dimarts, 18 de febrer de 2020

El far de Montjuïc pel camí de Can Tunis

Barcelona, 18 de febrer de 2020 - Arribar al far de Montjuïc és una mica complicat, fins i tot perillós. Cal anar a l'entrada del cementiri de Montjuïc amb bus, taxi o cotxe, a peu no ho recomano. A partir d'aquí, cal caminar, creuar la Ronda Litoral per sota fins trobar el carrer de la Mare de Déu del Port, és el que en queda del barri de Can Tunis. Continuar durant un quilòmetre, més o menys, pel passeig de Cantunis que va en paral·lel a la línia de tren. A l'esquerra trobem un pas barrat amb cadena i senyals de trànsit que prohibeixen la circulació a vehicles i vianants, no fer-ne cas, amb compte creuar les vies, hi circulen trens de mercaderies. Trobem una pista o carretera en mal estat, el camí del Far, seguir-la pujant durant un quilòmetre més, aviat veiem el far, continuar per aquesta carretera vigilant el despreniment de pedres i possibles atacs de gavines si és época de cria. Arribats al recinte del far un seguit de rètols avisen del perill que suposo acostar-se al mirador, compte!, el terra de fusta està podrit, es trenca fàcilment, la caiguda és vertical. 

A la foto bloc d'edificis en perill de desaparició. Un parell de bars-restaurant, un taller de làpides funeràries i flors i poca cosa més és el que en queda del barri de Can Tunis. El conjunt està afectat per un pla urbanístic, l'excavadora pot aparèixer en qualsevol moment.

Per saber-ne més recomano aquest article

La gent del bar-restaurant Litoral és força amable, serveixen un menú diari de 8,90 euros prou digne. La majoria de clients són transportistes i treballadors del cementiri i de la Zona Franca, una de les entrades principals és enfront del bar. 

L'altre bar-restaurant és La Nevera, cantoner amb el carrer de la Mare de Déu del Port i el passeig de Cantunis, el que hem de seguir per arribar al far.

¡Sous les pavés, la plage! (Sota les llambordes, la platja!) cridaven els estudiants francesos durant el maig del 68 a Paris. Ara veient aquestes restes podem exclamar ¡sota l'asfalt, llambordes i vies! en record del tramvia 48 que circulava de la Plaza Palacio a Casa Antúnez, noms antics de la línia, que va funcionar fins 1963 i que el pas del temps descobreix de nou.


El cementiri de Montjuïc ocupa el vessant sud de la muntanya, a la foto els límits són evidents. El nom possiblement fa referència a un antic cementiri jueu que durant l'edat mitjana va existir a la contrada. Va ser inaugurat el 1883, conté unes 152.000 sepultures. Degut a les limitacions d'espai des del 1970 no s'ha expandit més, però continu oferint servei als ciutadans de Barcelona. Actualment forma part de la xarxa de cementiris històrics d'Europa, va quedar obert al turisme cultural el 2008.

Encara que no ho sembla aquest és el punt d'inici del camí del Far. Cal passar per sota la Ronda Litoral una vegada més, i creuar les vies vigilant que no vinguin trens. 

L'edifici del far de Montjuïc es va enllestir el 1925, te una altitud de 108 metres. Va ser habitat fins el 2000, any en que el funcionament va ser automatitzat a distància. 

La solitud és total i les vistes magnífiques. Façana principal del far, precaució!!! la plataforma de fusta està podrida, acostar-se a la barana és perillós, cal anar amb compte.

Port de Barcelona, vistes del nord: Torre de Jaume I del Telefèric del Port, Hotel W i pont de la Porta d'Europa.

Interior del far. Existia un projecte per part de l'Autoritat Portuaria de Barcelona, de qui depen el far, de rehabilitar l'edifici per fer-hi un restaurant i un centre de convencions així com la millora dels accesos. Alguna cosa es va començar a fer però les obres van quedar a mitges. Aquesta crònica en parla.

Port de Barcelona, vistes del sud: Terminal de contenidors, dipòsits de petroli, i part de la Zona Franca.

Camí del Far. A l'esquerra zona petroliera del port de Barcelona

El far es troba al Morrot, la part més acinglerada de la muntanya de Montjuïc. És un indret esquerp i  ple de vegetació i de fauna, entre altres ocells hi nien la gavina i el xoriguer. Veig uns quants jubilats collint espàrrecs de marge.

Per ampliar la informació: El Morrot

És un miracle que un racó de Barcelona es conservi en aquest estat gairebé salvatge. Encara més si considerem el seu entorn més proper, el port, línies de tren, autovies, carreteres i altres instal·lacions industrials. Que així sigui per molts anys.


Camí de tornada. 

Sota el viaducte de la Ronda Litoral trobem les restes de Rivière S.A., en la seva época va ser una de les fàbriques més importants de la zona industrial de Can Tunis.

El far des de la zona portuaria. El mur del fons correspon a un dels baluards del castell de Montjuïc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada