dissabte, 16 de novembre de 2013

Guinovart a Sant Cugat - Visita comentada a càrrec de Jordi Batlle comissari de l'exposició

Sala Capitular -  El sol de l'arengada, 2002 - Sense títol IX, 1993 - A les 6 del matí del dia 28,  2002


Sala Capitular - Guitarra enterrada, 1988 - El blau del nàufrag, 2006



Sala Capitular -  A les 6 del matí del dia 28, 2002



Sala Capitular - Vista general
Sala Capitular - Composició V, 1962 - L'oval, 1988 - Caps III, 1967 - Cap I, 1954


Entrada a la Sala Capitular 

La GaLeRia - L'oeuf c'est l'espoir II, 2004

La GaLeRia - El raïm a la boca, 2007 (detall)

La GaLeRia -  S/T, 2007 (detall)

La GaLeRia - Petita forma al futur, 2005 (detall) 


La GaLeRia -  L'espigoladora i el mussol, 2005

Jordi Batlle durant la visita comentada a la Sala Capitular juntament amb quatre de les cinc persones que hi hem assistit
























Una vegada més Jordi Batlle Argimon junt l'equip de La GaLeRia i l'Ajuntament de Sant Cugat són motiu de felicitat. Han fet possible la doble exposició dedicada a l'artista Josep Guinovart, una a la sala capitular del Monestir, l'altra a la sala d'exposicions La GaLeRia.

Avui, un mati de dissabte fred i ennuvolat, Jordi Batlle ens espera a la sala capitular. Aquest espai conté dotze obres de Guinovart, la majoria de gran format, semblen haver estat creades expressament per ocupar aquest lloc privilegiat. És evident que el saber fer i l'experiència de Jordi Batlle ho han fet possible, proposo que s'hi quedin de manera permanent.

L'obra més antiga és un quadre de petit format Cap I de 1954, amb evidents influencies de Picasso. L'exposició continua avançant per les diferents etapes creatives de Guinovart. L'Oval de 1988, una lluminosa peça plena de significats, de referents, que potser el visitant els descobrirà, a la manera del Pantocràtor de Taüll és situada al frontal de la capella de la Sala Capitular.  Sense títol IX del 1993, el pa, el blat, la terra prenen forma d'objecte ritual egipci, de constel·lacions, allò primigeni, antic i primordial. L'obra més recent El blau del nàufrag del 2006, em recorda La Balsa de la Medusa, potser una associació inversemblant, o no.

Sortim al carrer. La visita continua a La GaLeRia. Del grup de cinc persones en quedem tres, potser la pluja o el fred. Jordi Batlle continua donant pistes, claus, per seguir l'obra de Guinovart. Encara que ell prefereix no buscar-hi masses interpretacions, deixar-se sorprendre per les potents imatges de l'artista. Pintura matèrica? objectual? importa l'adjectiu? Potser la subtilesa de la pinzellada, del color, del traç, és el que compte. Convé apropar-se a la tela per apreciar el gest, la mà, l'empremta, l'aura de l'artista que encara hi roman.

Per acabar. Sant Cugat s'autoqualifica de ciutat de l'art i dels artistes, de la cultura. Té associacions, fires i escoles d'art. Certament molts pintors hi  han nascut o hi viuen i treballen. Sales d'art a manta. Els seus habitants, es diu, són saberuts, cultes, potser fins i tot feliços. On eren avui? Per què s'han deixat perdre aquesta magnifica visita comentada? 

2 comentaris: