És publica sota llicència Creative Commons 3.0: Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Sóc l'autor de texts i
fotos. No necessàriament comparteixo les opinions dels comentaris -
Marcel Albet Guinart
Molt bona tarda Marcel, T'escric per que avui he llegit la teva carta al lector a La Vanguardia... De totes, totes, que no comparteixo la teva opinió amb aquest tema i molt menys la teva "proposta ecologista". Es trist que el ser humà ens creiem amb dret a exterminar tot aquell animal que ens "molesta". Soc molt conscient que existeix alguna possibilitat que un ós ens devori, però es molt llunyana... No entraré a divagar amb aquest tema i no voldria en cap casi donar lliçons morals a ningú.
Simplement, volia fer-te arribar també la meva opinió vers el teu escrit. Es la primera que escric a un bloc, la veritat no ho havia fet mai fins ara. Ni tan sols a cap publicació. Però aquest matí el teu escrit m'ha colpejat el cor.
M'agradaria pensar que potser t'he fet si mes no rellegir les teves Línies i posar en dubte si cal aquesta radicalitat vers els animals que conviuen junt amb nosaltres en aquest planeta.
Hola Marga, gràcies per donar la teva opinió. Només dir que l'ós amb els seus atacs també provoca sofriment a altres animals, o és que els bens i cavalls són inferiors a l'ós?
No es pot estimar el Pirineu ni la muntanya sense estimar també els altres éssers amb qui hem de compartir-la.
L'argument de l'article és senzillament patètic i pueril: com que ara ja no puc anar amb la tranquil·litat que em donava el fet d'haver exterminat totes les espècies que suposen un perill per als humans (llops i óssos), vull que tornem a aniquilar tot allò que em privi A MI d'una sensació de domini i superioritat absoluta. Traspua una visió pròpia d'un egoisme intolerant i insuportable.
L'ós ja poblava el Pirineu abans que ningú anés a trescar-hi per diversió ni a fer ultra-trails. Si no ets capaç d'entendre això és que potser ni connectes amb la Natura ni mereixes trepitjar les muntanyes.
Ves que al final no n'haguem de fer un abric, de tu. Potser de tan insensible ni te n'adonaries.
Hola Albert, Gràcies pel teu comentari. L'ós com els dinosaures fa anys que es van extingir. Introduir de nou l'ós em sembla una cosa falsa i artificial, només serveix perquè els de ciutat hi trobin un (fals) al·licient. El to de la carta és irònic, només els que són una mica espavilats s'ha adonen, si algú és vol fer un abric a costa meva, endavant, passarà una mica de fred.
ResponEliminaMolt bona tarda Marcel,
T'escric per que avui he llegit la teva carta al lector a La Vanguardia...
De totes, totes, que no comparteixo la teva opinió amb aquest tema i molt menys la teva "proposta ecologista".
Es trist que el ser humà ens creiem amb dret a exterminar tot aquell animal que ens "molesta". Soc molt conscient que existeix alguna possibilitat que un ós ens devori, però es molt llunyana...
No entraré a divagar amb aquest tema i no voldria en cap casi donar lliçons morals a ningú.
Simplement, volia fer-te arribar també la meva opinió vers el teu escrit. Es la primera que escric a un bloc, la veritat no ho havia fet mai fins ara. Ni tan sols a cap publicació. Però aquest matí el teu escrit m'ha colpejat el cor.
M'agradaria pensar que potser t'he fet si mes no rellegir les teves Línies i posar en dubte si cal aquesta radicalitat vers els animals que conviuen junt amb nosaltres en aquest planeta.
salutacions cordials
marga
Hola Marga, gràcies per donar la teva opinió. Només dir que l'ós amb els seus atacs també provoca sofriment a altres animals, o és que els bens i cavalls són inferiors a l'ós?
ResponEliminaNo es pot estimar el Pirineu ni la muntanya sense estimar també els altres éssers amb qui hem de compartir-la.
ResponEliminaL'argument de l'article és senzillament patètic i pueril: com que ara ja no puc anar amb la tranquil·litat que em donava el fet d'haver exterminat totes les espècies que suposen un perill per als humans (llops i óssos), vull que tornem a aniquilar tot allò que em privi A MI d'una sensació de domini i superioritat absoluta. Traspua una visió pròpia d'un egoisme intolerant i insuportable.
L'ós ja poblava el Pirineu abans que ningú anés a trescar-hi per diversió ni a fer ultra-trails. Si no ets capaç d'entendre això és que potser ni connectes amb la Natura ni mereixes trepitjar les muntanyes.
Ves que al final no n'haguem de fer un abric, de tu. Potser de tan insensible ni te n'adonaries.
Hola Albert,
ResponEliminaGràcies pel teu comentari. L'ós com els dinosaures fa anys que es van extingir. Introduir de nou l'ós em sembla una cosa falsa i artificial, només serveix perquè els de ciutat hi trobin un (fals) al·licient. El to de la carta és irònic, només els que són una mica espavilats s'ha adonen, si algú és vol fer un abric a costa meva, endavant, passarà una mica de fred.