L'amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

L'actual seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ocupa l'edifici que en seu origen va ser el Col·legi de Cirurgia. És un austera construcció neoclàssica bastida entre el 1762 i el 1764.  

Al seu interior destaca l'amfiteatre anatòmic, una gran sala circular equipada amb grades i la taula de disseccions al centre. És un dels pocs espais d'aquest tipus, tan antic i ben conservat, que actualment queden a Europa.

La cúpula amb una llanterna juntament amb els grans finestrals laterals eren la principal font d'il·luminació. 

La balconada superior era destinada als visitants que no eren cirurgians ni estudiants però que estaven disposats a pagar per poder contemplar les disseccions. Darrere les gelosies s'hi allotjaven les dames. El morbós és servit.

Bust de Pere Virgili, el fundador del Col·legi de Cirurgia el 1760, i qui va impulsar la construcció de l'edifici.

El llum és original, en el seu temps el que ara són bombetes eren espelmes.  

La primera fila de la graderia és formada per butaques d'estil rococó 

La taula de disseccions era treballada en marbre per mantenir millor la fredor dels cossos i evitar la descomposició. El forat central recollia i evacuava els fluids corporals,  desembocaven directament al clavegueram. 

La sala de juntes és al primer pis. Els retrats que pengen són dels successius presidents de l'Acadèmia.

La biblioteca conserva un important fons de llibres de medicina de l'època, destaquen pel nombre i qualitat els de llengua francesa, l'idioma de prestigi del moment.

Entre els metges que hi va exercir la docència destaca Santiago Ramón y Cajal, hi va fer les primeres investigacions sobre el comportament de les neurones, i per les quals va obtenir el premi Nobel el 1906.

Despatx del president de l'Acadèmia, a primer terme la urna de fusta on es dipositen les paperetes quan cal fer alguna votació relacionada amb la institució. 

Antic escut del Reial Col·legi de Cirurgia. La mà del cirurgià és com un ull que hi veu a través del tacte. L'estil de l'escut desprèn un cert aire maçó.

L'edifici es troba al carrer del Carme, 47 de Barcelona, davant de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment es fan visites guiades, per més informació: Sternalia