Passejades per Collserola: seguint el rec Comtal, de Montcada a Sant Andreu de Palomar, Barcelona

Sortida del programa Passejades per Collserola que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat - L'itinerari d'avui transcorre fora de l'àmbit de Collserola, però el complementa, ja que ens permet conèixer un indret proper i singular, el  naixement del rec Comtal al terme de Montcada i Reixac. 

La passejada comença al Reixagó o Casa de la Mina i el rec Comtal. Un edifici del s.XVIII destinat a fer la partició de cabals entre el rec Comtal i la Mina Antiga de Montcada. Els origens del Rec són al s.X quan els comtes de Barcelona fan construir un canal per regar i moure els molins fariners. En temps de Jaume I es va fer el primer intent d'aprofitar el Rec pel subministrament d'aigua potable.

Reixa de protecció de la boca de sortida del rec. L'aigua que brolla és força clara

A la part superior un parell de làpides recorden dos fets. La primera que durant el regnat de Carles III, l'any 1778 es decideix aprofitar les aigües del freàtic del Bèsos obrint galeries sota la llera. Es construeix la mina de Montcada per augmentar el cabal del rec. La segona, les emergències d'aigua a Barcelona van provocar l'ampliació de la mina el 1822, el 1888 i el 1889, endinsant-se en la llera del Bèsos i del Ripoll

Casa del Reixagó. Per dins, a la part inferior, transcorren les aigües del rec Comtal. Ara és el Casal de la Gent Gran de Montcada i Reixac

L'escut de la façana recorda el seu origen 

El rec al seu pas subterrani per la casa de la Mina o Reixagò. L'aigua de la mina de Montcada va ser constant font de conflictes per l'ús abusiu que l'Ajuntament de Barcelona feia davant el dret prioritari i tradicional que ostentava la comunitat de regants i propietaris de molins de la Sèquia Comtal. Aquesta és la raó de ser del Reixagó, el repartidor que representava el conveni per a la distribució de l'aigua de la mina: un terç per a l'Ajuntament de Barcelona i dos per a la Junta de Regants de la Sèquia. La reixa protegia sota clau la partició acordada, i només s'obria en presencia de les dues parts. El 1965 va ser el darrer any que el rec Comtal va subministrar aigua a Barcelona.

El tram del rec que transcorre per Montcada va ser rehabilitat el 2015, el que abans era un lloc de mal caminar, ara s'ha convertit en un agradable passeig de vianants. A l'estiu, com havia estat costum, la canalla s'hi banya. Al fons a la dreta el turó de Montcada (273 m)

El rec encara conserva un cert aspecte bucòlic, contrasta amb el seu entorn més immediat densament edificat i envoltat per un inventari d'infraestructures: vies de tren, carreteres, autopistes, conduccions de tot tipus, línies d'alta tensió, cimenteres, naus industrials

La passejada d'avui ha estat possible gràcies a Miquel Jaumot, veí de Sant Andreu del Palomar. Possiblement és una de les persones que coneix millor el rec Comtal. 

El pont de la Vaca, ja a Barcelona, és un dels pocs vestigis medievals que queden a la vista del rec Comtal. Va ser reconstruït el  s.XVIII

Diu la llegenda que alguns camioners que transporten grans volums de cartró per reciclar abans de procedir a la venda mullen la càrrega per fer-ne augmentar el pes i obtenir més benefici. L'aigua sobrant l'aboquen al Besòs

La Ponderosa, al barri de Vallbona. És l'última explotació agrícola que queda al terme municipal de Barcelona

Pont llevadís, s'activa en cas de costellada 

Casa de l'Aigua a Trinitat Vella, Barcelona. Era una estació de bombeig de l'aigua del Besòs

Ja a Barcelona, molt amagades, fa poc s'han descobert les restes de l'aqüeducte romà. Aquesta és un altra història

La passejada acaba a l'església de Sant Andreu de Palomar. La cúpula, molt malmesa i en constant amenaça d'esfondrament, possiblement sigui la més gran de Catalunya

Neus Colet, les corbes del paisatge

Sant Cugat, divendres, 25 de gener de 2019 - L'escultora i gravadora Neus Colet (Barcelona, 1963) exposa els seus primers dibuixos a la renovada galeria d'art Canals de Sant Cugat. Primers perquè en tota la seva dilatada carrera artística només s'ha expressat amb volums i obra seriada, ara descobreix, ens descobreix, les possibilitats del dibuix.

En la visita comentada d'avui la mateixa Neus explica com el dibuix, a més de ser l'eina auxiliar per a la pintura i l'escultura, té valor artístic per si mateix. Durant un viatge el 2017 a l'interior de Màlaga va descobrir un indret agrest i a la vegada humanitzat. El Torcal de Antequera, un paratge natural de singulars formacions càrstiques la va sorprendre.  A redós del Torcal els conreus de vinya i olivera omplen turons arrodonits pel temps i pel treball dels homes. No va dubtar a prendre apunts que desprès al taller ha convertit en paisatges.

A diferència de la seva obra anterior ara té el desig, la necessitat, de representar llocs concrets, reals, paisatges que plasma en línies de traç sinuós i segur. Línies on els solcs esdevenen corbes de nivell, mapes topogràfics que guien a l'espectador per  horitzons somiats.  El mitjà és el missatge, utilitza paper Kraft, on el color i la textura expressen la seva materialitat. El fang, la terra, el traç hàbil de la Neus els sintetitza en aquest suport, n'explora i aprofita les seves possibilitats cromàtiques. Cal estar atents als detalls, alguns del dibuixos són subtils collages de  paper de diferents tonalitats. 

Res com el retolador negre, eina humil i eficaç que en mans de l'autora es converteix en pinzell gestual, compulsiu i fiable. Potser sense proposar-s'ho, o si, només amb unes línies pures aconsegueix profunditat de camp, els límits, els horitzons són evidents. Em sorprenen els formats, quadrats i verticals, cap d'horitzontal com seria d'esperar. Potser hi podem veure influències orientals, potser la verticalitat del seus dibuixos són la interpretació actual des antics mestres zen.

A la fotografia Josep Canals, el galerista i Neus Colet

La visita comentada. El passadís del domicili de Josep Canals, espai on es presenta l'exposició

Canals Galeria d'Art des del 1973 ocupava un espai al carrer de la Creu. El 2017 Josep Canals, el fundador i galerista, obre al carrer d'Orient, el seu domicili particular, el nou espai expositiu, es converteix en el primer museu-galeria de Sant Cugat

La Vanguardia, la foto del lector del 22 de gener 2019

Una de les meves fotos publicada a La Vanguardia el 22 de gener de 2019

Audicions Íntimes: Cosmos Quartet

Una vegada més escoltem la millor música en directa a l'aula 1 de CaixaForum de Barcelona. Avui és Cosmos Quartet, una jove formació de cambra que neix el 2014, qui presenta un programa força atractiu. Peces del darrer classicisme com el Quartet de corda op.33 n.1 d'un madur i atípic F.J. Haydn i el finale presto de l'enèrgic Quartet de corda op.64 n.6. Del romanticisme el Quartettsatz del jove i melancòlic Schubert i l'agitato del Quartet de corda n.3 op.67 de J. Brahms.

Cosmos Quartet, malgrat la seva joventut, com a solistes i com a formació, té una trajectòria ben reconeguda. Ha guanyat diversos concursos, ha obtingut premis importants, entre d'altres el primer del Concurs Irene Steels-Wilsing Foundation a Heidelberg. Ha estat convidat a festivals com la Schubertiada de Vilabertran, o la Quincena Musical de San Sebastián. Alfred Brendel ha dit d'ells "...Here is an ensemble with a personal sound and approach that merits every bit of attention and assitance" Potser són el relleu del Quartet Casals.

La novetat és l'estrena de Così mostraste a lei i vivi ardore miei (De la mateixa manera mostreu-li els meus vius ardors) de Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984) una compositora especialitzada en creació multidisciplinària i col·laborativa, aviat estrenarà una òpera a Londres. El títol de l'obra són un parell de versos d'un madrigal de Claudio Monterverdi de 1603 els quals l'han inspirat. Per sort i sorpresa dels oients l'autora és present a l'aula. Xavier Chavarria, creador i presentador del programa, la convida a explicar la peça. L'obra recull uns quants recursos compositius de la música contemporània, la mateixa Raquel amb ironia ens adverteix que no ens espantem pel 'soroll' que podem escoltar. 

Audicions Íntimes és un programa de Catalunya Música, creat i presentat pel musicòleg Xavier Chavarria. Una manera més intensa de viure la música on els oients som convidats a preguntar, fer aportacions i aclarir dubtes de tot allò referent al que en diuen música clàssica, i fer-ho directament als músics.  Per poder participar només cal estar atent a la programació i enviar un correu a Catalunya Música.

A la foto, d'esquerra a dreta Helena Satué, violí; Bernat Prat, violí; Lara Fernández, viola; Oriol Prat, violoncel

Entre d'altres han fet possible les Audicions Íntimes d'avui: L'Albert, tècnic de só, Raquel Garcia-Tomás, la compositora i a la producció Raimon Colomer. 

Cosmos Quartet toca amb quatre instruments del prestigiós luthier, que viu i treballa al barceloní barri de Gràcia, David Bagué

Passejades per Collserola, una activitat social de llarg recorregut

Avui, malgrat el fred, cinquanta persones participem en la primera de les Caminades per Collserola del 2019. Potser perquè la gent té necessitat d'escampar la boira desprès de les festes de Nadal o bé perquè cal recuperar la forma --en tots els sentits de la paraula-- és normal que el grup sigui nombrós. 

