Veníem cansats i de lluny
aviat negranit, al fons la platja
amb pas insegur, maldestres,
vam jaure, la sorra ens allotjà
una remor, el mar.
Els gests, els moviments,
ens endinsem l'un contra l'altra
fins l'extenuació, fins el somni,
ara dormim.
A trenc d'alba ens tornem a buscar
i així repetim l'acte primordial
Si ara ho recordo bé,
ho recordo
Marcel Albet Guinart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada