diumenge, 24 de novembre de 2019

Japó a Barcelona, la Casa Bruno Cuadros o Dels Paraigües torna a lluir

la Casa Bruno Cuadros, o més popularment coneguda Dels Paraigües, situada al Pla de la Boqueria de Barcelona, des de finals de setembre passat torna a lluir. Després de nou mesos d'obres de rehabilitació la façana i els ornaments han recuperat el seu aspecte original. 

La Casa Bruno Cuadros va ser edificada el 1858 i totalment modificada, tal com la veiem ara, el 1883 per l'arquitecte Josep Vilaseca. El nom de la casa és la del seu propietari, un comerciant que importava paraigües, ombrel·les, teixits i altres productes del Japó, país que en aquella época Europa va començar a descobrir. L'art del Japó, especialment la xilografia, l'estampa ukiyo-e, va esdevenir pels pintors de l'Europa del s.XIX una nova font d'inspiració, una manera diferent de representar el món. A França els impressionistes van ser els principals exponents.

Aquí podeu consultar els articles de El Periódico i La Vanguardia que en parlen. Per ampliar la informació Viquipèdia









Part del treball de restauració ha consistit en la neteja i consolidació de les tres figures de zenc de la cantonada, el drac, el llum i el paraigües. S'ha recuperat la il·luminació, ara el drac treu foc pels queixals i el fanal enlluerna els badocs   



dimarts, 19 de novembre de 2019

Camí dels Nyerros, la nova proposta del Club Muntanyenc Sant Cugat

Sant Cugat, 19 novembre 2019 - Avui a la seu del Muntanyenc l'Antònia Sans i en Josep Maria  Bordas del Grup de Senders presenten la proposta per la temporada 2020, el Camí dels Nyerros. Un recorregut que va crear el Centre Excursionista de Terrassa el 2010 amb motiu de la celebració de seu centenari. El Camí té un interès excursionista, paisatgístic  i cultural notables, motius més que suficients perquè el Grup de Senders consideri oportú reseguir aquest itinerari.

Ens visita Manel Cajide, del Centre Excursionista de Terrassa, el promotor del Camí dels Nyerros, per explicar la gestació del projecte. Recorda quan buscava la manera de celebrar el centenari del Terrassa va pensar en un llibre que li havia regalat la seva filla, i que li va interessar força; Rebels de Tramuntana, de Joan Soler i Amigó. És una ficció novelada que es basa en el llarg conflicte civil que va succeir a Catalunya durant el segle XVI, narra l'enfrontament entre dos bàndols, els nyerros i els cadells.

Sembla que el terme 'nyerro' prové del poblet de Nyer, situat a  la comarca francesa del Conflet. El senyor de Nyer, Tomàs de Banyuls i de Llupià va tenir un paper destacat entre les lluites dels dos bàndols, arribant a donar refugi al bandoler Serrallonga. El traçat actual del Camí segueix aproximadamt els itineraris d'evasió i de contraban dels nyerros.


Foto: Josep Maria Bordas i Antònia Sans del Grup de Senders del Muntanyenc i Manel Cajide del Terrassa durant la presentació



Israel Ariño i Clara Gassull presenten Voyage en pays du Clermontois

Barcelona, 16 de novembre 2019 - Israel Ariño (Barcelona, 1974) és un fotògraf que prefereix trobar més que buscar, la deriva, la improvisació, el joc, l'atzar, són part del seu mètode. Un flâneur rural que descobreix, ens descobreix indrets de la França menys freqüentada. Allò aparentment banal ho transforma en interrogant, en enigma. Espais transitoris on el tempo és molt lent. 

Imatges subtils, oníriques que Clara Gassull Quer (Barcelona, 1994) li agrada acolorir, o descolorir, imatges detingudes en l'espai, en el temps ---no és això la fotografia?-- que ens plau mirar, somniar, imaginar, no-llocs que voldríem transitar, el prat, el bosc, tanques i cases solitàries, cruïlles, camins, carreteres, que no porten enlloc...i els arbres, sobretot els arbres.

La Clara i l'Israel aquest dissabte al la galeria El Observatorio de Barcelona presenten el treball. Expliquen, argumenten la gestació de Voyage en pays du Clermentois, un fotollibre exquisit que d'alguna manera és la continuació de La gravetat del lloc, l'anterior publicació d'Ariño, el format, el tema ho suggereixen. 

L'atzar, per sort, una vegada més va col·laborar. Enllestit el treball fotogràfic l'Israel dubtava, blanc i negre, color... No queda massa clar com, no cal, els va arribar a les mans An American Odyssey un bonic i voluminós llibre que recopila postals de principis de segle XX dels Estats Units. Postals que van ser acolorides a mà amb una paleta de colors restringida. 

Odyssey és la revelació, ni blanc ni negre, ni color, sinó tot el contrari. Els temps canvien, ara no cal fer-ho a mà, la Clara, experta en temes digitals s'hi posa, gaudeix, prova, compara, improvisa, fins obtenir el resultat intuït; un repertori d'imatges subtilment acolorides que evoquen antics gravats japonesos.

La Clara explica com durant el procés d'acoloriment va jugar amb les fotos, algunes les va ampliar ad infinitum, com David Hemmings a Blow-up. Els resultats sorprenen, nous enquadraments generen noves imatges, i nous significats, textures pictòriques a la manera dels impressionistes. 

Un fotollibre, un bon fotollibre és la suma de mans i ments. És evident que el treball del fotògraf és essencial, però també el dissenyador, l'impressor, l'editor, els col·laboradors/consultors de confiança, i en el cas que ens ocupa el de Clara Gassull en el tractament de les imatges.

Voyage en pays du Clermontois és el resultat d'una residència de creació a Diaphane, pôle photographique en Hauts-de-France. Va ser durant les estades entre el juny de 2017 i el desembre de 2018 quan Israel Ariño va recorrer càmera en mà Clermontois, una agrupació de municipis del nord de França.

El Observatorio és ple d'amics, coneguts, molts fotògrafs, i algun comprador habitual, seguim  amb interès la distesa xerrada de l'Israel i la Clara, tots som de confiança, gairebé tots ens coneixem.















Per saber-ne més:
Israel Ariño
Ediciones Anómalas
Clara Gassull


divendres, 15 de novembre de 2019

Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, una mostra (I)


Divendres, 15 de novembre 2019 - Sortida que ens permet descobrir algunes esglésies romàniques del Baix Llobregat, tan properes com desconegudes per a la majoria. És una de les activitats programades a l'entorn del Curs d'història medieval de Catalunya II que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat amb el guiatge del professor Lluís Jordà Roselló.

Comencen a les 10 del matí visitant l´església de Santa Maria de Cervelló, data del segle X. Va ser construïda amb gres rogenc, material força abundant a la zona.
El frontó de la porta és d'època posterior, d'estil renaixentista, probablement data de 1580. A l'esquerra, adossat a l'edifici, és conserva la base del que podria haver estat un campanar o una torre.

Igual que la resta d'esglésies que visitarem, no és possible accedir a l'interior.


A poca distància de l'església podem veure les tombes antropomorfes d'un antic cementiri medieval.

Seguim caminant costa amunt fins trobar les restes del castell de Cervelló. És situat a 317 metres altitud, un emplaçament estratègic que dominava la vall del Llobregat i el camí cap el Penedès. Té comunicació visual amb Montpedrós on hi va haver el Castellnou de Cervelló.

El castell probablement va ser edificat el segle IX, va perdurar fins el 1714, any en que fou destruït per odre de Felip V. L'estat actual de conservació es precari, queda molt per apuntalar i encara més per excavar.

























Alguns dels 17 participants de la sortida d'avui.
Amb els cotxes arribem a l'església de Sant Ponç de Corbera, és tot el que queda, i no és poc, de l'antic conjunt monàstic d'aquest priorat benedictí. Va ser construït el segle IX, durant decenis va dependre de l'abadia francesa de Cluny. Desprès d'un període de decadència va ser abandonat a finals del segle XVI. A partir de 1933 l'Associació Amics de l'Art Vell inicia la restauració.

Davant l'entrada de Sant Ponç hi creix un centenari i majestuós lledoner
Tornem als cotxes. Abans de visitar Santa Maria del Puig passem per davant de la Colonia Sedó d'Esparreguera, un immens complex tèxtil fundat el 1846. En el seu moment va ser la colonia més gran d'Espanya, hi van treballar més de 2000 persones. Finalment el 1981 després d'anys de crisi  va plegar. Actualment les naus allotgen diferents empreses i s'hi fan visites guiades.
Castell d'Esparreguera, és tot el que en queda, un dipòsit d'aigua abandonat. El dipòsit va ser construït durant el segle XX a l'interior de les ruïnes de l'antic castell pel subministre d'aigua de la Colonia Sedó.

L'eglésia de Santa Maria del Puig d'Esparreguera és a l'extrem d`una gran explanada amb les muntanyes de Montserrat de teló de fons. D'estil romànic, va començar a ser construïda durant els segles X-XI.

La tria de les esglésies no és arbitraria. La proposta d'en Lluís Jordà vol mostrar alguns trets comuns de les esglésies que visitem.

Un és l'arquitectònic, totes tres tenen cimbori. I també totes ocupen un entorn natural força preservat, considerant que es troben en una de les comarques més poblades, i amb més densitat de carreteres, vies, industries, per metre quadrat de Catalunya.
Des de Santa Maria del Puig veiem la silueta del inconfusible campanar d'Esparreguera, el segon més alt de Catalunya, només superat pel de Valls


Parada per dinar a Catellví de Rosanes. El Mas Sunyol disposa de varies sales amb una capacitat total de 500 comensals. A la dovella de la porta principal una data, 1593

Entrada principal del Mas Sunyol

























Aprofitem les poques hores de claror que queden per visitar el jaciment arqueològic de Santa Margarida, al costat de Martorell. Del conjunt destaca l'església  romànica de finals del segle XII. Periòdicament s'hi fan campanyes d'excavació sota la direcció de la Universitat de Barcelona.




La d'avui ha estat una jornada ben aprofitada. Entre altres coses hem après que de vegades no cal anar massa lluny per descobrir indrets força singulars com han estat les esglésies que hem visitat. Un sol radiant, la millor temperatura, una bona companyia  i un guia que contagia el seu entusiasme han arrodonit el dia. 

diumenge, 10 de novembre de 2019

Un tomb per la serra de Busa


Dissabte, 9 de novembre 2019 - Sortida del Grup de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat.

Excursió circular per Busa (El Solsonès) La serra és a prop de Sant Llorenç de Morunys, al costat del pantà de La Llosa del Cavall. Busa, una mola contundent envoltada de cingleres inaccesibles, una nau immensa varada terra endins, proa a ponent.


A l'esquerra  veiem la serra dels Llengots, a la dreta Busa,  la foto és presa des del santuari de Lord. Malgrat que avui fem la sortida amb el grup, 32 persones, les fotos són del 7-8 i 9 d'octubre, dies que uns servidors, els guies, la vam preparar.

Embassament de La Llosa del Cavall, ara amb el nivell força baix, és el més recent dels que funcionen a Catalunya, va ser inaugurat el 1998.

Casa Llobeta, mas que va ser important, avui enrunat. Conserva el teulat i la porta principal, és envoltat d'antics camps de conreu plens d'ortigues i esbarzers. Roures, alzines i lledoners completen el paisatge. 

Sant Iscle i santa Victòria, ermita del segle XII situada a pocs metres de Casa Llobeta
Sant Iscle i santa Victòria eren dos germans nascuts a Còrdova el s.III. Per les seves creences foren martiritzats i morts, decapitat ell, assagetada ella a la ciutat de Còrdova el 17 de novembre de l'any 303


El Cogul (1526m) punt culminant de la serra de Busa


El Capolatell o Presó de Busa - L'extrem occidental de l'altiplà de Busa acaba en una petita mola separada per una profunda esquerda del massís principal, només s'hi accedeix travessant una passarel·la metálica. 

Durant la Guerra del Francés, a principis dels s.XIX, va ser utilitzada com presó a l'aire lliure, si se'm permet l'oxímoron. Aïllats de la resta del món els soldats francesos allà confinats morien de sed, gana i fred. Diu la llegenda que molts no podien soportar aquest tràgic destí i preferien acabar abans llençant-se al buit tot cridant "Mourir à Busa et ressusciter à Paris"  

Durant la mateixa Guerra el Pla de Busa va ser utilitzat com campament militar. Es van fortificar els punts més dèbils i s'hi van construir mil barracots de fusta per allotjar-hi la tropa. Desprès de Cadis va ser el primer lloc de l'Estat on es va proclamar la Constitució de 1812, hi van assistir  8.000 soldats.

El 28 de febrer d'enguany el periodista Jordi Viladegut i Munt guanya el premi de narrativa 'Paraules a Icaria' amb l'obra La presó, ambientda a Busa durant aquest període històric.

Les vistes són impressionants, el Pedraforca, serra del Verd, Port del Comte, santuari de Lord, La Llosa del Cavall i bona part de la vall de Lord.
L'anterior passarel·la era de troncs i perillosa, el 1991 els veïns de Navès la van substituir per aquesta, metàl·lica i molt més segura
Les cingleres de Busa des dels camps embardissats de Casa Llobeta

Durant el camí de retorn, a l'obaga, trobem magnífics exemplars de faigs i roures




Algun animaló ens ajuda a trobar el camí