 |
| Yuja Wang & Chamber Orchestra of Europe a l'Auditori de Barcelona el 20/1/2018 |
Sola, en parella, en grup, en la intimitat del camerino, en públic, al carrer, a l'escenari, amb adolescents, amb homes més grans, amb dones més joves, ella és capaç de tot.
És sexi, guapa, intel·ligent, extravertida, simpàtica, espontània, jove, i la millor pianista del món. Ella ho sap, i com ho sap no cal dissimular-ho, la seva franquesa la protegeix de ser diva, o potser és la seva manera de ser-ho.
Sóc amic seu, jo i uns quants més, Facebook ho diu, i m'ho crec. La segueixo, la miro i admiro, l'escolto, la somio despert, quan sigui gran vull ser com ella.
És inevitable parlar dels seus no-vestits, minimalistes en el sentit més literal del terme. Les no-faldilles i escots infinits són especialment celebrats per un públic masculí fidel i entregat. El minimalisme dels no-vestits queda compensat per la longitud dels tacons, cal ser molt hàbil, Yuja Wang ho és, per petjar els pedals del piano i no prendre mal.
Als 31 anys la seva carrera musical continua in crescendo. Té l'agenda plena d'actuacions fins el 2020. El 2017 va ser nomenada Artist of year per la prestigiosa revista de musica clàssica Musical America. Quan va deixar Pequin, la seva ciutat natal, per ampliar la formació als Estats Units ja era la pianista més avantatjada. Als 21 anys donava concerts arreu del món, sola o acompanyada dels més prestigiosos solistes i directors.
Yuja Wang està aconseguint sense proposar-s'ho popularitzar l'anomenada música clàssica. El seu virtuosisme i rigor interpretatiu no són incompatibles amb la seva proximitat escènica. A internet hi podem trobar un munt d'entrevistes, presentacions, assaigs, curts i actuacions que ens acosten al personatge.
Dono fe de la seva espontaneïtat, el març del 2017 vaig tenir la sort, pagant, de poder escoltar-la i veure-la en directe. Era al Palau de la Música, el públic que freqüenta aquesta sala té fama de caspós i mal educat. Tos, mòbils, caramels, xerrera mal dissimulada, paraigües que cauen són part del decorat. Durant la primera part, mentre interpretava els Preludis op. 28 de Chopin, va deixar de tocar, es va aixecar i dirigint-se al públic va advertir que es feia silenci o donava per acabat el recital. Afortunadament la música va continuar.
Youtube ens facilita les coses. Són memorables les interpretacions de Schubert i Litz. Pell de gallina quan escolto la sonata n.9 Kreutzer, de Beethoven, de com ella i el violinista Joshua Bell aconsegueixen la perfecta fusió de dos instruments en un de sol. No es perdin dos recitals, el Concert per a piano i orquestra n. 2 de Bartók sota la direcció de Esa-Pekka Salonen, i el Concert per a piano i orquestra n.1 de Brahms dirigit per Valery Gergiev. Les recomanacions poden continuar ad infinitum, que sigui el lector que les descobreixi.
Per acabar un desig, el dia del meu funeral, a la sala Yuja Wang, i només ella, vestida d'àngel negre tocant la marxa fúnebre de Chopin, potser ressusciti.
És inevitable parlar dels seus no-vestits, minimalistes en el sentit més literal del terme. Les no-faldilles i escots infinits són especialment celebrats per un públic masculí fidel i entregat. El minimalisme dels no-vestits queda compensat per la longitud dels tacons, cal ser molt hàbil, Yuja Wang ho és, per petjar els pedals del piano i no prendre mal.
Als 31 anys la seva carrera musical continua in crescendo. Té l'agenda plena d'actuacions fins el 2020. El 2017 va ser nomenada Artist of year per la prestigiosa revista de musica clàssica Musical America. Quan va deixar Pequin, la seva ciutat natal, per ampliar la formació als Estats Units ja era la pianista més avantatjada. Als 21 anys donava concerts arreu del món, sola o acompanyada dels més prestigiosos solistes i directors.
Yuja Wang està aconseguint sense proposar-s'ho popularitzar l'anomenada música clàssica. El seu virtuosisme i rigor interpretatiu no són incompatibles amb la seva proximitat escènica. A internet hi podem trobar un munt d'entrevistes, presentacions, assaigs, curts i actuacions que ens acosten al personatge.
Dono fe de la seva espontaneïtat, el març del 2017 vaig tenir la sort, pagant, de poder escoltar-la i veure-la en directe. Era al Palau de la Música, el públic que freqüenta aquesta sala té fama de caspós i mal educat. Tos, mòbils, caramels, xerrera mal dissimulada, paraigües que cauen són part del decorat. Durant la primera part, mentre interpretava els Preludis op. 28 de Chopin, va deixar de tocar, es va aixecar i dirigint-se al públic va advertir que es feia silenci o donava per acabat el recital. Afortunadament la música va continuar.
Youtube ens facilita les coses. Són memorables les interpretacions de Schubert i Litz. Pell de gallina quan escolto la sonata n.9 Kreutzer, de Beethoven, de com ella i el violinista Joshua Bell aconsegueixen la perfecta fusió de dos instruments en un de sol. No es perdin dos recitals, el Concert per a piano i orquestra n. 2 de Bartók sota la direcció de Esa-Pekka Salonen, i el Concert per a piano i orquestra n.1 de Brahms dirigit per Valery Gergiev. Les recomanacions poden continuar ad infinitum, que sigui el lector que les descobreixi.
Per acabar un desig, el dia del meu funeral, a la sala Yuja Wang, i només ella, vestida d'àngel negre tocant la marxa fúnebre de Chopin, potser ressusciti.
