22/6/2012 El passatge de les Manufactures va ser obert el 1878, construït pel fabricant de teixits Joan Cirici. No consta a la Guia de la Ciutat de l'Ajuntament de Barcelona. Una de les entrades (o sortides) és per Trafalgar, 26, l'altra és per Sant Pere Més Alt, 31. De nit les dues entrades romanen tancades. Abans aquest passatge era ple de botigues, actualment la majoria han tirat persianes avall. Només hi queden l'administració de loteria nº 182 El pasaje i el bar Pasajes. El passatge té un cert aire d'abandonament, de melancolia continguda, de solitud. Al costat hi ha el passatge de Sert, aquest encara amb una mica de vida comercial.
Per Maria Llum Navarro que va ser veïna del barri i potser l'enyora una mica.
30/12/2012 Fa temps el passatge de les Manufactures em té obsessionat, alleugerit descobreixo que algú més comparteix la meva dèria. Ahir a La Central vaig descobrir Barcelona: passatges de traducció Algunos pasajes y otras meditaciones urbanas de Núria D'asprer, un llibre de 68 pàgines, modest de format però dens de contingut. Conté 22 fotografies de l'autora. La majora corresponen al passatge de les Manufactures, anomenat també de la Industria. Dos noms per un passatge discret. A la contracoberta hi llegim "Qualsevol dels passatges del llibre és un regal de sensibilitat, que unit a la capacitat d'observació, documentació i implicació personal de l'autora, produeix en el lector el desig de traduir el recorregut dels passatges de Núria d'Asprer a la pròpia vida: buscar un correlat de llocs i de vivències, revisitar la memòria que s'ha dipositat en els camins personals..." L'autora assenyala dues de les accepcions del mot "passatge" una com la galeria entre dos carrers reservada a vianants, l'altre com el fragment d'una composició literària o musical que ofereix alguna particularitat. Els dos mots son escaients pel seu llibre. Núria revisita espais/llocs caminats fa anys, certs passatges, reviu records, els relaciona, els recrea, els hi dona nova vida. Fa paral·lelismes entre el fet de traduir i de com interpretar la ciutat. Em sento convidat a fer el mateix, potser fa temps que ho estic fent, potser aquest blog recull part d'aquest espais/llocs significatius, caminats per mi.
31/12/2012 Revisito la meva biblioteca: Barcelona pam a pam d'Alexandre Cirici en la nova i actualitzada edició del 2012. Del carrer de Sant Pere Més Alt diu "Durant la gran època del segle XIX foren perforats els grups de cases amb passatges, com el del número 51, i el que Joan Cirici obrí al número 31 l'any 1876 anomenat passatge Sert. Antigament luxós, avui s'hi agrupen antics comerços que el fan fosc i pintoresc" això ho escrivia el 1971. M'agrada la frase "els passatges foren perforats", com si travessessin una muralla de cases, una muralla d'estrats, de memòria, de sediments.
Itziar González a Per no perdre peu, el volum que acompanya i actualitza el Pam a Pam de Cirici, de Sant Pere Més Alt diu "El fet que no s'hagi aconseguit encara fer pública la propietat dels dos passatges (Sert i De les Manufactures) impedeix que no és pugui millorar la connexió entre l Eixample i el Barri de Sant Pere, i és sens dubte la pèrdua d'uns recorreguts per a vianants que de segur reactivarien el comerç de la zona" És perd el costum, la tradició. L'antic barri de Sant Pere fa temps que és troba en procés d'abandonament i decadència. La tradició interrompuda, s'obliden els itineraris, els camins no escrits. He d'aprofitar i revisitar, fotografiar, documentar els passatges, el de Sert i el de les Manufactures, abans que el temps i les millores ho esborrin tot.
El 2010 Carlos Pujol publica Barcelona y sus vidas. Del carrer Trafalgar explica "Desde Trafalgar, que fue el corazón de la industria textil, se puede hacer un recorrido por los dos pasajes que van a salir a la calle Alta de Sant Pere: son como dos túneles urbanos que sirven para atajar, y en los que uno puede tomarse un café, adquirir lotería, componer su reloj, ir de compras y respirar el aire del siglo XIX que se remansa allí.....Al lado del pasaje de Sert, el pasaje de la Industria es más oscuro y estrecho, con escaleras, bóvedas de aspecto más tenebroso y tiendecillas modestas; pero en uno y otro lugar hay puertas que dan no se sabe donde, balconcillos, recovecos, rótulos del tiempo de Maricastaña, paredes que si pudieran hablar contarian lo inimaginable. Lugares de paso que tienen vida propia y que han sobrevivido a la erosión y a la modernidad" Pujol defineix els passatges com túnels, la mateixa idea de Cirici, perforar, travessar, remoure terres i plecs,
Consulto la Guia secreta de Barcelona de J.M. Carandell del 1974 ara desfasada però que m'agrada mirar de tant en tant, és de la meva època. En el seu moment va ser trencadora, tota una novetat en la manera d'explicar Barcelona. Del passatge de les Manufactures en diu poca cosa "Comunica esta calle (Sant Pere) con la de Trafalgar, que se encuentra a un nivel mucho mas alto, el pasaje de Manufacturas, galeria empinada de pequeños comercios"
3/1/2013 Acabo d'enllestir Mis postales de Barcelona d'Isabel Núñez (Figueres,1957-Barcelona,2012) L'escriptora va morir pocs mesos després de la publicació del llibre. Vaig assistir a la presentació, va ser l'abril a La Central del carrer Mallorca, una de les llibreries favorites d'Isabel Núñez, també una de les meves. Ella sabia perfectament el greu estat de salut en que es trobava, durant la presentació no ho va demostrar gens. M'ha impressionat llegir el darrer post del seu blog Isabel Núñez - Crucigrama.
Mis postales de Barcelona és el llibre que m'hauria agradat escriure. L'autora fa un recorregut memorístic per llocs de Barcelona que per un motiu o altre van ser significatius en la seva vida. Em sorprenc en comprovar la coincidència d'alguns dels seus llocs en la meva biografia. Isabel Núñez fotografia carrers, façanes, arbres, cases, balcons, gats. Un text explica el records vinculats a aquests llocs. No menciona però el passatge de les Manufactures, llàstima, m'hauria agradat conèixer la seva visió. Si que ho fa d'uns altres dos passatges; el de Mercader i un "pasaje particular" a prop del passeig de la Bonanova.
31/12/2012 Revisitar. Avui torno al passatge de les Manufactures amb el llibre de Núria D'Asprer en mà. Més fotos, els rètols, els racons, alguns detalls, la façana de Trafalgar, Compro un dècim a l' administració El Pasaje. (Pd. el dècim no em va tocar)
Intento recordar quan va ser la primera vegada que vaig passar pel passatge, potser el 1972, ¿abans? ¿Que hi anava a fer? Uns records tapen altres records, els sedimenten, els modifiquen, ens modifiquen. Així sense adonar-nos ens inventem el passat. Passar pels passatges del passat, pels passatges de la memòria, per les dreceres de l'oblit. ...(continuarà)
1/3/2017 - Jordi Carrióm presenta Barcelona Llibre dels passatges
15/3/2017 Males notícies, després de molt de temps avui hi torno a passar. El passatges està en obres. Un rètol penjat a l'entrada de Trafalgar anuncia que estan "recuperant" el passatge. Ara només ens quedaran les fotos.
26/4/2018
"Els passatges són corredors que no tenen cap costat exterior, igual que els somnis"
Walter Benjamin
Finalment les obres de remodelació del passatge s'han enllestit. Confesso que m'esperava una cosa pitjor. És evident que el passatge ha perdut l'aura, el misteri, la seva personalitat. Ara, com diu el nom, només es un lloc de pas entre dos carrers principals. Les botigues, els bars, els locals tancats de feia anys han desaparegut tots. El Tu y Yo, el bar Pasajes, l'administració de loteria ja no hi són.
El passatge s'ha convertit en un lloc net i polit, asèptic, fins i tot fred com els turistes que s'allotgen a l'hotel Yurbban, modernet, exclusiu, de disseny, contemporani, boutique, amb encant. L'hotel ocupa l'espai dels antics locals i algunes plantes de l'edifici del carrer Trafalgar. És evident que el passatge no tenia futur, ni comercial ni social, potser el millor que podia passar és el que ha acabat passant. Potser hem d'estar agraïts al Yurbban.
Per Maria Llum Navarro que va ser veïna del barri i potser l'enyora una mica.
30/12/2012 Fa temps el passatge de les Manufactures em té obsessionat, alleugerit descobreixo que algú més comparteix la meva dèria. Ahir a La Central vaig descobrir Barcelona: passatges de traducció Algunos pasajes y otras meditaciones urbanas de Núria D'asprer, un llibre de 68 pàgines, modest de format però dens de contingut. Conté 22 fotografies de l'autora. La majora corresponen al passatge de les Manufactures, anomenat també de la Industria. Dos noms per un passatge discret. A la contracoberta hi llegim "Qualsevol dels passatges del llibre és un regal de sensibilitat, que unit a la capacitat d'observació, documentació i implicació personal de l'autora, produeix en el lector el desig de traduir el recorregut dels passatges de Núria d'Asprer a la pròpia vida: buscar un correlat de llocs i de vivències, revisitar la memòria que s'ha dipositat en els camins personals..." L'autora assenyala dues de les accepcions del mot "passatge" una com la galeria entre dos carrers reservada a vianants, l'altre com el fragment d'una composició literària o musical que ofereix alguna particularitat. Els dos mots son escaients pel seu llibre. Núria revisita espais/llocs caminats fa anys, certs passatges, reviu records, els relaciona, els recrea, els hi dona nova vida. Fa paral·lelismes entre el fet de traduir i de com interpretar la ciutat. Em sento convidat a fer el mateix, potser fa temps que ho estic fent, potser aquest blog recull part d'aquest espais/llocs significatius, caminats per mi.
31/12/2012 Revisito la meva biblioteca: Barcelona pam a pam d'Alexandre Cirici en la nova i actualitzada edició del 2012. Del carrer de Sant Pere Més Alt diu "Durant la gran època del segle XIX foren perforats els grups de cases amb passatges, com el del número 51, i el que Joan Cirici obrí al número 31 l'any 1876 anomenat passatge Sert. Antigament luxós, avui s'hi agrupen antics comerços que el fan fosc i pintoresc" això ho escrivia el 1971. M'agrada la frase "els passatges foren perforats", com si travessessin una muralla de cases, una muralla d'estrats, de memòria, de sediments.
Itziar González a Per no perdre peu, el volum que acompanya i actualitza el Pam a Pam de Cirici, de Sant Pere Més Alt diu "El fet que no s'hagi aconseguit encara fer pública la propietat dels dos passatges (Sert i De les Manufactures) impedeix que no és pugui millorar la connexió entre l Eixample i el Barri de Sant Pere, i és sens dubte la pèrdua d'uns recorreguts per a vianants que de segur reactivarien el comerç de la zona" És perd el costum, la tradició. L'antic barri de Sant Pere fa temps que és troba en procés d'abandonament i decadència. La tradició interrompuda, s'obliden els itineraris, els camins no escrits. He d'aprofitar i revisitar, fotografiar, documentar els passatges, el de Sert i el de les Manufactures, abans que el temps i les millores ho esborrin tot.
El 2010 Carlos Pujol publica Barcelona y sus vidas. Del carrer Trafalgar explica "Desde Trafalgar, que fue el corazón de la industria textil, se puede hacer un recorrido por los dos pasajes que van a salir a la calle Alta de Sant Pere: son como dos túneles urbanos que sirven para atajar, y en los que uno puede tomarse un café, adquirir lotería, componer su reloj, ir de compras y respirar el aire del siglo XIX que se remansa allí.....Al lado del pasaje de Sert, el pasaje de la Industria es más oscuro y estrecho, con escaleras, bóvedas de aspecto más tenebroso y tiendecillas modestas; pero en uno y otro lugar hay puertas que dan no se sabe donde, balconcillos, recovecos, rótulos del tiempo de Maricastaña, paredes que si pudieran hablar contarian lo inimaginable. Lugares de paso que tienen vida propia y que han sobrevivido a la erosión y a la modernidad" Pujol defineix els passatges com túnels, la mateixa idea de Cirici, perforar, travessar, remoure terres i plecs,
Consulto la Guia secreta de Barcelona de J.M. Carandell del 1974 ara desfasada però que m'agrada mirar de tant en tant, és de la meva època. En el seu moment va ser trencadora, tota una novetat en la manera d'explicar Barcelona. Del passatge de les Manufactures en diu poca cosa "Comunica esta calle (Sant Pere) con la de Trafalgar, que se encuentra a un nivel mucho mas alto, el pasaje de Manufacturas, galeria empinada de pequeños comercios"
3/1/2013 Acabo d'enllestir Mis postales de Barcelona d'Isabel Núñez (Figueres,1957-Barcelona,2012) L'escriptora va morir pocs mesos després de la publicació del llibre. Vaig assistir a la presentació, va ser l'abril a La Central del carrer Mallorca, una de les llibreries favorites d'Isabel Núñez, també una de les meves. Ella sabia perfectament el greu estat de salut en que es trobava, durant la presentació no ho va demostrar gens. M'ha impressionat llegir el darrer post del seu blog Isabel Núñez - Crucigrama.
Mis postales de Barcelona és el llibre que m'hauria agradat escriure. L'autora fa un recorregut memorístic per llocs de Barcelona que per un motiu o altre van ser significatius en la seva vida. Em sorprenc en comprovar la coincidència d'alguns dels seus llocs en la meva biografia. Isabel Núñez fotografia carrers, façanes, arbres, cases, balcons, gats. Un text explica el records vinculats a aquests llocs. No menciona però el passatge de les Manufactures, llàstima, m'hauria agradat conèixer la seva visió. Si que ho fa d'uns altres dos passatges; el de Mercader i un "pasaje particular" a prop del passeig de la Bonanova.
31/12/2012 Revisitar. Avui torno al passatge de les Manufactures amb el llibre de Núria D'Asprer en mà. Més fotos, els rètols, els racons, alguns detalls, la façana de Trafalgar, Compro un dècim a l' administració El Pasaje. (Pd. el dècim no em va tocar)
Intento recordar quan va ser la primera vegada que vaig passar pel passatge, potser el 1972, ¿abans? ¿Que hi anava a fer? Uns records tapen altres records, els sedimenten, els modifiquen, ens modifiquen. Així sense adonar-nos ens inventem el passat. Passar pels passatges del passat, pels passatges de la memòria, per les dreceres de l'oblit. ...(continuarà)
1/3/2017 - Jordi Carrióm presenta Barcelona Llibre dels passatges
15/3/2017 Males notícies, després de molt de temps avui hi torno a passar. El passatges està en obres. Un rètol penjat a l'entrada de Trafalgar anuncia que estan "recuperant" el passatge. Ara només ens quedaran les fotos.
26/4/2018
"Els passatges són corredors que no tenen cap costat exterior, igual que els somnis"
Walter Benjamin
Finalment les obres de remodelació del passatge s'han enllestit. Confesso que m'esperava una cosa pitjor. És evident que el passatge ha perdut l'aura, el misteri, la seva personalitat. Ara, com diu el nom, només es un lloc de pas entre dos carrers principals. Les botigues, els bars, els locals tancats de feia anys han desaparegut tots. El Tu y Yo, el bar Pasajes, l'administració de loteria ja no hi són.
El passatge s'ha convertit en un lloc net i polit, asèptic, fins i tot fred com els turistes que s'allotgen a l'hotel Yurbban, modernet, exclusiu, de disseny, contemporani, boutique, amb encant. L'hotel ocupa l'espai dels antics locals i algunes plantes de l'edifici del carrer Trafalgar. És evident que el passatge no tenia futur, ni comercial ni social, potser el millor que podia passar és el que ha acabat passant. Potser hem d'estar agraïts al Yurbban.
 |
| Carta de begudes del restaurant Flax Kale, ocupa un part del desaparegut bar Pasajes |
Moltes gràcies Marcel per aquesta ressenya del Passatge de les Manufactures! Un amic meu m'havia demanat referències i buscant he trobat el teu blog: una delicada evocació d'un dels racons enigmàtics de la nostra ciutat. gràcies! txema
ResponEliminaSí, el passatge és un pou sense fons,
ResponEliminaHi ha alguns fotogrames de la pel·lícula "Los Pelayos" on surt aquest passatge. Concretament l'escala de marbre.
ResponEliminaHola Jorapa, fins ara no he vist el teu comentari, gràcies per la informació
EliminaEl meu pare tenia una petita òptica en aquest passatge... de petita i varem anar sovint amb ma mare. Nobeal, el rellotger, la sargidora... i una pollastreria davant l'òptica .... amb els pollastres penjant dels ganxos i les tisores fixes. Dues dones la portaven guapes maquillades amb el seu davantal. L'òptica tenia un altell minuscul on el meu pare tallava els vidres...Que bonic recordar-ho
ResponEliminaHola Rocio, gràcies pel teu comentari, petits detalls, petits records molt personals i precisament per això molt enriquidors.
EliminaFa uns dies vaig trobar una notícia a internet on explica que al carrer Trafalgar 26 construirien un hotel de 4 estrelles. Quan ho vaig llegir la nostàlgia es va apoderar de mi, aquest edifici és la part del passatge de les manufactures que dóna al carrer Trafalgar.
ResponEliminaJo vaig estar vivint des de 1971 fins 2006 que va ser quan vaig canviar de residència, 35 anys plens de vivències, de veure com el temps va anar passant i convertint aquest passatge ple de vida en un simple tunel de pas del carrer Trafalgar al carrer de Sant Pere mes alt.
Tinc els meus records molt vius, sobretot de nen, quan anava a comprar, on el travessava corrent mentre esquivava les persones que hi caminaven, ja que abans era un passatge en continu moviment, la petita porteria amb la seva bijuteria, el lloc de loteria , Nobeal tenia totes les persianes obertes, la botiga de la Mari amb tots els objectes de regal, la rellotgeria que en el seu minúscul espai de venda sempre trobava el rellotge ideal, quantes estones hauré estat mirant aquest petit aparador ple d'objectes lluents, la polleria amb l'aspecte més tradional de mercat barceloní, el bar Marulo amb aquella barra tan llarga sempre ple de consumidors, ufff, que difícil explicar tantes sensacions en un petit text.
És una pena que es deixin morir llocs tan bonics com aquest, el pas del temps va anar consumint la vida d'aquest passatge com si d'un ésser viu es tractés, encara que els records i vivències continuen vius dins meu amb la mateixa força amb la qual els gaudia els anys que vaig viure allà.
Jordi gracies pel teu comentari, les persones en part som records
Eliminai memòria, si ho compartim millor
Gràcies Marcel pel fantastic post.Et voliapreguntar on podia obtenir més informació de aquest passatge sobre tot dels seus inicis fundacionals si vamn ser una casa-fabrica d'algun burgués textil i també informació del Joan Cirici
ResponEliminaGràcies
Tota la informació que tinc és la que consta al mateix post. Gràcies pel teu comentari
EliminaMolt interessant. En Jordi, ja ho ha comentat, jo només afegeixo al seu comentari que les obres de l'hotel han començat.
ResponEliminaJa fa molts anys que el Passatge de les Manufactures havia entrat en decadència. El tancament de les petites botigues citades per alguns dels que han deixat comentaris o per tu mateix va suposar que el passatge entrés en decadència.
Només a 10 metres hi ha un altre hotel.
MAGNIFIC!!!!! Jo hi passava gairabe a diari del 1952 al 65 i fins ara, sempre que puc hi torno.
ResponEliminaI avui a surtit al primer capitol de CITES a TV3!!!
Les obres per construir l'hotel continuen. Sembla que a la ciutat perdem un altre racó.
ResponEliminaEn un espai relativament curt hem tingut el Passatge Sert, el Passatge de les Manufactures i el Passatge de l'Hort d'en Fabà.
El Passatge Sert continua sent un pas obert, en hores diurnes i dies laborables. El Passatge de les Manufactures malauradament ha passat a la història, havia entrat en decadència fa uns quants anys quan van anar tancant les petites botigues i havia patit un greu deteriorament.
Uns metres més enllà, ja al carrer Ortigosa, entre l'edifici de l'antic magatzem Serra i Balet i la Salle Comtal hi havia (hi ha) el Passatge de l'Hort d'en Fabà.