diumenge, 19 d’agost de 2012

Carrer de Campoamor


Ramón de Campoamor y Campoosorio (Navia, Asturias, 1817 - Madrid 1901) Poeta espanyol del Realisme. Abans aquest carrer era conegut com a Rambla Cortada, el nom d'una històrica masia de la contrada avui reconvertida en restaurant. El canvi de nom es va fer el 1907. Gent de barri d'Horta fa temps reivindiquen que es torni a dir Rambla Cortada atès que Ramón de Campoamor no va tenir cap relació amb el barri.

Fins ara creia (ingenu de mi) que el nom de Campoamor es referia a Clara Campoamor Rodriguez (Madrid, 1888 - Lausana, Suíssa, 1972)  política i advocada espanyola. Va ser una convençuda  defensora dels drets de la dona i la principal impulsora del sufragi femení o universal a Espanya, aconseguit el 1931 i exercit per primer cop a les eleccions de 1933. Va morir a l'exili.

Mai se sap quin és el millor moment per una foto. L'abc de la fotografia diu evitar llums molt contrastades, mai a ple sol, etc. El millor és disparar i després ja veurem. De vegades quan tornes a casa i amb calma mires les fotos  t'enduus una agradable sorpresa. Potser aquesta n'és un exemple, el lloc i el moment demanaven blanc i negre, com abans, com els records. La intensitat de la llum no em deixava veure la pantalla, no veia el que retratava, per instint vaig anar disparant i disparant, avantatges del digital, al final alguna en surt de bé. No és una gran foto, ni tan sols original, l'idea d'ombres projectades damunt una superfície es gairebé tan antiga com el naixement de la fotografia. M'agrada pensar que reflecteix l'esperit del carrer Campoamor,  Un carrer tranquil en un barri tranquil. Un indret que respira  aire de solitud, com de feliç abandonament, ple encara d'antigues torres amb glicines a les reixes i llessamins enamorats.

Un carrer on el 1970, crec recordar, una colla d'escoltes en pantalons curts vam fer la primera trobada amb una grup de noies amb mitjons llargs. Potser era una tarda de diumenge a l'hivern, en un centre religiós que hi ha pujant a mà esquerra. L'excusa era el ball, ningú en sabia de ballar, el desig eren les noies. Poc en sabíem llavors de noies, elles tampoc de nois, junts en vam anar aprenent. La cosa deuria funcionar, poc després vam ser un dels primers agrupaments escoltes que feia coeducació. Continuarà...


4 comentaris:

  1. maco el record del carrer. La fotografia també ho és de maca, té tot l'encant dels carrers que tenen hsitòria.

    ResponElimina
  2. Gràcies Carme, ets molt generosa, gràcies també pel teu blog

    ResponElimina
  3. M'agrada molt la convergencia de la realitat amb la irrealitat de la seva ombra. I el texte que fa pensar... Si el carrer estigues dedicat a la Clara seri més adient amb horta per la seva lluita personal... i al Sr. Campoamor de les orenetes, ja li van fer en vida i mort tota mena d'homenatges i honors... sino vaig errada... peró no oblidem que les orenetes tambè arrivaben a Horta el 1907

    ResponElimina
  4. Carme, content de que t'agradi la foto i el text.
    Crec que quan parles d'orenetes es deus referir als coneguts versos "Volveran las oscuras golondrinas/en tu balcón sus nidos a colgar/.... penso que aquest poema és de Gustavo Adolfo Bécquer.


    ResponElimina