Powered By Blogger

diumenge, 30 de setembre de 2018

Pujada al Penyagolosa (1814 m) País Valencià

El 29 i 30 de setembre de 2018 el Grup de Senders del Club Muntanyenc Sant Cugat ha organitzat un parell d'etapes especials per pujar al Penygolosa, cim emblemàtic del País Valencià. És troba al nord de la província de Castelló, a la comarca de l'Alcalatén, al Maestrat. 

Foto: Sortim de Vistabella del Maestrat (1249 m) poble d'origen musulmà. Destaca l'església parroquial de l'Assumpció, considerada com un dels millors exemples d'arquitectura renaixentista del País Valencià.

Passem pel parc escultòric promogut per Enclave Land Art, una associació que realitza projectes a l'entorn de l'art contemporani en diferents àmbits creatius.

Foto: Wind Tower, (Rajoles reciclades i estructura interna de fusta) obra de l'artista britànica Rosie Leventon. 

Tocant el bolet

Pi Gros de les Quatre Forques, situat al Parc Natural del Penyagolosa, la seva edat es calcula en uns 250 anys.

Creu de terme del santuari de Sant Joan de Penyagolosa

Una de les construccions annexes al santuari és aquesta enorme galeria porxada. A cada extrem hi ha una llar de foc equipada per fer-hi costellades o el que més convingui. 

Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, un dels indrets més populars de la província de Castelló.  Potser una mica descuidat,  hi ha un bar que funciona els caps de setmana.

Cim del Penyagolosa, (1814 m) és el segon pic més alt del País Valencià.

El personal...

Gràcies !!!  

Baixant del Penyagolosa

Benassal - Bonica postal des de l'habitació de l'hotel La Piqueta 

Benassal -  La Plaça Major convertida en plaça de bous al bell mig del poble

Benassal - Potser ha estat un corrent d'aire.

Benassal - Una de les dues piques que és conserven. 

Agua de Benassal

Algú és a punt de celebrar els 65, benvingut al club dels +65
































Diumenge, 30 de setembre 2018
Façana de l'antic restaurant La Piqueta de Benassal. Actualment funciona com hotel en un nou edifici.

M'explica la mestressa que el nom La Piqueta és deu a que el seu abuelo una vegada mentre era al treballant al camp va trobar una pedra obrada en forma de cap d'animal. Era un broc de considerables dimensions suposadament d'origen ibèric.


L'abuelo el va recuperar, el va instal·lar a l'entrada del restaurant.  Un museu li va reclamar com a bé cultural públic, el va haver de cedir. Posteriorment va reclamar el broc, i li van retornar. Ara continua instal·lat a l'entrada del l'antic bar-restaurant. Més o menys aquesta és la història que m'ha semblat entendre. 


Quan es refereixen a piqueta, volen dir el conjunt, el broc en forma de cap d'animal, i la pica d'aigua, la piqueta, on es recull l'aigua. 


























La Piqueta, el logo de l'hotel

El segon dia diumenge 30 sortim caminant del mateix Benassal en direcció Ares del Maestrat. Travessem conreus d'avellana, garrofer i camps de cereals que no sé identificar.

Algun ramat de bens creua el camí


Pluja de sol




Murs i mes murs de pedra seca. Geometries infinites, espontànies




Passat un petit coll ja es veu Ares del Maestrat


Ares del Maestrat, l'autocar ens recull per anar a Sant Mateu, on dinem al Ka Nostra.

Sant Mateu -  Església Arxiprestal (S.XIII-XVIII) Monument clau de l'arquitectura gòtica valenciana. Declarat Patrimoni Nacional el 1931 recull elements de tots els estils arquitectònics compresos entre el segle XIII fin a finals del S.XVIII 

Sant Mateu - Interior de l'església 

Sant Mateu - Miradors per no ser mirats. Les finestres estan cobertes amb gelosies, un element arquitectònic decoratiu d'origen musulmà que permet passar la llum i l'aire, i sobretot mirar sense ser vist.

Sant Mateu - Fi de la feliç sortida al Penyagolosa, 








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada