És un privilegi, potser no prou conegut, tenir a Barcelona la galeria d'art Marc Domènech. Inaugurada el 2013, és la continuadora de l'enyorada Oriol Galeria d'Art del carrer de Provença, 264. Està especialitzada en art europeu del segle XX.
Ocupa un ampli local de dues plantes situat al tranquil i a la vegada cèntric passatge de Mercader. En fer les reformes i en bon criteri van mantenir la majoria d'elements decoratius de l'anterior negoci, un taller d'alta costura. Especialment els de la planta inferior on fusta i llums creen un espai elegant i acollidor. També en aquesta planta hi ha una biblioteca de treball que s'ha format a partir de les necessitats de la galeria d'investigar i documentar els artistes que hi exposen. L'accés és lliure per a tots els visitants de la galeria, gràcies !!!
L'actual exposició dedicada a Jean Dubuffet (Le Havre, 1901 - Paris, 1985).ha estat comissariada pel mateix Marc Domènech i Sònia Villegas, que han aconseguit reunir una mostra força representativa d'aquest artista. Són 36 obres que apleguen dibuixos, gravats i pintures, a més d'un tapís. No s'inclouen escultures, tècnica en la qual Dubuffet va destacar. Comprenen tot el període creatiu, des de les primeres litografies de 1944, passant pels collages dels cinquanta, els olis dels seixantes -potser aquestes són les obres més conegudes- fins els darrers dibuixos a tinta xinesa dels vuitanta.
Dubuffet va començar a crear quan ja tenia quaranta anys. Abans, per tradició familiar, havia estat tractant de vins. Tenia, però, molt clar com havia de ser el seu treball, defugir de totes les modes i els ismes del moment. Volia un art a la contra d'allò establert. A més dels materials tradicionals, l'oli, el guaix i la tinta xinesa, va utilitzar materials "pobres" (fang, retoladors i excrements, entre d'altres) els quals va transmutar en textures emmarcades i personatges dibuixats.
Dubufett el 1945 va encunyar el terme Art Brut per referir-se a la producció d'autors que no tenen cap tipus de formació artística ni pretensió econòmica, són autodidactes que defugen de totes les regles i convencions. És un art practicat principalment per persones marginades, solitàries, sovint malalts mentals sense cap desig de ser coneguts ni reconeguts. Aquesta mena d'art potser és la manifestació de les seves angoixes, pors i somnis. Potser és una manera de guarir-se a si mateixos. Jean Dubuffet a partir de la seva col·lecció particular va fundar a Lausana el primer i un dels museus més importants dedicats a l'Art Brut.
Cal destacar el catàleg de l'exposició, editat pulcrament com és tradició, segueix el mateix disseny dels anteriors. Inclou dos textos que ajuden a comprendre la personalitat i l'obra de Dubuffet. El primer, del suís Florian Rodari, un reconegut historiador de l'art. El seu text és una introducció al següent de Jean Planque de 1993 i que ara és publica per primera vegada en català, castellà i francès. Jean Planque va ser el personatge que durant deu anys va viure de molt a prop el procés creatiu de Dubuffet, tant, que es va convertir en el seu home de confiança, una mena d'assessor personal i crític a la vegada. En aquest escrit Planque explica els seus encontres i desencontres amb Dubuffet. El catàleg reprodueix la totalitat de l'obra exposada. A més dels texts biogràfics citats inclou la descripció de totes les obres exposades amb indicació de títol, data, tècnica, mides, procedències, exposicions i bibliografia. És una eina de referència actualitzada i fiable.
Abans no s'acabi l'exposició vagin, visitin, preguntin, Marc Domènech, Mar Cuenca i el seu equip els atendran de forma exquisida, i si poden comprin. És la primera vegada que Dubuffet visita Barcelona de forma tan generosa.
