La boira és evident,
com evident és el teu neguit.
Vols continuar
com altres vegades notes una presència
et gires, ningú, solitud, silenci,
creues la riera. La mateixa d'abans?
com Heràclit saps que no és possible.
Ara intentes retornar, refer el camí,
la pluja recent, els tolls que esquives,
marges esberlats, mals averanys.
Claves les mans al sauló humit
en prens un grapat, apretes fort.
Resquills d'or se't claven, et penetren
lentament et fons, i et confons amb la terra
xaragallat, al camí només hi resta llot
Marcel Albet Guinart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada