenat Rufí. Els fets van succeir en temps de l'emperador romà Dioclecià (s.III), durant el seu regnat es va mostrar especialment intransigent amb els cristians.

A la imatge veiem sant Feliu llençat a mar des d'un vaixell, porta dues rodes de molí lligades al coll,  per sort van aparèixer un parell d'àngels que el van recollir per deixar-lo a una platja a prop de Sant Feliu de Guíxols. Va ser un de tants martiris que va patir abans de morir definitivament el 303. És enterrat a Girona, damunt el sepulcre s'hi va bastir la basílica de Sant Feliu.

L'historiador Agustí Duran i Sanpere va datar l'obra entre 1360 i finals de segle XIV,  convertint-se en un dels retaules gòtics més antics dels que es conserven a Catalunya. Sobre l'autoria dels dos retaules només es pot afirmar que provenen de l'escola de Lleida.

Protegida darrere un vidre blindat es conserva una talla gòtica de fusta policromada del s.XV-XVI  Representa santa Anna com a mare de  la Verge i a l'hora àvia de l'infant Jesús. Va ser un model molt utilitzat en època medieval, però a partir del Concili de Trento (1545-1563) s'intentà abolir, ja que no es tractava de cap episodi dels Evangelis. Malgrat això la devoció popular va fer que sovint se seguis representant. 

El 2015 el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va fer una intervenció de conservació-restauració a fons.

Als afores d'Alòs de Balaguer, a l'altre costat del barranc del Prat, solitaria i acinglerada veiem, i no visitem per falta de temps, la capella de Sant Miquel.

El castell d'Alòs de Balaguer va ser construït pels àrabs cap el segle XI. Investigacions recents, del 2019, han demostrat que la construcció inicial va començar cap a l'any 730. Aquesta data situa el castell com un dels monuments defensius més antics de Catalunya, com una possible fortificació carolingia o islàmica. 

Degut a la seva dilatada història el castell conserva vestigis d'èpoques posteriors a la musulmana, principalment romànics i gòtics.

El castell va ser conquerit als musulmans entre els anys 1015 i 1016 pel comte Ramon Borrell I de Barcelona. Poc desprès va tornar en poder dels musulmans, el 1024 va ser conquerit definitivament. La seva situació estratègica controlava el pas del riu Segre.

Es conserven alguns murs construïts amb carreus encoixinats, propis de l'època gòtica.

Els disset participants dinem al restaurant el Molí d'Alòs, situat en un antic molí a peu de la carretera d'Artesa de Segre. Disposa de 10 taules, el tracte és familiar i els calçots francament bons. Venen productes locals. 

Per acabar, de camí de tornada parem a Ponts. Visitem la canònica agustiniana, una església de tipus romànic llombard, els seus inicis es remunten al 1024. Desprès d'un llarg període de decadència el 1839 durant la primera guerra carlina  va ser saquejada i cremada per les tropes absolutistes. Als anys setanta del segle passat la recent creada Associació d'Amics de Sant Pere va iniciar les feines de recuperació. Pràcticament van refer el monuments sencer, d'aquí mil anys qui se'n adonarà?

La Cova Gran de Santa Linya (La Noguera)

26 de febrer de 2020 - La Cova Gran de Santa Linya és una enorme cavitat natural situada a prop d'aquest poble de La Noguera. Les seves enormes dimensions, 90 metres d'amplada per 25 d'alçària i una profunditat de 50, fan difícil poder fotografiar-la sencera. 

El seu ús compartit és polèmic. El 2002 es van descobrir importants restes arqueològiques, les més antigues daten del paleolític superior fins les mes recents que són del calcolític. Coincidint gairebé amb el temps d'aquest descobriment la Cova Gran ha esdevingut un centre d'escalada reconegut a nivell internacional, algunes de les seves vies es consideren de les més difícils  del món. Un enllaç ho explica més detalladament.

Les parets de la cova són plenes de material d'escalada abandonat. El dia de la visita, una tarda de dimecres d'hivern, la cova és força tranquila, només un equip de tres japonesos i un parell de locals s'enfilen per les parets.