diumenge, 30 de setembre de 2018

Pujada al Penyagolosa (1814 m) País Valencià

El 29 i 30 de setembre el Grup de Senders del Club Muntanyenc Sant Cugat ha organitzat un parell d'etapes especials per pujar al Penygolosa, cim emblemàtic del País Valencià. És troba al nord de la província de Castelló, a la comarca de l'Alcalatén, al Maestrat. 

Foto: Sortim de Vistabella del Maestrat (1249 m) poble d'origen musulmà. Destaca l'església parroquial de l'Assumpció, considerada com un dels millors exemples d'arquitectura renaixentista del País Valencià.

Passem pel parc escultòric promogut per Enclave Land Art, una associació que realitza projectes a l'entorn de l'art contemporani en diferents àmbits creatius.

Foto: Wind Tower, (Rajoles reciclades i estructura interna de fusta) obra de l'artista britànica Rosie Leventon. 

Tocant el bolet

Pi Gros de les Quatre Forques, situat al Parc Natural del Penyagolosa, la seva edat es calcula en uns 250 anys.

Creu de terme del santuari de Sant Joan de Penyagolosa

Una de les construccions annexes al santuari és aquesta enorme galeria porxada. A cada extrem hi ha una llar de foc equipada per fer-hi costellades o el que més convingui. 

Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, un dels indrets més populars de la província de Castelló.  Potser una mica descuidat,  hi ha un bar que funciona els caps de setmana.

Cim del Penyagolosa, (1814 m) és el segon pic més alt del País Valencià.

El personal, 

Gràcies !!!  

Baixant del Penyagolosa

Benassal - Bonica postal des de l'habitació de l'hotel La Piqueta 

Benassal - Plaça de bous al bell mig del poble

Benassal - Potser ha estat un corrent d'aire.

Benassal - Una de les dues piques que és conserven. 

Agua de Benassal

Algú és a punt de celebrar els 65, benvingut al club
































Diumenge, 30 de setembre 2018
Façana de l'antic restaurant La Piqueta de Benassal. Actualment funciona com hotel en un nou edifici.

M'explica la mestressa que el nom La Piqueta és deu a que el seu abuelo una vegada mentre era al camp va trobar una pedra obrada en forma de cap d'animal. Era un broc de considerables dimensions suposadament d'origen ibèric.


L'abuelo el va recuperar, el va instal·lar a l'entrada del restaurant.  Un museu li va reclamar com a bé cultural públic, el va haver de cedir. Posteriorment va reclamar el broc, i li van retornar. Ara continua instal·lat a l'entrada del l'antic bar-restaurant. Més o menys aquesta és la història que m'ha semblat entendre. 


Quan es refereixen a piqueta, volen dir el conjunt, el broc en forma de cap d'animal, i la pica d'aigua, la piqueta, on es recull l'aigua. 


























La Piqueta, el logo de l'hotel

El segon dia, diumenge 30 sortim caminant del mateix Benassal en direcció Ares del Maestrat. Travessem conreus d'avellana, garrofer i camps de cereals sense identificar.

Algun ramat de bens creua el camí


Pluja de sol




Murs, i mes murs de pedra seca. Geometries infinites, improvisades




Passat un petit coll ja es veu Ares del Maestrat


Ares del Maestrat, l'autocar ens recull per anar a Sant Mateu, on dinem al Ka Nostra.

Sant Mateu -  Església Arxiprestal (S.XIII-XVIII) Monument clau de l'arquitectura gòtica valenciana. Declarat Patrimoni Nacional el 1931 recull elements de tots els estils arquitèctonics, des del S.XIII fin a finals del S.XVIII 

Sant Mateu - Interior de l'església 

Sant Mateu - Miradors per no ser mirats. Les finestres estan cobertes amb gelosies, un element arquitectònic decoratiu d'origen musulmà que permet passar la llum i l'aire, i sobretot mirar sense ser vist.

Sant Mateu - Fi de la feliç sortida al Penyagolosa, 








dijous, 27 de setembre de 2018

A l'entorn de L'any Jujol140 de Sant Joan Despí Montserrat Duran presenta el seu darrer llibre sobre l'arquitecte


Coincidint amb el 140è aniversari del naixement de Josep Maria Jujol, l'Ajuntament de Sant Joan Despí ha endegat el programa L'any Jujol140. Un ambiciós projecte cultural per donar a conèixer i promoure el treball i la personalitat del que fou entre altres coses l'arquitecte municipal de Sant Joan entre el 1926 i el 1949, any de la seva mort. 

Josep Maria Jujol i Gibert va nàixer a Tarragona el 1879. Amb els seus pares el 1896 es va traslladar a Barcelona, a les hores Vila de Gràcia. Fou arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor que va viure el Modernisme de molt a prop. Com a docent va ser professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i a L'Escola del Treball de Barcelona.

Jujol, a més de tenir obra pròpia en moltes localitats de Catalunya, va col·laborar amb altres arquitectes, entre ells Antoní Gaudi, del que fou un admirador i els uní una forta amistat fins la mort de Gaudi. Al Parc Güell va intervenir directament en el revestiment del banc ondulant de la part superior de la sala hipòstila. Va utilitzant peces de ceràmica trencades i recuperades, el "trencadís". 

Jujol, d'alguna manera és un precursor de les tendències actuals en l'art i en les noves maneres de veure i viure el món, l'ecologia, la preservació del medi natural. Recuperar, aprofitar, reciclar, son termes que per Jujol eren d'ús quotidià. Va saber donar valor a materials suposadament modests, i que amb el seu talent va  integrar en un tot arquitectònic.

Foto: Centre Jujol-Can Negre, Sant Joan Despí























Si alguna persona ho sap tot de J.M. Jujol és la Montserrat Duran i Albareda (Sant Joan Despí, 1957). Entre moltes altres coses és historiadora d'Art,  diplomada en Documentació, autora de nombrosos articles i monografies sobre el modernisme, el noucentisme i la historiografia de les dones. És cap de l'Arxiu Municipal de Sant Joan Despi. Cinèfila militant publica les ressenyes a Facebook. El 2003 va obtenir el doctorat per la Universitat de Barcelona amb la tesi sobre l'evolució i l'obra de Jujol durant la seva etapa a Sant Joan Despi.

Avui la sala d'actes del Centre Jujol-Can Negre era plena de gom a gom, la Montserrat  Duran presentava el seu darrer llibre: Jujol i l'evolució del llenguatge arquitectònic, Sant Joan Despí, 1913-1949, un llibre que es publica amb el patrocini de l'Ajuntament de Sant Joan Despí, i que forma part del programa L'any Jujol140.

El llibre recull part dels estudis anteriors de l'autora i actualitza les darreres descobertes sobre Jujol. Ha consultat noves fonts documentals i visitat arxius que fins ara no havia tingut en compte. També l'entrevista a persones que poc o molt havien estat relacionades amb Jujol li ha servit per incorporar noves dades de la vida professional de l'arquitecte a Sant Joan Despi.

Foto:  L'autora Montserrat Duran, entre l'alcalde Antoni Poveda Zapata i el tinent d'alcalde i regidor de cultura Àlex Medrano Soler durant la presentació del llibre.

En cloure l'acte l'autora ha dedicat una bona estona a parlar i signar dedicatòries  

Sant Joan Despí en pocs metres de distància concentra les set obres de Jujol que encara s'hi conserven. És gairebé un luxe poder veure aquesta mostra d'edificis de l'arquitecte en un mateix entorn urbanístic, d'alguna manera és el museu Jujol a l'aire lliure. 

Seria convenient que l'Ajuntament senyalitzés millor i de manera comú tots els edificis. Crear "L'itinerari Jujol" com senya d'identitat de Sant Joan Despí.

Foto: Torre de la Creu, la primera obra de Jujol a Sant Joan Despí, entre el 1913 i 1916

Torre de la Creu

Can Negre, actualment propietat de l'Ajuntament, és el Centre Jujol-Can Negre

Can Negre, detall de la porta principal

Can Negre, el ferro forjat com material arquitectònic  

Casa Rovira

Just al costat de Casa Rovira és troba la Casa Serra-Xaus

Casa Serra-Xaus, detall de la porta d'entrada i la balconada

Jujol va intervenir en la reconstrucció de l'església parroquial de Sant Joan, els púlpits, l'altar i una capella lateral



Porta de ferro del manyà Josep Oliver


Torre Jujol

Per cloure la presentació res com un bon cava, si és de l'Any Jujol, encara millor. Salut !!!