dimecres, 15 de febrer de 2017

Sant Pau Recinte Modernista


El Recinte Modernista Sant Pau és una joia de l'arquitectura modernista catalana, es obra de Lluís Domènech i Montaner. Construït entre el 1902 i el 1930,  va ser la seu de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre el 1916 i el 2009, any en que les instal·lacions hospitalàries es van traslladar al nou recinte.

Notes: 1) Els texts dels peu de foto, amb alguna adaptació, són extrets del fulletó informatiu que proporciona el Recinte. 2) L'ordre de les fotos segueix el de la visita guiada

En la seva època va marcar una fita en les construccions hospitàlaries; un espai obert, amb bells edificis aïllats, comunicats entre si per una xarxa de túnels i envoltats de jardins, cercant el confort dels malalts. És Patrimoni Mundial de la UNESCO des del 1997 - A la foto la Sala Hipòstila, denominada així per ser una sala sota columnes, suporten el pes de tot l'edifici de l'administració. Concebuda com espai de pas i de distribució, als darrers anys va albergar el servei d'urgències. 

Túnels. La xarxa de galeries subterrànies que comunica tots els pavellons entre si va ser una innovació en l'arquitectura hospitalària del moment. Aquestes eren les artèries per les quals circulaven  les instal·lacions del conjunt arquitectònic 

A llarg de la seva trajectòria com hospital, els diferents pavellons han experimentat molts canvis. El 2009, un cop traslladats tots els malalts i serveis mèdics al nou Hospital, el conjunt modernista s'endinsa en un procés  de rehabilitació sense precedents en un espai patrimonial. Dels dotze pavellons que el conformen, vuit estan acabats


Casa d'Operacions. La  ceràmica i l'escultura es donen la mà en aquest edifici. Els cognoms de la façana pertanyen a metges il·lustres. 

Vistes a l'exterior des del quiròfan principal. És una enorme sala amb vidres que permet l'entrada de llum natural. És orientada al nord per evitar l'escalfor del sol. Quan el quiròfan  era operatiu els vidres eren translúcids.   
.
Pavelló de Sant Rafael. Exemple de pavelló d'infermeria, amb un espai longitudinal per a hospitalització dels malalts i una sala circular anomenada "sala de dia" per als pacients que es podien llevar i rebre visites. A la part posterior hi havia compartiments independents per als malalts terminals o amb greus infeccions, una foto mostra com eren allotjats. 

Ceràmica. En diferents formats i usos, és l'aportació colorista que atorga una espectacular nota de lluminositat i una calculada dosi de vitalisme a tot el conjunt arquitectònic 

Jardins. La natura era part indestriable de la funció hospitalària. Plantes i arbres purificaven l'aire, fixaven bactèries, influïen sobre el clima, protegien l'espai contra el vent i conservaven la humitat






Vista general del Recinte des del pavelló de l'Administració. Qüestions com la recuperació dels espais originals projectats per Domènech i Montaner, la transformació dels pavellons en espais funcionals de treball i l'aplicació de criteris de sostenibilitat i estalvi energètic han regit el procés de rehabilitació

Pavelló de l'Administració. És l'edifici més gran i  ric en ornamentació i profusió decorativa. L'arquitecte va dotar-lo de gran singularitat i simbolisme respecte el conjunt arquitectònic. Destaca la Sala Domènech i Montaner



























Obra inacabada del pintor Aleix Clapés, Trasllat de les despulles de Santa Eulàlia des de l'església de Santa Maria del Mar a la Catedral







Vestíbul de l'entrada principal al Recinte

Pavelló de Sant Salvador. Va ser el primer en rebre malalts el 1916. Recuperat recentment el seu aspecte original s'ha convertit en un espai expositiu sobre vida i obra de Lluís Domènech i Montaner



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada