El far de Moscarter es troba situat a la punta del mateix nom, l'extrem més septentrional de l'illa d'Eivissa. Només s'hi pot accedir a peu resseguint els penya-segats a partir de Portinatx durant uns vint minuts, o be per uns camins perdedors des de l'interior.
Al plafó informatiu situat a la base del far hi podem llegir el següent:
"Les obres van ser adjudicades mitjançant subhasta el 1974, aquestes no comencen fins el 1975 per diversos problemes administratius. Té la particularitat de ser el far amb la torre més alta de les Balears, 52 metre fins al pla focal. Va començar funcionant amb un enllumenat elèctric mitjançant llums de feix segellat. Representa el típic far dels anys setanta projectat arran de Pla de Millora de l'any 1967, amb torre de formigó i sense edifici amb habitatges per als Tècnics de Senyals Marítims, ja que va començar amb un funcionament a utomàtic. Des de la seva inauguració el 1977, el seu manteniment es va dur a terme pels tècnics residents al far del Botafoc. La llanterna és de la casa Racional S.A, de 2,25 m. de diàmetre. La considerable alçària de la seva torre va fer aconsellable la instal·lació d'un muntacàrregues al seu interior per facilita als tècnics el transport del material fins a la llanterna del far. Actualment disposa de dos motors electrònics que ja no requereixen cubeta de mercuri, com era el cas dels instal·lats amb els equips inicials"
El far com motiu literari o artístic dona per una tesi, o un bon assaig (potser ja s'ha fet) Com exemples d'urgència puc citar Edward Hopper (Nova York, 1882-1967) que va pintar uns quants fars, els seus paisatges melancòlics i solitaris han estat interpretats i reproduïts fins l'avorriment. O be el pintor cordovès Juan Luque, especialitzat en pintar fars. Existeix un grapat de fotògrafs que només es dediquen a fars.
En les novel·les de Jules Verne hi acostumen a sortir fars, el títol mes eloqüent El far de la fi de món. El 1971 al Cap de Creus s'hi va construir un far, un decorat, per poder filmar la pel·lícula The Light at the Edge of World, basada en l'obra de Verne. Kirk Douglas i Yul Brinner es repartien els papers (quins temps) En pla mes intel·lectual el 1927 Virginia Woolf publica Al faro, una nova manera d'entendre la novel·la i la forma de narrar, un clàssic contemporani que cal rellegir de tant en tant. O el cas de La pell freda del barceloní Albert Sánchez Piñol del 2002, on tota l'acció transcorre a l'entorn d'un misteriós far d'una remota illa.
Aquests són només alguns dels autors que em venen al cap ara mateix que han tractat el tema. De ben segur que n'hi ha més. Molta feina a fer, ara m'hi poso. |
