L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Savassona, el bosc màgic

Divendres, 22 de febrer 2019 - Les activitats programades a l'entorn del Curs d'història de Catalunya continuen. Al matí visitem el recinte arqueològic L'Esquerda, al costat de Roda de Ter (Osona). Ocupa la part superior d'una península formada per un dels meandres del riu Ter.

Els primers vestigis del jaciment daten del s.VIII aC. el període del bronze final. Desprès entre els segles V aC. i I aC. va ser novament  habitat per pobladors ibèrics, els ausetans. A principis de l'epoca medieval, a partir del s.VIII, és ocupat pels carolingis. El 1314, desprès de ser destruït per les lluites feudals entre els Cabrera, senyors del lloc, i el poder reial, és quan s'abandona definitivament.

Fotografia: Vistes del Ter des del mirador del Museu Arqueològic de L'Esquerda. Els edificis són l'antiga colònia tèxtil Salou-Baurier, els dos pilars del riu sostenien la passarel·la que la unia amb Roda. La colònia va deixar de funcionar el 1963, la construcció del pantà de Sau va fer pujar el nivell del riu i part de les instal·lacions es van inundar.

El Museu Arqueològic de L'esquerda fa poc ha canviat de lloc. Ara ocupa l'antiga caserna de la Guardia Civil. Ha estat totalment rehabilitada, disposa d'instal·lacions modernes i ben equipades. Encara que pendent de la inauguració, la sala d'actes ja funciona, es projecta el vídeo que explica la història de L'Esquerda

A la part superior de la façana s'hi conserva un escut amb les lletres GC (Guardia Civil) i les figures de Castellà, Lleó i Granada. Al centre tres flors de lis que representen la Casa dels Borbons

En cap dels papers del Museu, ni a internet, enlloc, he sabut trobar el perquè del nom L'Esquerda,  ben segur que es culpa meva. Goso donar la meva versió de l'origen. A bona part de la superficie del poblat aflora la pedra, el gres. És poden apreciar diverses fractures, esquerdes, que la travessen en sentit longitudinal. Alguns trams han estat obrats, be per conduccions, o per tombes antropomòrfiques, però les esquerdes són naturals.

25 de febrer 2019 - Maria Ocaña Subirana, directora del Museu, m'informa amablement que la hipòtesi sobre el nom de L'Esquerda pot venir del fet que en època medieval s'utilitzava l'article salat. L'Esquerda és un quer, una mola de pedra o quer, per tant semblaria que el nom ve d'Es-Quer-Rode (el quer de Roda, la fortalesa de Roda) Com font bibliogràfica cita: Ollich Castanyer, Imma; Ocaña Subirana, Maria; et. al. A banda i  banda del Ter, història de Roda. Vic: Eumo ed., Ajuntament de Roda de Ter, 1995 (pàg. 97) 

L'església romànica de Sant Pere de Roda (de Ter) va ser bastida a l'any 1042 sobre una d'anterior del 927. Només es conserva una part del mur sud i una porta que comunicava a una torre o campanar. 

A l'interior es conserven les bases d'arrencada dels pilars, una fornícula i restes de l'absis 

A la necròpolis (s.IX-XIV) s'hi han documentat diversos tipus d'enterraments. La majoria de tombes antropomòrfiques, en forma de cos humà, es troben a la sagrera, l'espai sagrat d'unes 30 pases a l'entorn de les esglésies.

La passarel·la sobre la resclosa de la font dels Molins va ser recuperada el 2016 per a ús públic. L'anterior se la va endur un arbre durant una riuada dels anys cinquanta

La colzada o roda del meandre del Ter

Encara queda molt per excavar, Cal? 

Desprès de visitar L'Esquerda anem a Savassona, un indret singular a prop de Tavèrnoles. És un espai format per un conjunt de grans roques disperses envoltades per una pineda, el Bosc de la Baronessa (de Savassona).  La tradició popular ha donat nom a la majoria dels blocs, aquí tenim El Dau 

L'espai és freqüentat pels escaladors. Practiquen la modalitat d'escalad en bloc, no es fa servir ni cordes ni cap estri, només la força i la traça de mans i cames. Per evitar accidents greus l'altura màxima de les vies no passa dels sis metres, un matalàs especial evita danys majors. Les taques blanques de les parets són pols de carbonat de magnesi per mantenir mans i preses seques.

El professor Lluís Jordà Roselló explica la Pedra de les Bruixes

La Pedra de les Bruixes és la que presenta una més gran densitat i diversitat de gravats de les que es troben a Savassona. Les atribucions cronològiques més freqüents van des de l'època del bronze fins a moments medievals, tot i que no hi ha estudis precisos al respecte. 

Es poden observar gravats de formes aïllades i també formant combinacions d'elements de caràcter simbòlic, molts d'ells sense una interpretació clara. Destaca la profusió de creus. 

La Pedra dels Sacrficis. Un gran roc que segons la llegenda al damunt s'hi feien sacrificis humans, els regarots era per on baixava la sang. 

Continuem pujant fins el turó on hi ha l'església romànica de Sant Feliu de Savassona. El seu voltant és ple de cavitats excavades a la roca, possiblement abans servien per recollir l'aigua de la pluja. Al fons, encara amb una mica de neu, el Puigmal, el Puigsacalm, coll de Bracons, Cabrera, Aiats i el Ter

L'església romànica de Sant Feliu de Savassona va ser construïda entre els segles X-XI, i reformada al segle XVI. En una làpida a l'esquerra de la façana hi ha gravat el text "Sant Feliu ermita del castell de Sabassona (sic) restaurada per U.E. de Vic  l'any MCMLX"

Interior de l'església 

Després d'una bona sortida res millor que un bon dinar. Al famós restaurant Fussimanya, a prop de Tavèrnoles, 30 comensals ataquem un més que recomanable menú del dia