dilluns, 24 de març de 2014

Lluís Agustí, a peu, de pàgina

                             Lluís Agustí                              Gemma Barrufet llegeix Vicent Andrés Estellés

Gemma Barrufet, la llibretera d'A peu, de pàgina, convoca mensualment a la seva llibreria una sessió de tuperbook. Una feliç iniciativa en la qual una persona de demostrada sensibilitat lectora és convidada a presentar alguns dels llibres que han deixat empremta a la seva vida.

El dijous 21 de març Lluís Agustí, director de l'Escola de Llibreria i professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona presenta les seves propostes. Els exalumnes del primer curs de l'Escola sempre vam trobar a faltar que en Lluís ens donés una classe, intuíem que alguna cosa bona ens estàvem perdent.

Avui ha quedat confirmat, a més d'excel·lent professor és un bon prescriptor. Lluís Agustí se salta les convencions, les seves propostes lectores defugen volgudament la narrativa, la ficció que en diuen ara. Aposta per l'assaig, la poesia i les memòries (que potser també són una forma de ficció). Conscient del seu atreviment, s'afanya a argumentar que aquests gèneres no tenen per què ser avorrits, obscurs o de difícil digestió.

Enceta el foc amb una aposta segura: Una historia de la lectura d'Alberto Manguel, un assaig amè, ben travat sobre el que ha estat la lectura al llarg de la història i en diferents contexts socials. Manguel sap de què parla, quan era jove a més de fer-li lectures a domicili sovint va acompanyar Borges al cine. El seu amor apassionat pels llibres queda ben palès en aquesta Historia. A continuació i seguint amb l'assaig presenta Philippe Delerm, l'autor d' El primer glop de cervesa, un inventari de petits plaers quotidians: encetar llençols nets, un esmorzar llegint el diari, escoltar el silenci de matinada, els fruits saborosos, visitar llibreries, que ens fan la vida una mica més amable.

Li agrada la poesia, sobretot la poesia de l'experiència, tria Vicent Andrés Estellés i Jaime Gil de Biedma. Del valencià destaca la seva rauxa, la seva forma de dir pel broc gros, l'espontaneïtat, potser allò que manca als catalans, recomana la seva obra completa. A Las personas del verbo, llibre reeditat manta vegades, Gil de Biedma s'hi despulla, el pudor queda arraconat, expressa desitjos i sentiments sense demanar permís. És un llibre que cal rellegir amb certa periodicitat, els anys ens acosten al vers de Jaime Gil.

Continua amb les memòries, dos clàssics: Josep M, de Sagarra i Stefan Zweig. Ambdós autors són gairebé coetanis, i parlen de coses semblants, dels seus mons que s'acaben, Sagarra amb ironia i lucidesa a les seves Memòries reflecteix la vida barcelonina dels anys vint i trenta. El títol del llibre de Zweig ho deixa ben clar: El món d'ahir, memòries d'un europeu, el període d'entreguerres i l'Europa central són els eixos vertebradors de la seva obra.

Finalment George Steiner a Nostalgia de lo absoluto explica com la modernitat ha arraconat les fes ancestrals, les religions, i no les hem sabut substituir. O sí, potser la psiquiatria, l'ecologia, el culte al cos, el futbol, són les noves religions. Acaba les recomanacions amb Lydia Flem, Com vaig buidar la casa dels meus pares, és la crònica del trauma que representa l'haver de fer net d'un lloc, d'unes pertinences, que evoquen fets, situacions que potser creiem haver oblidat per sempre i de cop ens assalten.

Per acabar el tuperbook la Gemma i en Lluís demanen als assistents, tretze dones i dos homes, que cadascú de nosaltres recomani algun llibre. Virgina Woolf, Alice Munro, l'anònima Una mujer en Berlín, Jaume Cabré, Elias Canetti, Manuel Mujica Láinez, Mario Vargas Llosa i alguns altres són els noms que proposem. El tuperbook s'ha fet curt, hauriem volgut continuar compartint experiències llibresques, però altres lectures ens esperen a casa.


Per saber-ne més podeu consultar:  Per què llegir?                                                     
                                                          Allà on la literatura es torna més física

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada