Powered By Blogger
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra de Busa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra de Busa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de febrer del 2020

Serra de Busa per La Vall d'Ora, Sant Pere de Graudescales, Orriols i el Pujol

Dissabte, 22 de febrer 2020 -  Sortida del grup Pas a Pas del Club Muntanyenc Sant Cugat a la vessant est de la Serra de BusaLa d'avui com la del passat 9 de novembre és una ruta circular, potser menys exigent però igual d'interessant i espectacular.

Els 37 caminants sortim del veïnat de La Vall d'Ora al Solsonès, el dia comença assolellat i fresc, al migdia fins i tot calorós. Per pista arribem a Sant Pere de Graudescales, una església romànica ben conservada que va formar part d'un monestir benedictí. L'indret, solitari i encaixat al fons d'una estreta vall, mereix que li dediquem una bona estona. A partir d'aquí el camí, sovint aixaragallat, puja dret. Travessem el pas del Llop i el grau de Ca l'Esguerrat, noms que potser evoquen perills antics.

La cinglera de Busa vista de lluny sembla inaccessible, no debades durant la guerra del Francès el solsoní tinent coronel Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet va proposar Busa, i així va ser, com campament fortificat de la rereguarda. 

Baixant pel camí del torrent Moixí trobem un trencall a l'esquerra, pels que no tenen vertigen recomano seguir-lo. Desprès de caminar cinc minuts per un corriol estret, arran de cingle, arribem a la bauma del Xalet, el lloc on durant la Guerra Civil s'hi amagaven els que no volien participar-hi, els desertors. Un plafó informatiu ho explica. Tornem pel mateix camí.

Les vistes des del Xalet són impressionants. 
n

Roures i faigs ara descansen, ben aviat llurs llucs brostaran amb energia renovada, el cicle de la vida continuarà perpetuant-se amb bellesa exuberant, és a dir la primavera ja és aquí.


Les fotos, com és evident, no tenen la qualitat que caldria esperar. Un servidor avui és un dels guies, un servidor és mascle, com a tal limitat, i només por fer una cosa (bé) a la vegada. Les fotos són tirades a mòbil senzill.

Anem acabant, a prop de la Vall d'Ora trobem el Pujol, antic i noble mas reconvertit en restaurant i turisme rural. Durant les guerres carlines va ser habilitat com hospital de sang. Aquests tipus d'hospitals, provisionals i a prop del front, sovint atenien els ferits dels dos bàndols. 

L'església de Sant Lleïr és al costat de la casa-hostal, lloc molt reconegut per la gent de la contrada.


Sota el pont romànic de la Vall d'Ora uns gorgs d'aigües cristallines conviden al bany, caldrà però esperar temperatures més amables.

La Vall d'Ora ha estat identificada com un dels possibles llocs on el 897 Guifré el Pilós va morir en batalla contra Llop Ibn Muhammad, senyor musulmà de Lleida. Aquesta placa ho commemora.

Ja a l'autocar cerquem un bar per fer la cervesa de rigor, tots són plens o tancats. Finalment algú del territori recorda el Casino Bar-Restaurant de Valls de Torroella, situat a l'antiga carretera de Cardona. El personal del bar, gent jove i amable, ens donen totes les facilitats. Només per veure el local, l'antic casino del poble, val la pena fer-hi una parada, serveixen menús de diari i de cap de setmana. Tel. 931 350 201



diumenge, 10 de novembre del 2019

Un tomb per la serra de Busa


Dissabte, 9 de novembre 2019 - Sortida del Grup de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat.

Excursió circular per Busa (El Solsonès) La serra és a prop de Sant Llorenç de Morunys, al costat del pantà de La Llosa del Cavall. Busa, una mola contundent envoltada de cingleres inaccesibles, una nau immensa varada terra endins, proa a ponent.


A l'esquerra  veiem la serra dels Llengots, a la dreta Busa,  la foto és presa des del santuari de Lord. Malgrat que avui fem la sortida amb el grup, 32 persones, les fotos són del 7-8 i 9 d'octubre, dies que uns servidors, els guies, la vam preparar.

Embassament de La Llosa del Cavall, ara amb el nivell força baix, és el més recent dels que funcionen a Catalunya, va ser inaugurat el 1998.

Casa Llobeta, mas que va ser important, avui enrunat. Conserva el teulat i la porta principal, és envoltat d'antics camps de conreu plens d'ortigues i esbarzers. Roures, alzines i lledoners completen el paisatge. 

Sant Iscle i santa Victòria, ermita del segle XII situada a pocs metres de Casa Llobeta
Sant Iscle i santa Victòria eren dos germans nascuts a Còrdova el s.III. Per les seves creences foren martiritzats i morts, decapitat ell, assagetada ella a la ciutat de Còrdova el 17 de novembre de l'any 303


El Cogul (1526m) punt culminant de la serra de Busa


El Capolatell o Presó de Busa - L'extrem occidental de l'altiplà de Busa acaba en una petita mola separada per una profunda esquerda del massís principal, només s'hi accedeix travessant una passarel·la metálica. 

Durant la Guerra del Francés, a principis dels s.XIX, va ser utilitzada com presó a l'aire lliure, si se'm permet l'oxímoron. Aïllats de la resta del món els soldats francesos allà confinats morien de sed, gana i fred. Diu la llegenda que molts no podien soportar aquest tràgic destí i preferien acabar abans llençant-se al buit tot cridant "Mourir à Busa et ressusciter à Paris"  

Durant la mateixa Guerra el Pla de Busa va ser utilitzat com campament militar. Es van fortificar els punts més dèbils i s'hi van construir mil barracots de fusta per allotjar-hi la tropa. Desprès de Cadis va ser el primer lloc de l'Estat on es va proclamar la Constitució de 1812, hi van assistir  8.000 soldats.

El 28 de febrer d'enguany el periodista Jordi Viladegut i Munt guanya el premi de narrativa 'Paraules a Icaria' amb l'obra La presó, ambientda a Busa durant aquest període històric.

Les vistes són impressionants, el Pedraforca, serra del Verd, Port del Comte, santuari de Lord, La Llosa del Cavall i bona part de la vall de Lord.
L'anterior passarel·la era de troncs i perillosa, el 1991 els veïns de Navès la van substituir per aquesta, metàl·lica i molt més segura
Les cingleres de Busa des dels camps embardissats de Casa Llobeta

Durant el camí de retorn, a l'obaga, trobem magnífics exemplars de faigs i roures




Algun animaló ens ajuda a trobar el camí