Powered By Blogger
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pirineus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pirineus. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’agost del 2018

Quarta trobada transfronterera al port de Tavascan

Tavascan, 23 d'agost de 2018 - Per quart any consecutiu es celebra una activitat que comença a ser tradició, la trobada transfronterera del port de Tavascan (Pallars Sobirà). Una iniciativa per promoure l'agermanament de catalans i ariaegesos impulsada pel Parc Natural  de l'Alt Pirineu i el Parc Natural Regional  dels Pyrénées Ariégeoises.

L'itinerari català comença a l'aparcament de la font de la Costa. Cal superar un desnivell de 470 metres fins arribar al port de Tavascan (2215 m) No té cap dificultat, és a l'abast de tothom, he vist pujar una nena de quatre anys i un senyor de més de vuitanta. Transcorre per paratges de gran bellesa, com els estanys Xic i del Port o la mateixa vall del port de Tavascan.

La caminada comença a les 9:30. Un matí clar i fresc acompanya als participants fins el port de Tavascan. Amics, coneguts i saludats es retroben, és el moment de compartir records i anècdotes de les anteriors trobades.




Poc a poc els caminants francesos i catalans arribem al coll o port de Tavascan.


Contemplant la vessant de l'Arieja 

Encara que costa de veure, es confon amb el rocam, al mig de la foto es pot apreciar la Cabane de Marterat, un refugi bàsic però útil en cas de tempesta.

Saludant al dron

El dron

Adéu dron


Les boires envaeixen el port. Alguns francesos, previsors, emprenen el camí de retorn. Més tard a l'hora de dinar xàfecs i tempesta ens faran còrrer. 

Els participants, uns cent cinquanta (a la foto encara no hi són tots) calculo, s'agrupen al pla per escoltar els parlaments.

Representants dels dos parcs naturals juntament amb els alcaldes de Tavascan i Ustou durant els parlaments fan palesa la necessitat de treballar plegats per millorar i promocionar aquest immens espai natural. 

Precisament demà dia 24 d'agost es signarà l'acord de creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions. Una marca comuna que agrupa els dos parcs participants, el de l'Alt Pirineu i  el Pyrénées  Ariégeoises i els parcs andorrans de la Vall de Sorteny i el de les Valls del Comapedrosa.

Camí de tornada



El port de Tavascan, igual que els de Salau i Boet, durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial van ser lloc de pas de refugiats i exiliats d'aquests dos conflictes bèl·lics. 


Font de la Costa, fent cua per dinar. Els aliments de producció  local, embotits, patés, formatges i vins formen part del menú. La tempesta abans anunciada aviat començarà a espetegar. 
La Trobada ha estat un èxit d'organització i participació. La feina del voluntaris, com acostuma a passar aquí i arreu, ha facilitat molt les coses. A reveure i gracies a tots.

Nota: El proper dissabte dia 25 d'agost és fa una trobada semblant al port de Boet, no us la perdeu.



diumenge, 12 d’agost del 2018

Port d'Aulà (2260 m) Pallars Sobirà

El port d'Aulà (2260 m) al Pallars Sobirà comunica Catalunya amb l'Arieja a França. Durant la II Guerra Mundial juntament amb altres pasos fronterers com els de Salau o Tavascan, va ser un lloc de pas important pels  que fugien de l'Europa en guerra.

Pel Pallars només s'hi puja a peu a partir del pont de Perosa, situat a la pista que comunica el refugi del Fornet (Isil) amb Montgarri (Pla de Beret, Val d'Aran). Per la part francesa hi arriba una pista fins al port, però al trobar-se dins el parc natural de l'Arieja és d'accés restringit.

Per arribar al port cal salvar un desnivell de 800 metres per un camí ramader senyalitzat com GR, que és l'enllaç entre el GR-10 que recorre longitudinalment el Pireneu francés i el GR-11 que fa el mateix recorregut per la vessant espanyola.

A la foto vistes des del port d'Aulà: l'estany del port d'Aulà i el pic de Clavera (2627 m). 

Cabana del pleitiu d'Aulà. Encara que molt precaria en cas de tempesta pot servir d'aixopluc. A dins hi guarden sacs de sal per les vaques


La solitud forma part del paisatge. Durant tota l'excursió, unes cinc hores de caminada, vaques a part, no hem trobat cap persona. És el que te de bo visitar indrets del Pirineu allunyats de la massificació habitual de l'estiu



Poc a poc arribem al port d'Aulà,  és el coll que es veu la dreta del pic


Un filat eléctric sembla marcar la frontera

Fita o borne 421 - La frontera franco-espanyola és marcada amb 602 fites, la primera al riu Bidasoa, a l'Atlàntic,  la darrera al cap de Cervera al Meditarrani 

Placa que a més d'indicar el numero de fita, la 421, commemora el port d'Aulà com un dels pasos importants durant la II Guerra Mundial. La "F" indica França, la "E" Espanya

Algú contempla les muntanyes de França

Vistes de la vessant francesa: la pista, l'estany de Prat Matau i pic de Cartès

Desfent camí


Perills de muntanya, potser en Goiat...

Panical blau (Eryngium bougartii) card molt freqüent a l'alta muntanya

Els arbres vencuts 

Pont de Perosa, per indicacions que no falti

A peu de la pista de Montgarri a Isil, clavada a la roca, hi ha aquesta làpida. Per a més informació podeu consultar aquest blog

La Noguera Pallaresa al seu pas pel pont de Perosa, 

dilluns, 6 d’agost del 2018

31ena. Pujada al port de Salau - Pallars Sobirà

5 d'agost de 2018 - Com cada primer diumenge d'agost, des de fa 31 anys, avui s'ha celebrat l'aplec d'agermanament entre els pobles occitans i catalans. El port de Salau (2089 m)) un dels pasos històrics dels Pirineus ha reunit un bona colla de participants, uns 600 segons Pallars Digital, de les dues vessants pirinenques. 

Al port de Salau només s'hi pot accedir a peu, del refugi del Fornet, al Pallars, i caminar 4,15 km. salvant 710 metres de desnivell, per l'Arieja a partir del poble de Salau i caminar una mica més.

La trobada te un caire marcadament reivindicatiu per la llibertat dels pobles i l'amistat occitano-catalana. A més de parlaments dels representats de diferents entitats, ajuntaments i associacions que hi participen es fa un intercanvi gastronòmic. Els de l'Arieja bons formatges i embotits, els catalans els millors vins i bones galetes. 



La festa continua amb música i dansa.  Els grups occitans Bouilleur de Sons i Arredalh encomanen al personal les ganes de ballar



Músics espontanis s'afegeixen a la gresca






















El fiscorn, instrument que rarament podem escoltar en solitari, normalment forma part de la cobla



Poc a poc la festa es va acabant, els participants, sota un sol aclaparador, retornen a casa. 
A reveure