divendres, 28 de desembre de 2018

El Messies més participatiu a l'Auditori de Barcelona


Barcelona, 27 de desembre de 2018 - Una vegada més, i en són vint-i-quatre, una colla de 450 cantaires aficionats han participat al Messies, el més que cèlebre oratori de J.F. Handel. L'obra es va estrenar a Dublin el 1742 sota la direcció del mateix Handel, des de llavors la seva popularitat no ha parat de créixer. Actualment és una tradició més de les festes de Nadal, a diferents indrets del món la seva representació és  força esperada.

L'Auditori de Barcelona, ple de gom a gom, ha congregat a més dels cantaires, a l'Orquestra de Cambra de Granollers, la Coral Cantiga i uns quants solistes, tots sota la direcció d'Edmon Colomer. 


Al programa de ma, signat per l'Associació Messies Participatiu de Barcelona, es mostra l'estranyesa que enguany l'Obra Social La Caixa hagi declinat patrocinar com havia fet fins ara el Messies participatiu, i més considerant que ho ha fet a onze ciutats espanyoles. 

L'Associació Messies ha tirat pel dret i finalment amb l'entusiasme i la col·laboració de cantaires i institucions publiques i privades, Juvé & Camps, ha aconseguit que El Messies segueixi acompanyant-nos per les festes de Nadal.

Al concert hi han assistit nombroses personalitats del món de la cultura juntament amb la presencia del president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra i la consellera de Cultura Laura Borràs. En cloure l'acte s'han escoltat crits de "presos al carrer, llibertat" acompanyats d'un important desplegament d'estelades, pancartes i forts aplaudiments del públic.

diumenge, 23 de desembre de 2018

Un recorregut musical pels pessebres de finestra de Sant Cugat

Dissabte, 22 de desembre de 2018 - Una vegada més i per sisè any l'Ateneu Santcugatenc organitza el concurs de pessebres a les finestres. Una tradició força arrelada a Sant Cugat que any darrera any es celebra per alegria dels petits i plaer dels  grans.

La gent de l'Ateneu organitza un recorregut musical, una visita ben acompanyada pels músics de l'Escola de Música Tradicional de Sant Cugat on es mostren els pessebres del centre. A més del dia 22 les visites es repeteixen els dijous 27 de desembre i 3 de gener. El recorregut comença a les 18 h. a la plaça Barcelona


Pessebre de l'estanc de la plaça Barcelona (detall)

El naixement, pessebre de l'estanc de la plaça Barcelona

Pessebre de la plaça Barcelona

Pessebre de la plaça Barcelona

Cua per mirar el pessebre de Josep Casas al carrer sant Jordi, 7

Pessebre del Club Muntanyenc Sant Cugat, c/Sant Bartomeu, 11 

dijous, 20 de desembre de 2018

Miró al pessebre del Muntanyenc




Comença a ser tradició que el Club Muntanyenc Sant Cugat presenti a concurs el seu pessebre de finestra, una activitat que fa sis anys organitza, i molt bé,  l'Ateneu Sant Cugatenc.

El d'enguany és un pessebre amb evidents i volgudes influències mironianes. Un col·lectiu de socis del Muntanyenc una vegada més sorprèn al personal amb aquesta proposta que no per agosarada és menys reeixida. La seva imaginació no té límits.

És un equip multidisciplinar format pels veterans i veteranes de la Secció de Cultura m.e.s. 60, són Carles Martínez, Salvador Mora, Imma Pueyo, Marc Querol, Jordi Roca i Eulàlia Carrasco.


27/12/2018 - El pessebre ha obtingut el primer premi en la categoria innovador
And the caganer of the year is...

diumenge, 16 de desembre de 2018

Sant Jeroni de la Murtra, el monestir oblidat

Dijous, 13 de desembre de 2018 - Visita del monestir de Sant Jeroni de la Murtra - És la  segona de les activitats programades a l'entorn del curs d'Història de Catalunya que per segon any es fa al Club Muntanyenc Sant Cugat. Aquí tenim informació de Sant Jeroni

Una vintena de persones ens trobem davant l'entrada del monestir per començar la visita guiada. El dia fred i plujós convida al recolliment i a la meditació. Sant Jeroni és troba a l'interior del terme de Badalona, lluny de mar i envoltat de turons, pinedes i conreus, un indret amb cert aire rural. Malgrat estar situat en un dels entorns més densament poblats de Catalunya és un oasi de calma i vegetació. Foto façana principal del monestir amb el portal dels S. XV


La importància històrica del monestir és inqüestionable, l'estada dels reis Catòlics, les visites de Carles V o de Felip II,  així com la possible presència de Cristofòr Colom desprès de tornar del seu primer viatge d'América, ho demostren. El seu estat de conservació, malgrat haver patit danys importants a causa de la insurrecció popular de 1835, és més que acceptable. La majoria de les dependències, el claustre, el refectori, la cuina, es mantenen pràcticament igual que fa cinc-cents anys.

Al seu ja clàssic Els monestirs Catalans, (Destino, 2ª. ed.1970) Antoni Pladevall no en parla, tot i que hi figuren altres monestirs, Sant Pere de les Maleses per exemple, de menys rellevància històrica i arquitectònica. Sant Jeroni és reconegut com Monument Nacional i gaudeix de moltes proteccions oficials, per la Generalitat i per l'ajuntament de Badalona, malgrat això el seu estatus jurídic no queda prou clar, i la propietat és repartida entre diferents persones. 

Necessita obres importants de manteniment i restauració, i la seva senyalització és més que millorable. Perquè doncs Sant Jeroni no és tan conegut i promocionat com altres monestirs catalans, com el d'Escala Dei o el de Poblet?


La torre de defensa, construïda entre el 1592 i 1597 per prevenir els atacs de pirates


El claustre (S.XV) d'estil gòtic va ser construït amb pedra de Montjuïc. Les columnes són de pedra nummulítica de Girona, material calcari ple de fòssils, els nummulits, molt apreciat en la construcció. Les columnes del claustre de Sant Cugat també ho són.

Conserva senceres tres de les quatre ales, la que falta junt la sala capitular i l'església  van ser cremades i destruïdes durant les revoltes populars del juliol de 1835. 

























L'antic refectori, ara reconvertit en capella i sala polivalent

Recentment s'ha descobert aquesta pintura, entre altres personatges s'hi representa el rei Carles I durant la seva visita al monestir

Sant Jeroni Penitent, (1605 aprox) Caravaggio - Còpia de l'original que es conserva al museu del monestir de Montserrat - Sant Jeroni se'l coneix, entre altres mèrits, per ser el traductor de la Bíblia al llatí, coneguda com la vulgata, la va enllestir el 420, durant 1550 anys ha estat el text canònic de l'Esglèsia catòlica.

El atributs de sant Jeroni són diversos, acompanyat per un lleó, amb capel cardenalici, gairebé nu com a penitent del desert, amb una calavera, una vanitas com símbol de la brevetat, de futilitat de la vida, envoltat de llibres,  una pedra 

És el patró dels llibreters, editors i traductors.

Clau de volta amb la figura de sant Jeroni i el lleó 


La cuina 


Pica de la cuina tallada en un sol bloc de pedra




La fulla i el fruit de la murtra, un arbust força aromàtic que creix a tota la Mediterrània 

Diuen que el cap d'aquesta mènsula representa Cristòfor Colom 

Una gran bassa continua subministrant aigua

Al primer pis hi ha la biblioteca, els volums que s'hi conserven són d'aportacions posteriors als avalots del juliol de 1835, any que el monestir fou incendiat i saquejat. Aquesta  contra de La Vanguardia ho explica. 



Actualment un col·lectiu de voluntaris fa petits treballs de manteniment i restauració del monestir





























dimarts, 11 de desembre de 2018

Quan érem feliços, o això creiem

Hi va haver un temps sense mòdena, ni goji, ni cúrcuma. Res d'esferificacions ni deconstruccions, res a baixa temperatura, encara menys el coriandre. Podíem menjar sense sentir-nos culpables carn de vedella, de porc, de xai, i un bon turbot sense preguntar-li la seva edat. Podíem consumir alvocats i mangos, productes de quilòmetre mil o deu mil i tan tranquils. Menjar ous sense timbrar, i iogurts ben sencers, fins i tot arròs només blanc, res de basmati, salvatge, integral, integral amb clofolla o superintegral o carnaroli, arborio o Riso Amaro, hhhmmm...la Mangano.

No sabíem diferenciar un vegà d'un macrobiòtic, ni un vegetarià d'un naturista. Vivíem feliços sense conèixer les virtuts de la quinoa. Encara no sabíem, si se'm permet l'oximoron, que un dia llunyà servirien hamburgueses de quinoa, es cert, ho he vist !!! M'oblidava dels alls, dels negres vull dir, a Corea en van plens, els facturen cap aquí sense escrúpols, pensen, amb raó, que ens ho empassem tot.

Podíem beure vi sense etiquetes de disseny, i sense floritures semàntiques, podíem ser pedants només sabent distingir un rioja d'un Sangre de Toro. Els maridatges eren cosa de capellans. Com a verge coneixíem la de Montserrat, però no l'oli orgànic extra de primera premsada en fred.

No calia saber japonès ni mexicà, res de tacos, fajitas, ni sushi ni tempuras. El més exòtic van ser els frankfurt, els de la Fira de Mostres, ben planxats i força mostassa. Només teniem les nostres xurreries, amb aquells olis recremats fumejant. Els food trucks, menjar a peu dret car i dolent, encara trigarien anys en aparèixer. Ho van fer, no hi ha esdeveniment modernet que valgui sense els seus food trucks.

Rooibos? Matcha? No, no són insults. Els rooibos són les infusions de tota la vida servides amb gran quantitat (d'aigua) i a uns preus també grans. El matcha, té verd del Japó, ho cura tot, antioxidant, ajuda a aprimar, és bo pel colesterol, estimula les defenses i les ereccions, rebaixa els nivells de sucre, d'estres, facilita les relacions de tot tipus, ajuda a dormir i a pensar...com és que no prenc matcha?

Hi va haver una època que podíem sortir al carrer sense por, res de patinets elèctrics, ni ciclistes impertinents, res de skate ni patins. Cap dron ens empaitava ni emprenyava. Els gossos, pocs i ben avinguts, pixaven i cagaven cadascun a casa seva.

Quan anaven d'excursió la màxima aventura era creuar el pont de Rupit. Trekking, puenting, balconing, paintballing, mushing, rafting, fúting, fu..., res en sabíem, érem a L'edat de la innocència, la Pfeiffer, que guapa. El pitjor encara era per venir, i va arribar.

Podria continuar ad nauseam, no vull avorrir al personal. Les modes, els gustos, imposats si o si, el que tenen de bo és que passen de moda. Aviat però n'arriben de nous i és un no parar. Els modernets, els avançats, els que ja tornen de tot i no arriben enlloc sempre han existit, i existiran, és així. Fa temps algú ho va dir "Vanitat i res més que vanitat, tot és efímer, tot és en va. No hi ha res de nou sota el sol"

Ho han endevinat, tinc una edat.

Audicions Íntimes: Nexus Piano Duo


























Dilluns, 26 de novembre 2018 - Reemprenem la temporada d'Audicions Íntimes. Un programa de Catalunya Música, creat i presentat per Xavier Chavarria, on els oients, els espectadors, a més de poder escoltar en directe els interpretes  tenim l'oportunitat de poder intervenir i preguntar sobre tot allò del fet musical. Com anteriors ocasions l'audició es presenta a l'aula 1 de CaixaForum de Barcelona.

Avui és Nexus Piano Duo, una formació de dos pianistes, Mireia Fornells Rosselló & Joan Miquel Hernández Sagrera que presenten un programa d'obres escrites per a ser tocades a quatre mans. Tant la Mireia com en Joan Miquel no els costa gaire d'explicar tot el que per ells representa la interpretació pianística. Qui, com i quan prem els pedals, o de com la proximitat física pot incidir en  el resultat, són aspectes en els quals mai havia parat atenció. O que no és el mateix tocar un piano a quatre mans, o dos pianos a l'hora, hi ha partitures que ho permeten, i d'altres que no.