La major part de la caminada transcorre enmig de bosc. Pins, alzines i matolls ens acompanyen durant els dotze quilometres del recorregut. Desprès de vorejar camps de conreu ens endinsem al bosc, aviat la primera pujada, Torrefera o Torreferrera (196 m), un modest turó amb un dipòsit d'aigua. Creuem la pista de Can Coll a Can Borrell, pugem per la carena vorejant el turó de Sant Adjutori, en forta baixada arribem a l'ermita del mateix nom on parem a fer un mos, continuem a Can Borrell. Prenem el PCR-38 que no deixem fins el final. Arribats a un coll de 229 m, punt culminant de la sortida,  girem a la dreta baixant a trobar una gran alzina i la font de l'Ermetà que "fou trobada per un pastor i arreglada pel Rabadà" segons diu la inscripció. Més boscúria i humitat, fang que rellisca i fongs que regalimen humitat. Un pendent equipat amb cadena ens acosta a la font de Sant Vicenç, a prop, amagada per la vegetació, les ruïnes de l'ermita de Sant Vicenç del Bosc. Per camí planer arribem a la pista de Can Bell. Al ser segon diumenge de mes l'ermita de Sant Crist de Llaceres és oberta, aprofitem per mirar les pintures murals que un jove Grau-Garriga va pintar el 1956. Fi de la passejada. 

Les Passejades per Collserola és una de les moltes activitats que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. Es van iniciar l'octubre de 1997, des de llavors hi han participat unes 21.000 persones. Tots els diumenges, llevat l'estiu i algunes festes, els guies, tots voluntaris del Muntanyenc, i els participants ens trobem a les 9 del matí davant l'Ajuntament. És una activitat amb una clara vocació social i cultural. Donar a conèixer el medi natural, paisatgístic  i històric, i a la vegada caminar en grup compartint vivències. Les caminades són a l'abast de gairebé tothom. A la sortida d'avui, per exemple, ha vingut una senyora de setanta-nou anys i un parell de nanos  de vuit. Aquesta iniciativa compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat a través de l'oficina de turisme.

El 2017 per celebrar els 20 anys de les Passejades és va publicar 31 caminades pel parc de Collserola, una guia que recull les aportacions dels voluntaris, una setantena, que durant aquests vint anys hi han col·laborat o hi col·laborem. Un llibre útil que aplega informació pràctica, horaris, mapes, distàncies i a la vegada alguns apunts d'interès històric, arquitectònic, natural o paisatgístic. L'èxit de la guia ha estat important, actualment ja és a la venda la segona edició, es pot trobar a les llibreries de Sant Cugat i al Club Muntanyenc.

Oriol Izquierdo presenta la poesia de Feliu Formosa a El Mesón de Sant Cugat

Sala Gabriel Ferrater, lloc habitual de trobada del grup de lectura de l'Associació Gabriel Ferrater. Un espai que cedeix gentilment El Mesón de Sant Cugat, bar-restaurant que durant els anys 70 el poeta visitava sovint

L'autoretrat d'un jove Gabriel Ferrater, tenia 23 anys, presideix  les lectures

Sant Cugat, dimecres, 9/1/2019 - Avui comença la primera de les tres sessions dedicades al poeta, traductor, home de teatre i professor Feliu Formosa (Sabadell, 1934) El presenta el professor, escriptor i  gestor cultural Oriol Izquierdo. Diu i comenta una tria de poemes de les primeres etapes creatives de l'autor. El mateix Formosa es qualifica d'un outsider en l'àmbit de la poesia catalana, de difícil encaix en alguna de les tendències poètiques de l'época, tesi que Izquierdo corrobora. Un autor que va començar a escriure de jove però que va publicar tard. Formosa ha traduït un bon nombre d'autors alemanys, potser aquí cal buscar-hi, entre d'altres, les seves influències.

Izquierdo compara texts, busca i argumenta diferències, correccions, que Formosa acostuma a fer en les reedicions dels seus poemaris. Izquierdo, amb acurada dicció i el seu coneixement de l'obra aconsegueix que l'hora i mitja que dura la sessió és faci massa curta. El silenci, l'atenció i l'interès dels catorze assistents ho confirmen. Les properes sessions dedicades a Feliu Formosa seran a les 19:30 el 6 de febrer i 6 de març a la Sala Ferrater d'El Mesón de Sant Cugat.

L'Associació Gabriel Ferrater organitza activitats per promoure l'obra de Gabriel Ferrater i la del seu germà Joan Ferratè. Des del 2017, any de la fundació, ha organitzat unes quantes activitats. Una de les darreres ha estat el grup de lectura dedicat a J.V. Foix.

Oriol Izquierdo durant la presentació, a la seva dreta Enric Sullà i Miquel Santaeulàlia, vocal i vicepresident de l'Associació Gabriel Ferrater

El dibuix va ser donat a l'Associació Gabriel Ferrater per una de les nebodes del poeta el 12 de gener del 2018, dia de la presentació als mitjans 

La Llibreria de Babel

Llibreria El Siglo - Mercantic - Sant Cugat