Museu Marès, la tria de Lluís Jordà

Avui visitem el museu Frederic Marès, una de les sortides programades a l'entorn del tercer cicle del curs d'Història de Catalunya. Lluís Jordà, el professor, proposa una selecció d'obres que per algún motiu li interessen i vol compartir.


Part dels texts que segueixen són extrets i adaptats del tríptic informatiu que facilita el museu. 

El col·leccionista català més destacat del segle XX, l'escultor Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893-Barcelona, 1991) va donar l'any 1946 les seves col·leccions a la ciutat de Barcelona. Dos anys més tard s'inaugurava el museu situat en una part de l'antic Palau Reial dels Comtes de Barcelona, al cor del Barri Gòtic, del qual es conserva el pati o verger. Un entorn privilegiat per a un museu singular.

Foto: L'aparició de Jesús als seus deixebles al mar. Mestre de Cabestany - Segon terç del segle XII, marbre - Relleu de portalada de monestir de Sant Pere de Rodes (Girona) - Donació Amics del Museus de Catalunya per subscripció pública (1960)

Agnus Dei - Taller del Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII, marbre - Clau d'arquivolta del monestir de Sant Pere de Rodes - Donació Amics dels Museus de Catalunya per subscripció pública (1960) 

Mare de Déu amb el Nen - Taller de la Ribagorça, Taüll (?) - Segona meitat del segle XII, talla policromada 

Mare de Déu amb el Nen - Final del segle XII, primera meitat dels segle XIII - Talla amb recobriment de metall  i restes de policromia, Església de Sant Maria de Plandogau d'Oliola (Lleida)

Crist d'un davallament -  Astúries (?) - Final del segle XII, talla policromada

Arqueta - Llemotges (França) - Tercer quart del segle XIII, cap al 1210/30 - Coure tret de camp, gravat, cisellat i daurat - Esmalt opac i fosa 

Volto Santo o Crist Majestat - Itàlia, final del segle XIV, inici del segle XV - Talla policromada

Detall

El grup davant la portalada d'Anzano

Fragments del claustre del convent de  Santa Clara de Barcelona, cap el 1320-1340, pedra nummulítica (desaparegut) 

Portalada d'Anzano, Esquedas (Osca) - Segona meitat del segle XIII, pedra 

Mare de Déu amb el Nen - Pere Moragues (doc. entre 1355 i 1360) - Alabastre amb restes de policromia, Cervera (Lleida)

Aquest pati d'entrada gòtica, ara interior,  formava part d'un casal del s.XVI del carrer dels Templers de Barcelona. El 1955 el casal va ser enderrocat i el pati desmuntat i traslladat al nou emplaçament integrant-se a l'edifici del Museu Marès.  

Jesús camí del Calvari (compartiment del bancal de retaule de Sant Agustí) - Jaume Huguet, 1465-1470 - Església de Sant Agustí Vell de Barcelona . Tremp sobre taula

Sant Joan Baptista - Alejo de Vahia, cap al 1505 - Palència, talla policromada

Sant Sebastià - Alejo de Vahía (darrer quart del segle XV) - Església de Santa Eugenia de Becerril de Campos (Palència) Talla policromada

Mare de Déu amb el Nen - Cercle de Gil de Siloé, final del segle XV - Església de San Pedro Manrique (Sória) Talla policromada

Sant Pere - Pere de Santjoan, cap al 1400 - Església de Sant Pere de Cubells (Lleida) talla policromada 

Visitació - Nottingham (Anglaterra) 1400-1420 - Alabastre, Santander (?) Donació Ministerio de Educación Nacional, 1960

Dama de l'ermini - Segon quart del segle XVI - Itàlia (?) Marbre - Palau de Miquel Mai i dels Pinós, marquesos de Barberà de Barcelona (desaparegut) - Donació de Joaquim de Sarriera i de Losada, Marqués de Barberà, 1962

En Lluís explica que alguns historiadors pretenen demostrar que el bust de la bella dama podria ser el de Julia Gonzaga

Dama de l'ermini (detall) En l'època que es va tallar el bust l'ermini s'associava amb l'aristocràcia. Era símbol de puresa, equilibri i serenor. És famós el quadre de Leonardo da Vinci del mateix nom.

Pietat - Juan de Juni (Joigny) Lleó, vers 1537 - Terracota i fusta policromada

Detall

Sant Pere d'Alcántara - Pedro de Mena, Granada 1663-1673 - Talla policromada

Santa Anna - Francisco Salzillo - Múrcia, vers 1760 - Talla policromada

Santa Rosalia de Palerm - Autor desconegut, segona meitat del segle XVIII - Talla policromada - Monestir de Santa Clara de Barcelona (desaparegut)

Frederic Marès va convertir l'escultura en alguna cosa més que una vocació artística.  Durant la seva dilatada vida va reunir una extensa col·lecció d'escultura hispànica, des de l'època antiga fins al segle XIX, en la qual predomina la talla policroma i que constitueix la secció més homogènia del museu. Marès també va donar part de la seva pròpia obra escultòrica que s'exhibeix en el seu estudi-biblioteca. "Faig escultures per poder comprar escultures" va afirmar en més d'una ocasió.

El Mirador, una petita cambra disposa d'un parell de finestres amb vistes, una a l'exterior, els pinacles de la catedral de Barcelona

L'altra a l'interior del Saló del Tinell, un dels millors exponents de l'arquitectura gòtica civil europea.

Estudi-biblioteca de Frederic Marès. Aquesta sala allotja la pròpia obra de Frederic Marès que va donar al museu. A més de la biblioteca particular s'hi troba escultura, dibuix i projectes.

Les obres a continuació són la meva tria

Nu femení ajagut - Vers 1928, guix 

La maleta de Frederic Marès

Nu femení que es recull els cabells - 1930-1936, Bronze

Paravent, vers el 1934  - Fusta lacada i vidre gravat a l'àcid 

Detall

Detall

Joventut-Ritme, 1925 - Marbre

Dona ajaguda amb una flor a la mà - Model de la figura del monument a Francesc Soler i Rovirosa, Barcelona, 1928 - Marbre.

L'estàtua es troba a la Gran Via, als jardinets centrals  entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya.

Nu (plenitud-primavera) Vers el 1936 - Bronze situat el pati d'entrada al museu, el verger de l'antic Palau Reial Major dels comtes de Barcelona, ara ple de tarongers.