El Nexus Piano Duo ja fa més d'una dècada que porten una activitat pianística força densa. Va ser a les aules del Conservatori de Sant Petersburg sota el mestratge de Leonid Sintsev on van coincidir, i van decidir continuar junts interpretant música per a duet de piano. Han actuat a les principals sales del país, de la resta de l'Estat i han fet gires per diversos països d'Europa. Entre altres enregistraments han enllestit Promenade, un CD amb la integral de l'obra per a piano a quatre mans d'Allbéniz, Granados, Mompou i Montsalvatge.

El programa que proposen avui inclou peces de Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, Francis Poulenc, Maurice Ravel i Johannes Brahms.  Com anteriors ocasions ha estat un luxe i un plaer poder assistir a les Audicions Íntimes, l'espai on oients i músics es troben per escoltar i ser escoltats.

La pròxima gravació d'Audicions Íntimes serà dimecres 12 de desembre a les 19 h. a CaixaForum amb l'actuació de Dumpy Lobsters, swing, blues i jazz clàssic. 

dilluns, 10 de desembre de 2018

Camino del Cid - De Valbona a Montanejos


Del 6 al 9 de desembre de 2018 - Continuem fent camí, del Cid. Una activitat que és possible gràcies a la dedicació i paciència d'un bon equip del Club Muntanyenc Sant Cugat

Foto. Al fons, destacat, el Penyagolosa (1814m) el segon cim més alt del País Valencià

6/12/2018 - A diferència de fa un any, quan érem a Molina de Aragón, el clima és benigne, el bon temps i les temperatures suaus ens acompanyen aquest tres dies 

Foto: Afores de Valbona (Terol) on comencem l'etapa d'avui

L'art de la pedra seca, declarat patrimoni cultural de la UNESCO











Algú celebra els setanta, si setanta anys










7/12/2018 - Ermita i mirador de Santa Isabel (1193m)








Baixant de Peñarroya a redós de les cingleres es conserven unes quantes feixes que en el seu dia van ser utilitzades com conreu 

7/12/2018 - Rubielos de Mora - Entrada del palau de los Condes de Creixell, a la façana hi figura aquesta inscripció "En esta casa el general Cabrera estableció el dia 11 de Septiembre de 1.835 su cuartel general con motivo del asedio del reducto liberal en el convento de Carmelitas"

Rubielos de Mora - Vistes des del campanar de l'ex-colegiata de Santa Maria la Mayor

Rubielos de Mora - El campanar de l'ex-colegiata

Rubielos de Mora - A l'interior de l'ex-colegiata de Santa Maria la Mayor es conserva el retaule de la verge d'estil gòtic internacional 

8/12/2018 - Estrets del riu Rubielos des de las Peñas de Santa Maria
8/12/2018 - Peñas de Santa Maria



El poblet d'Olba (Terol) commemora el centenari del naixement de Manuel Pertegaz (Olba, 2018-Barcelona, 2014) l'internacionalment reconegut dissenyador de moda



Olba

Som a punt de sortir de la província de Terol per entrar a la de Castelló 

La Monzona, pedània de la Puebla d'Arenós



Arribant la Puebla de Arenoso creuem un gran pont (perquè tant gran?) que salva el riu Millars


Mora de Rubielos - Hotel Jaime I

Mora de Rubielos - Castillo-palacio de los Fernández de Heredia




Exposició de pintures en una de les sales del castell 



La senda de La Bojera és un excel·lent mirador del Barranco de La Maimona. Abstenir-se els que tenen vertigen 

Morrón de Campos, una de les parets del barranc de la Maimona

Montanejos, un bon lloc, aigües termals i punt de partida d'excursions 

Caudiel - Parada pel dinar de germanor al restaurant Via Verde
En Jordi estrena autocar

Caudiel