 |
| Són portals discrets, modests, no criden l'atenció. Mostren la voluntat del verd amb plantes i flors que només pretenen viure, i no és poca cosa. Algunes cuidades, altres silvestres, com la natura ho permeti. Potser fa anys que hi són, poder ningú les recorda. Rosers i lliris comparteixen espai i temps amb plantes anònimes. Un test abandonat, mig buit, allotja plançons humils que han nascut casi sense voler i ara no volen marxar. Plantes resignades a la seva condició de permanència, de quietud. Roses marcides que aviat seran pols. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada