 |
El passat 20 de gener Carles Mercader Fulquet va presentar el seu fotollibre Mu a LaBiki de Rubí. Laia Oller en va fer una breu introducció. En Carles no va voler donar massa pistes sobre el sentit, el relat, de Mu. Prefereix que sigui el lector que ho descobreixi per si mateix.
El llibre conté vint-i-nou fotografies, moltes de nus femenins? masculins? en postures explícitament sexuals. La droga també hi és present, algun personatge esta cosit de xeringues.
Reconec la meva incapacitat per trobar-li sentit al contingut del llibre, intueixo que el té però de moment se m'escapa. ¿Potser l'autor ens parla de si mateix? ¿És una catarsi? ¿Un exercici d'auto-redempció? Potser la intenció és que ens preguntem a nosaltres mateixos sobre la nostra identitat, sobre les nostres pulsions més primàries, potser cal que ens trèiem la màscara per poder-nos reconèixer...?
|
 |
El disseny del llibre és auster, minimalista. Unicament les pagines dretes contenen una fotografia en blanc i negra, l'esquerra en blanc. A la coberta hi ha imprès el caràcter xinés Mu, una traducció aproximada pot significar "res" "sense". El paper de les cobertes triat per l'edició és de fabricació artesna japonesa. Per tancar el cercle una anella de piercing, el leitmotiv de MU, travessa el llom del llibre. Un treball d'edició aconseguit, una vegada més es demostra que el medi és el missatge
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada