Powered By Blogger
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Jordà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluís Jordà. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de gener del 2020

El romànic menys conegut de Girona: Sant Tomàs i Sant Miquel de Fluvià


Dijous, 30 de gener 2020 - En Lluís Jordà, professor del V Cicle del Curs d'Història de Catalunya proposa la descoberta de dos monuments de l'Alt Empordà tan significatius com desconeguts: les pintures romàniques de l'església de Sant Tomàs de Fluvià i el conjunt monàstic de Sant Miquel de Fluvià. 

El dia ha començat rúfol i emboirat, poc a poc s'anirà aclarint.

                     ESGLÉSIA DE SANT TOMÀS DE FLUVIÀ

L'església parroquial de Sant Tomàs de Fluvià va formar part d'un antic priorat fundat cap el 1070, depenia del monestir benedictí de Sant Víctor de Marsella. Va ser un priorat molt reduït, a començament del s.XIV només tenia un monjo i mantenia les funcions parroquials, al s.XV ja no tenia comunitat, va ser suprimit formalment a principis del s.XVI.

El 1982 durant les obres de restauració de l'església a càrrec de la Diputació de Girona es va descobrir un important conjunt pictòric. Les pintures de l'absis eren amagades per una capa de calç i les de la nau tapades per una falsa volta de rajol.

El conjunt data entre finals del s.XII i el s.XIII. Valorada la importància de la descoberta els murals es van arrencar per ser restaurats al Centre de Restauració de Bens Immobles de la Generalitat. Posteriorment es van muntar sobre un suport adequat per poder-los mostrar al seu lloc original, on continuen actualment.


El 2013 l'església va ser declarada bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric per la Generalitat. de Catalunya.
Murals de la volta de l'església 

Detall, durant el Sant Sopar Judes amaga la bossa amb les 30 monedes que ha rebut per delatar Jesús.

Part de la conca absidal. Crist en majestat, a l'esquerra sant Joan Evangelista i sant Miquel Arcàngel


No, no és un instrument de la Inquisició, és una pica baptismal d'origen romànic. La tapa amb punxes és per evitar què la canalla s'hi enfili i els grans hi seguin.  
            MONESTIR DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ


El monestir benedictí de Sant Miquel de Fluvià és situat a la part antiga del poble. Actualment només es conserva l'església que fa les funcions de parroquial.

El monestir  es va consagrar el 1066, any en que es confirma la seva dependència de Sant Miquel de Cuixà del Conflent. El 1613 va ser annexionat a Sant Pere de Galligants de Girona. Va mantenir l'activitat monàstica fins l'exclaustració de 1835. El 2012 es comencen obres de consolidació del conjunt i de recuperació de l'antic claustre.
La imponent torre-campanar té una alçària de 27 metres. Va ser bastida posteriorment a la construcció del monestir, els carreus ben escairats i polits del parament formant fileres regulars així ho fan suposar. 
És de planta basilical, tres naus amb transsepte. La volta de la nau central és de canó, encara que una part, la propera a la sortida, és apuntada. Possiblement aquesta i altres modificacions dutes a terme cap el 1532 es van fer per reconstruir el monestir donat el seu estat ruïnós.
La comunitat era regida per un abat, durant el temps que va estar activa el nombre de monjos sempre va ser mol reduït, segons les èpoques i necessitats oscil·laven  entre  quatre i vuit.
A l'interior es troben uns quants capitells amb funcions arquitectòniques, a més d'altres dispersos que formaven part del claustre.
Damunt el faristol s'obre un missal de 1914, conserva l'etiqueta de la llibreria Geli, una de les més antigues de Catalunya. Va ser fundada el 1879 i continua en ple funcionament al centre de Girona.
Imatge gòtica en alabastre de la Mare de Déu.
Les claus de l'església
Escala metálica actual que recorre l'interior del campanar
La capçalera es formada per tres absis, les arcuacions i les cinc finestres són de influència llombarda.
A prop del monestir, i la seva raó de ser, neix la font de Sant Miquel, que raja tot l'any. La construcció de l'esquerra és el safareig públic. 
A Ca l'Alícia, a Sant Mori,  un menú de 10 euros del tot recomanable, és el feliç colofó d'aquesta jornada tan ben aprofitada, salut!!! 


divendres, 15 de novembre del 2019

Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, una mostra (I)


Divendres, 15 de novembre 2019 - Sortida que ens permet descobrir algunes esglésies romàniques del Baix Llobregat, tan properes com desconegudes per a la majoria. És una de les activitats programades a l'entorn del Curs d'història medieval de Catalunya II que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat amb el guiatge del professor Lluís Jordà Roselló.

Comencen a les 10 del matí visitant l´església de Santa Maria de Cervelló, data del segle X. Va ser construïda amb gres rogenc, material força abundant a la zona.
El frontó de la porta és d'època posterior, d'estil renaixentista, probablement data de 1580. A l'esquerra, adossat a l'edifici, és conserva la base del que podria haver estat un campanar o una torre.

Igual que la resta d'esglésies que visitarem, no és possible accedir a l'interior.


A poca distància de l'església podem veure les tombes antropomorfes d'un antic cementiri medieval.

Seguim caminant costa amunt fins trobar les restes del castell de Cervelló. És situat a 317 metres altitud, un emplaçament estratègic que dominava la vall del Llobregat i el camí cap el Penedès. Té comunicació visual amb Montpedrós on hi va haver el Castellnou de Cervelló.

El castell probablement va ser edificat el segle IX, va perdurar fins el 1714, any en que fou destruït per odre de Felip V. L'estat actual de conservació es precari, queda molt per apuntalar i encara més per excavar.

























Alguns dels 17 participants de la sortida d'avui.
Amb els cotxes arribem a l'església de Sant Ponç de Corbera, és tot el que queda, i no és poc, de l'antic conjunt monàstic d'aquest priorat benedictí. Va ser construït el segle IX, durant decenis va dependre de l'abadia francesa de Cluny. Desprès d'un període de decadència va ser abandonat a finals del segle XVI. A partir de 1933 l'Associació Amics de l'Art Vell inicia la restauració.

Davant l'entrada de Sant Ponç hi creix un centenari i majestuós lledoner
Tornem als cotxes. Abans de visitar Santa Maria del Puig passem per davant de la Colonia Sedó d'Esparreguera, un immens complex tèxtil fundat el 1846. En el seu moment va ser la colonia més gran d'Espanya, hi van treballar més de 2000 persones. Finalment el 1981 després d'anys de crisi  va plegar. Actualment les naus allotgen diferents empreses i s'hi fan visites guiades.
Castell d'Esparreguera, és tot el que en queda, un dipòsit d'aigua abandonat. El dipòsit va ser construït durant el segle XX a l'interior de les ruïnes de l'antic castell pel subministre d'aigua de la Colonia Sedó.

L'eglésia de Santa Maria del Puig d'Esparreguera és a l'extrem d`una gran explanada amb les muntanyes de Montserrat de teló de fons. D'estil romànic, va començar a ser construïda durant els segles X-XI.

La tria de les esglésies no és arbitraria. La proposta d'en Lluís Jordà vol mostrar alguns trets comuns de les esglésies que visitem.

Un és l'arquitectònic, totes tres tenen cimbori. I també totes ocupen un entorn natural força preservat, considerant que es troben en una de les comarques més poblades, i amb més densitat de carreteres, vies, industries, per metre quadrat de Catalunya.
Des de Santa Maria del Puig veiem la silueta del inconfusible campanar d'Esparreguera, el segon més alt de Catalunya, només superat pel de Valls


Parada per dinar a Catellví de Rosanes. El Mas Sunyol disposa de varies sales amb una capacitat total de 500 comensals. A la dovella de la porta principal una data, 1593

Entrada principal del Mas Sunyol

























Aprofitem les poques hores de claror que queden per visitar el jaciment arqueològic de Santa Margarida, al costat de Martorell. Del conjunt destaca l'església  romànica de finals del segle XII. Periòdicament s'hi fan campanyes d'excavació sota la direcció de la Universitat de Barcelona.




La d'avui ha estat una jornada ben aprofitada. Entre altres coses hem après que de vegades no cal anar massa lluny per descobrir indrets força singulars com han estat les esglésies que hem visitat. Un sol radiant, la millor temperatura, una bona companyia  i un guia que contagia el seu entusiasme han arrodonit el dia. 

divendres, 17 de maig del 2019

Museu Marès, la tria de Lluís Jordà

Avui visitem el museu Frederic Marès, una de les sortides programades a l'entorn del tercer cicle del curs d'Història de Catalunya. Lluís Jordà, el professor, proposa una selecció d'obres que per algún motiu li interessen i vol compartir.


Part dels texts que segueixen són extrets i adaptats del tríptic informatiu que facilita el museu. 

El col·leccionista català més destacat del segle XX, l'escultor Frederic Marès i Deulovol (Portbou, 1893-Barcelona, 1991) va donar l'any 1946 les seves col·leccions a la ciutat de Barcelona. Dos anys més tard s'inaugurava el museu situat en una part de l'antic Palau Reial dels Comtes de Barcelona, al cor del Barri Gòtic, del qual es conserva el pati o verger. Un entorn privilegiat per a un museu singular.


Foto: L'aparició de Jesús als seus deixebles al mar. Mestre de Cabestany - Segon terç del segle XII, marbre - Relleu de portalada de monestir de Sant Pere de Rodes (Girona) - Donació Amics del Museus de Catalunya per subscripció pública (1960)

Agnus Dei - Taller del Mestre de Cabestany, segon terç del segle XII, marbre - Clau d'arquivolta del monestir de Sant Pere de Rodes - Donació Amics dels Museus de Catalunya per subscripció pública (1960) 
Mare de Déu amb el Nen - Taller de la Ribagorça, Taüll (?) - Segona meitat del segle XII, talla policromada 

Mare de Déu amb el Nen - Final del segle XII, primera meitat dels segle XIII - Talla amb recobriment de metall  i restes de policromia, Església de Sant Maria de Plandogau d'Oliola (Lleida)

Crist d'un davallament -  Astúries (?) - Final del segle XII, talla policromada

Arqueta - Llemotges (França) - Tercer quart del segle XIII, cap al 1210/30 - Coure tret de camp, gravat, cisellat i daurat - Esmalt opac i fosa 


Volto Santo o Crist Majestat - Itàlia, final del segle XIV, inici del segle XV - Talla policromada
Detall


El grup davant la portalada d'Anzano

Fragments del claustre del convent de  Santa Clara de Barcelona, cap el 1320-1340, pedra nummulítica (desaparegut) 

Portalada d'Anzano, Esquedas (Osca) - Segona meitat del segle XIII, pedra 

Mare de Déu amb el Nen - Pere Moragues (doc. entre 1355 i 1360) - Alabastre amb restes de policromia, Cervera (Lleida)

Aquest pati d'entrada gòtica, ara interior,  formava part d'un casal del s.XVI del carrer dels Templers de Barcelona. El 1955 el casal va ser enderrocat i el pati desmuntat i traslladat al nou emplaçament integrant-se a l'edifici del Museu Marès.  
Jesús camí del Calvari (compartiment del bancal de retaule de Sant Agustí) - Jaume Huguet, 1465-1470 - Església de Sant Agustí Vell de Barcelona . Tremp sobre taula

Sant Joan Baptista - Alejo de Vahia, cap al 1505 - Palència, talla policromada

Sant Sebastià - Alejo de Vahía (darrer quart del segle XV) - Església de Santa Eugenia de Becerril de Campos (Palència) Talla policromada

Mare de Déu amb el Nen - Cercle de Gil de Siloé, final del segle XV - Església de San Pedro Manrique (Sória) Talla policromada

Sant Pere - Pere de Santjoan, cap al 1400 - Església de Sant Pere de Cubells (Lleida) talla policromada 

Visitació - Nottingham (Anglaterra) 1400-1420 - Alabastre, Santander (?) Donació Ministerio de Educación Nacional, 1960

Dama de l'ermini - Segon quart del segle XVI - Itàlia (?) Marbre - Palau de Miquel Mai i dels Pinós, marquesos de Barberà de Barcelona (desaparegut) - Donació de Joaquim de Sarriera i de Losada, Marqués de Barberà, 1962

En Lluís explica que alguns historiadors pretenen demostrar que el bust de la bella dama podria ser el de Julia Gonzaga

Dama de l'ermini (detall) En l'època que es va tallar el bust l'ermini s'associava amb l'aristocràcia. Era símbol de puresa, equilibri i serenor. És famós el quadre de Leonardo da Vinci del mateix nom.

Pietat - Juan de Juni (Joigny) Lleó, vers 1537 - Terracota i fusta policromada

Detall


Sant Pere d'Alcántara - Pedro de Mena, Granada 1663-1673 - Talla policromada
Santa Anna - Francisco Salzillo - Múrcia, vers 1760 - Talla policromada
Santa Rosalia de Palerm - Autor desconegut, segona meitat del segle XVIII - Talla policromada - Monestir de Santa Clara de Barcelona (desaparegut)



Frederic Marès va convertir l'escultura en alguna cosa més que una vocació artística.  Durant la seva dilatada vida va reunir una extensa col·lecció d'escultura hispànica, des de l'època antiga fins al segle XIX, en la qual predomina la talla policroma i que constitueix la secció més homogènia del museu. Marès també va donar part de la seva pròpia obra escultòrica que s'exhibeix en el seu estudi-biblioteca. "Faig escultures per poder comprar escultures" va afirmar en més d'una ocasió.


El Mirador, una petita cambra disposa d'un parell de finestres amb vistes, una a l'exterior, els pinacles de la catedral de Barcelona

L'altra a l'interior del Saló del Tinell, un dels millors exponents de l'arquitectura gòtica civil europea.

Estudi-biblioteca de Frederic Marès. Aquesta sala allotja la pròpia obra de Frederic Marès que va donar al museu. A més de la biblioteca particular s'hi troba escultura, dibuix i projectes.

Les obres a continuació són la meva tria

Nu femení ajagut - Vers 1928, guix 

La maleta de Frederic Marès

Nu femení que es recull els cabells - 1930-1936, Bronze

Paravent, vers el 1934  - Fusta lacada i vidre gravat a l'àcid 

Detall


Detall


Joventut-Ritme, 1925 - Marbre

Dona ajaguda amb una flor a la mà - Model de la figura del monument a Francesc Soler i Rovirosa, Barcelona, 1928 - Marbre.

L'estàtua es troba a la Gran Via, als jardinets centrals  entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya.

Nu (plenitud-primavera) Vers el 1936 - Bronze situat el pati d'entrada al museu, el verger de l'antic Palau Reial Major dels comtes de Barcelona, ara ple de tarongers.