 |
| Mònica Castanys - Millor junts - Oli sobre fusta, 100x120 cm (detall) |
La dona que mira la dona. La femineïtat quotidiana. Els instants que fugen, el deixar-se anar, la introspecció. Només ser, romandre, la quietud i el pensament. La vida que passa, mirar-la, deixar fer. L'agradable companyia de la solitud. No cal donar explicacions. La caminant i la ciutat, la flâneuse. El so i el silenci. Un cert abandonament. El temps és seu. Potser la nostàlgia, el tedi. Fluir.
La "radicalitat" de pintar dones soles caminant per la ciutat, sense novios ni novies, sense gat ni gos, res d'acompanyants, res de criatures. Res especial a fer. La noia Castanys.
Fins el 7 de maig Mònica Castanys (Barcelona, 1973) presenta 'Moments i sons', una nova exposició a la Sala Rusiñol de Sant Cugat. L'anterior va ser el 2009. Ara presenta 29 pintures en les quals la dona continua sent protagonista. Noies, dones, prenent cafè, caminant, que miren, baden, pels carrers de la ciutat, potser Barcelona. Sense mostrar els seus rostres, només gest, posat, la Mònica permet que els podem intuir. En un dels quadres, A la cantonada, una parella de joves turistes descansa i planifica. És evident que el pensament de la noia és lluny del lloc on seu. Amb el gest i l'actitud la Mònica descriu l'estat d'ànim.
Fotografia i pintura, pintura i fotografia, una relació d'anys que continua funcionant. Les imatges de la Mònica són pures instantànies, el moment precís en el lloc adequat. La càmera com extensió de la persona, eina eficaç i fiable, esbossar ara és mes fàcil. La mateixa pintora ens ho recorda, a l'exposició a la manera d'apunts trobem unes quantes fotos preses per ella mateixa.
No tot són carrers. Els interiors, dones absortes, lectures detingudes. La llar com refugi confortable, un lloc propi. Darrere les cortines, silenciosos, s'hi amaguen Hammershoi i Hopper, els agrada el que veuen.
Sis pintures de japoneses abillades amb kimono són paisatge, l'exuberància dels estampats, dels colors, fa prescindible qualsevol altre ornament.
Un tema nou, noies nedant. Pausadament, casi sense voler, un deixar-se anar, el plaer de la ingravidesa, un dels títols es prou explícit flying.
Per cloure, el text de la Mònica penjat a la paret:
"Els moments com els sons són irrepetibles
i com la música són abstractes,
la seva unió crea instants únics...
Petits espais de temps, potser quotidians
però que poden esdevenir especials
i aflorar igual que quan tornen a sentir un
perfum... quan escoltem un so.
La pintura pot captar un petit tast d'aixó
i fer-nos reviure aquells: moments i sons"
 |
| Mònica Castanys - A la cantonada - Oli sobre fusta, 73x55 cm |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada