És publica sota llicència Creative Commons 3.0: Reconeixement - No comercial - Sense obra derivada (by-nc-nd) Sóc l'autor de texts i fotos. No necessàriament comparteixo les opinions dels comentaris - Marcel Albet Guinart
dimecres, 26 de febrer del 2020
dissabte, 22 de febrer del 2020
Serra de Busa per La Vall d'Ora, Sant Pere de Graudescales, Orriols i el Pujol
Dissabte, 22 de febrer 2020 - Sortida del grup Pas a Pas del Club Muntanyenc Sant Cugat a la vessant est de la Serra de Busa. La d'avui com la del passat 9 de novembre és una ruta circular, potser menys exigent però igual d'interessant i espectacular.
Els 37 caminants sortim del veïnat de La Vall d'Ora al Solsonès, el dia comença assolellat i fresc, al migdia fins i tot calorós. Per pista arribem a Sant Pere de Graudescales, una església romànica ben conservada que va formar part d'un monestir benedictí. L'indret, solitari i encaixat al fons d'una estreta vall, mereix que li dediquem una bona estona. A partir d'aquí el camí, sovint aixaragallat, puja dret. Travessem el pas del Llop i el grau de Ca l'Esguerrat, noms que potser evoquen perills antics. |
Les vistes des del Xalet són impressionants. |
n
Roures i faigs ara descansen, ben aviat llurs llucs brostaran amb energia renovada, el cicle de la vida continuarà perpetuant-se amb bellesa exuberant, és a dir la primavera ja és aquí. |
L'església de Sant Lleïr és al costat de la casa-hostal, lloc molt reconegut per la gent de la contrada. |
Sota el pont romànic de la Vall d'Ora uns gorgs d'aigües cristallines conviden al bany, caldrà però esperar temperatures més amables. |
La Vall d'Ora ha estat identificada com un dels possibles llocs on el 897 Guifré el Pilós va morir en batalla contra Llop Ibn Muhammad, senyor musulmà de Lleida. Aquesta placa ho commemora. |
Etiquetes de comentaris:
Club Muntanyenc Sant Cugat,
Pas a Pas,
Serra de Busa,
Vall d'Ora
divendres, 21 de febrer del 2020
Dijous Gras als Desmais
Etiquetes de comentaris:
Dijous Gras,
Els Desmais,
truites
dimarts, 18 de febrer del 2020
El far de Montjuïc pel camí de Can Tunis
Barcelona, 18 de febrer de 2020 - Arribar al far de Montjuïc és una mica complicat, fins i tot perillós. Cal anar a l'entrada del cementiri de Montjuïc amb bus, taxi o cotxe, a peu no ho recomano. A partir d'aquí continuar caminant, creuar la Ronda Litoral per sota fins trobar el carrer de la Mare de Déu del Port, és el que en queda del barri de Can Tunis. Seguir durant un quilòmetre, més o menys, pel passeig de Cantunis que va en paral·lel a la línia de tren. A l'esquerra trobem un pas barrat amb cadena i senyals de trànsit que prohibeixen la circulació a vehicles i vianants, no fer-ne cas, amb compte creuar les vies, hi circulen trens de mercaderies. Trobem una pista o carretera en mal estat, el camí del Far, seguir-la pujant durant un quilòmetre més, aviat veiem el far, continuar per aquesta carretera vigilant el despreniment de pedres i possibles atacs de gavines si és época de cria. Arribats al recinte del far un seguit de rètols avisen del perill que suposo acostar-se al mirador, compte!, el terra de fusta està podrit, es trenca fàcilment, la caiguda és vertical. A la foto bloc d'edificis en perill de desaparició. Un parell de bars-restaurant, un taller de làpides funeràries i flors i poca cosa més és el que en queda del barri de Can Tunis. El conjunt està afectat per un pla urbanístic, l'excavadora pot aparèixer en qualsevol moment. Per saber-ne més recomano aquest article |
L'altre bar-restaurant és La Nevera, cantoner amb el carrer de la Mare de Déu del Port i el passeig de Cantunis, el que hem de seguir per arribar al far. |
Encara que no ho sembla aquest és el punt d'inici del camí del Far. Cal passar per sota la Ronda Litoral una vegada més, i creuar les vies vigilant que no vinguin trens. |
L'edifici del far de Montjuïc es va enllestir el 1925, te una altitud de 108 metres. Va ser habitat fins el 2000, any en que el funcionament va ser automatitzat a distància.
|
La solitud és total i les vistes magnífiques. Façana principal del far, precaució!!! la plataforma de fusta està podrida, acostar-se a la barana és perillós, cal anar amb compte.
|
Port de Barcelona, vistes del nord: Torre de Jaume I del Telefèric del Port, Hotel W i pont de la Porta d'Europa. |
Interior del far. Existia un projecte per part de l'Autoritat Portuaria de Barcelona, de qui depen el far, de rehabilitar l'edifici per fer-hi un restaurant i un centre de convencions així com la millora dels accesos. Alguna cosa es va començar a fer però les obres van quedar a mitges. Aquesta crònica en parla. |
Port de Barcelona, vistes del sud: Terminal de contenidors, dipòsits de petroli, i part de la Zona Franca. |
Camí del Far. A l'esquerra zona petroliera del port de Barcelona |
El far es troba al Morrot, la part més acinglerada de la muntanya de Montjuïc. És un indret esquerp, ple de vegetació i de fauna, entre altres ocells hi nien la gavina i el xoriguer. Veig uns jubilats collint espàrrecs de marge. Per ampliar la informació: El Morrot |
Camí de tornada. |
Sota el viaducte de la Ronda Litoral trobem les restes de Rivière S.A., en la seva época va ser una de les fàbriques més importants de la zona industrial de Can Tunis. |
El far des de la zona portuaria. El mur del fons correspon a un dels baluards del castell de Montjuïc. |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona arquitectura,
Can Tunis,
far,
Far de Montjuïc
dijous, 13 de febrer del 2020
La vall de Betlem, les ermites de Sant Jeroni de la Murtra i el puig Castellar
La vall de Betlem o de Poià és situada a l'interior del municipi de Badalona, al Parc de la Serralada de Marina. Considerant el lloc on es troba, envoltada per tota mena infraestructures i per una població de gairebé dos milions d'habitants, està força preservada.
Les pinedes i encara alguna explotació agrícola fan de Betlem un lloc agradable per caminar i poder conèixer el seu principal actiu, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Va ser fundat pels jerònims el 1416, i segons fonamentats indicis el lloc on els Reis Catòlics van rebre Cristòfor Colom després del seu primer viatge a Amèrica.
L'objectiu de la sortida d'avui però és el de visitar l'entorn més proper al monestir, les tres ermites que l'envolten i el puig Castellar. És una de les propostes que en Lluís Jordà fa a l'entorn del Curs d'Història de Catalunya que imparteix al CMSC. Foto presa des de l'exterior del monestir, dalt la carena, dissimulada entre pins, l'ermita de Sant Onofre. |
Un grapat de majestuosos pins ens acompanyen durant l'itinerari. |
La capella de Sant Climent, papa i descobridor de fonts, va ser edificada el 1673. Recentment s'hi ha fet obres de consolidació, una blanca lona onejant ho menciona. |
El GR-92, que uneix Portbou amb Ulldecona, passa pel puig Castellar. Damunt un roc de granit un poema de Marius Sampere fa un elogi del caminar. |
Skyline de Barcelona, al fons Montjuïc |
Al costat de Sant Onofre, un modest obelisc sosté aquesta placa. |
Skyline de Badalona, al fons les tres xemeneies de l'antiga central tèrmica de Sant Adrià del Besós.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)