dijous, 30 de gener de 2020

El romànic menys conegut de Girona: Sant Tomàs i Sant Miquel de Fluvià


Dijous, 30 de gener 2020 - En Lluís Jordà, professor del V Cicle del Curs d'Història de Catalunya proposa la descoberta de dos monuments de l'Alt Empordà tan significatius com desconeguts: les pintures romàniques de l'església de Sant Tomàs de Fluvià i el conjunt monàstic de Sant Miquel de Fluvià. 

El dia ha començat rúfol i emboirat, poc a poc s'anirà aclarint.

                     ESGLÉSIA DE SANT TOMÀS DE FLUVIÀ

L'església parroquial de Sant Tomàs de Fluvià va formar part d'un antic priorat fundat cap el 1070, depenia del monestir benedictí de Sant Víctor de Marsella. Va ser un priorat molt reduït, a començament del s.XIV només tenia un monjo i mantenia les funcions parroquials, al s.XV ja no tenia comunitat, va ser suprimit formalment a principis del s.XVI.

El 1982 durant les obres de restauració de l'església a càrrec de la Diputació de Girona es va descobrir un important conjunt pictòric. Les pintures de l'absis eren amagades per una capa de calç i les de la nau tapades per una falsa volta de rajol.

El conjunt data entre finals del s.XII i el s.XIII. Valorada la importància de la descoberta els murals es van arrencar per ser restaurats al Centre de Restauració de Bens Immobles de la Generalitat. Posteriorment es van muntar sobre un suport adequat per poder-los mostrar al seu lloc original, on continuen actualment.


El 2013 l'església va ser declarada bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric per la Generalitat. de Catalunya.
Murals de la volta de l'església 

Detall, durant el Sant Sopar Judes amaga la bossa amb les 30 monedes que ha rebut per delatar Jesús.

Part de la conca absidal. Crist en majestat, a l'esquerra sant Joan Evangelista i sant Miquel Arcàngel


No, no és un instrument de la Inquisició, és una pica baptismal d'origen romànic. La tapa amb punxes és per evitar què la canalla s'hi enfili i els grans hi seguin.  
            MONESTIR DE SANT MIQUEL DE FLUVIÀ


El monestir benedictí de Sant Miquel de Fluvià és situat a la part antiga del poble. Actualment només es conserva l'església que fa les funcions de parroquial.

El monestir  es va consagrar el 1066, any en que es confirma la seva dependència de Sant Miquel de Cuixà del Conflent. El 1613 va ser annexionat a Sant Pere de Galligants de Girona. Va mantenir l'activitat monàstica fins l'exclaustració de 1835. El 2012 es comencen obres de consolidació del conjunt i de recuperació de l'antic claustre.
La imponent torre-campanar té una alçària de 27 metres. Va ser bastida posteriorment a la construcció del monestir, els carreus ben escairats i polits del parament formant fileres regulars així ho fan suposar. 
És de planta basilical, tres naus amb transsepte. La volta de la nau central és de canó, encara que una part, la propera a la sortida, és apuntada. Possiblement aquesta i altres modificacions dutes a terme cap el 1532 es van fer per reconstruir el monestir donat el seu estat ruïnós.
La comunitat era regida per un abat, durant el temps que va estar activa el nombre de monjos sempre va ser mol reduït, segons les èpoques i necessitats oscil·laven  entre  quatre i vuit.
A l'interior es troben uns quants capitells amb funcions arquitectòniques, a més d'altres dispersos que formaven part del claustre.
Damunt el faristol s'obre un missal de 1914, conserva l'etiqueta de la llibreria Geli, una de les més antigues de Catalunya. Va ser fundada el 1879 i continua en ple funcionament al centre de Girona.
Imatge gòtica en alabastre de la Mare de Déu.
Les claus de l'església
Escala metálica actual que recorre l'interior del campanar
La capçalera es formada per tres absis, les arcuacions i les cinc finestres són de influència llombarda.
A prop del monestir, i la seva raó de ser, neix la font de Sant Miquel, que raja tot l'any. La construcció de l'esquerra és el safareig públic. 
A Ca l'Alícia, a Sant Mori,  un menú de 10 euros del tot recomanable, és el feliç colofó d'aquesta jornada tan ben aprofitada, salut!!! 


diumenge, 19 de gener de 2020

El Club Muntanyenc Sant Cugat, banderer dels Tres Tombs 2020

Divendres, 17 de gener 2020
El Club Muntanyenc Sant Cugat amb motiu del seu 75è aniversari, celebrat durant el 2019, ha estat escollit banderer de la Festa de Sant Antoni, patró dels animals domèstics.

La Festa de Sant Antoni o dels Tres Tombs és una de les més antigues que es continua celebrant. El passat agrícola de Sant Cugat, encara que avui costi de creure, va ser important. Els pagesos cada 17 de gener, dia de San Antoni Abat, sortien amb els seus animals perquè els beneïssin. 


Foto: Joan Bel, coordinador dels actes del 75è aniversaria del Club Muntanyenc, i un dels tres banderers, a la plaça de Barcelona amb la bandera de Sant Antoni Abat

Aviat Silvano Bendinelli, president del Muntanyenc, un altre dels banderers,  pren el relleu


A les nou del matí a l'església del monestir es celebra l'ofici solemne i el posterior repartiment de pa beneït. En primer terme veiem la figura de Sant Antoni i el porquet instal·lada per a l'ocasió
Dissabte, 18 de gener 2020
Dissabte tarda a la plaça d'Octavià comença la cercavila


Hi participen els Diable de Sant Cugat


Aparició sobtada de Sant Antoni

Amàlia Roig, vicepresidenta del Muntanyenc - Silvano Bendinelli - Sant Antoni - Fernando Cortizo, coordinador de la secció d'atletisme - Esther Madrona, tinència de cultura de l'Ajuntament - Joan Bel - i la  banderera Jaidy Baringo, monitora de l'Escola d'Excursionisme

Durant la Festa dels Foguerons, a la plaça de Barcelona, té lloc el lliurament de la bandera de Sant Antoni per part de Jordi Bell, president de la Comissió de Sant Antoni Abat















Diumenge, 19 de gener 2020
Un diumenge rúfol dona el tret de sortida als actes d'avui. A la plaça Ramon Barnils traginers i participants a la Rua dels Tres Tombs escalfen motors amb l'esmorzar de pagès 



Banderers i banderera preparats per encapçalar la Rua dels Tres Tombs


Una de les acompanyants dels cavalls

Amunt !!!

Rosa Maria Penella, alma mater del Muntanyenc


Silvano Bendinelli






Le benedicció 






Gent del Muntanyenc