Powered By Blogger
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pas a Pas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pas a Pas. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de febrer del 2020

Serra de Busa per La Vall d'Ora, Sant Pere de Graudescales, Orriols i el Pujol

Dissabte, 22 de febrer 2020 -  Sortida del grup Pas a Pas del Club Muntanyenc Sant Cugat a la vessant est de la Serra de BusaLa d'avui com la del passat 9 de novembre és una ruta circular, potser menys exigent però igual d'interessant i espectacular.

Els 37 caminants sortim del veïnat de La Vall d'Ora al Solsonès, el dia comença assolellat i fresc, al migdia fins i tot calorós. Per pista arribem a Sant Pere de Graudescales, una església romànica ben conservada que va formar part d'un monestir benedictí. L'indret, solitari i encaixat al fons d'una estreta vall, mereix que li dediquem una bona estona. A partir d'aquí el camí, sovint aixaragallat, puja dret. Travessem el pas del Llop i el grau de Ca l'Esguerrat, noms que potser evoquen perills antics.

La cinglera de Busa vista de lluny sembla inaccessible, no debades durant la guerra del Francès el solsoní tinent coronel Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet va proposar Busa, i així va ser, com campament fortificat de la rereguarda. 

Baixant pel camí del torrent Moixí trobem un trencall a l'esquerra, pels que no tenen vertigen recomano seguir-lo. Desprès de caminar cinc minuts per un corriol estret, arran de cingle, arribem a la bauma del Xalet, el lloc on durant la Guerra Civil s'hi amagaven els que no volien participar-hi, els desertors. Un plafó informatiu ho explica. Tornem pel mateix camí.

Les vistes des del Xalet són impressionants. 
n

Roures i faigs ara descansen, ben aviat llurs llucs brostaran amb energia renovada, el cicle de la vida continuarà perpetuant-se amb bellesa exuberant, és a dir la primavera ja és aquí.


Les fotos, com és evident, no tenen la qualitat que caldria esperar. Un servidor avui és un dels guies, un servidor és mascle, com a tal limitat, i només por fer una cosa (bé) a la vegada. Les fotos són tirades a mòbil senzill.

Anem acabant, a prop de la Vall d'Ora trobem el Pujol, antic i noble mas reconvertit en restaurant i turisme rural. Durant les guerres carlines va ser habilitat com hospital de sang. Aquests tipus d'hospitals, provisionals i a prop del front, sovint atenien els ferits dels dos bàndols. 

L'església de Sant Lleïr és al costat de la casa-hostal, lloc molt reconegut per la gent de la contrada.


Sota el pont romànic de la Vall d'Ora uns gorgs d'aigües cristallines conviden al bany, caldrà però esperar temperatures més amables.

La Vall d'Ora ha estat identificada com un dels possibles llocs on el 897 Guifré el Pilós va morir en batalla contra Llop Ibn Muhammad, senyor musulmà de Lleida. Aquesta placa ho commemora.

Ja a l'autocar cerquem un bar per fer la cervesa de rigor, tots són plens o tancats. Finalment algú del territori recorda el Casino Bar-Restaurant de Valls de Torroella, situat a l'antiga carretera de Cardona. El personal del bar, gent jove i amable, ens donen totes les facilitats. Només per veure el local, l'antic casino del poble, val la pena fer-hi una parada, serveixen menús de diari i de cap de setmana. Tel. 931 350 201



dissabte, 17 de juny del 2017

Pel Berguedà més proper, la vall del Bastareny i Via del Nicolau

Sortida del grup Pas a Pas del Club Muntanyenc Sant Cugat. L'excursió  primer segueix el curs del Llobregat fins trobar l'aiguabarreig del Bastareny a Guardiola de Berguedà. El tram, fortament humanitzat, transcorre entre la carretera i el riu. Presenta un paisatge industrial de primer ordre  



Guardiola de Berguedà, inici i final d'etapa 

Guardiola de Berguedà, un grafit anuncia el túnel del Cadí























Monestir de Sant Llorenç prop Bagà, actualment és troba dins el terme de Guardiola. Va ser fundat el S. X pels benedictins. El 1428, i degut a un terratrèmol que va afectar bona part de Catalunya, el deixà mig enrunat, va ser l'inici de la seva decadència 

A partir de 1982 la Diputació de Barcelona inicia un llarg procés de recerca i restauració de tot el conjunt monàstic. El 2008 es donen per enllesties les obres. Les ceràmiques centrals de la façana són obra de l'artista Joan Gardy Artigas

El guia local, dicció clara i potent,  inicia la visita

Durant les obres els arquitectes s'han pres algunes llicències. Han modificat l'emplaçament original d'algunes finestres, portes, i del campanar sencer, restauració creativa en diuen. El resultat final és  imaginatiu i engrescador, no exempt de polèmica

Maqueta del hipotètic conjunt monacal anterior a 1428


Tribuna o cripta del temple

A l'interior l'escultor Joan Mora hi ha fet algunes intervencions
Un colom corona el mur poliglota del retaule de la Pau




Socis del CMSC


Si, avui fa molta calor...

...continua fent calor

Ermita romànica de Sant Joan d'Avellanet S.X


Més socis, ara creuant un dels ponts de la recuperada Via del Nicolau, un antic ferrocarril de tracció a sang per transportar fustam   



Entrada a un dels túnels de la Via del Nicolau





dimecres, 22 de juny del 2016

L'Aubrac, un desert infinit d'herba al cor de França

Sortida del grup Pas a Pas del Club Muntanyenc Sant Cugat. Entre el 17 i 21 de juny visitem l'Aubrac, regió  que ocupa una part del Massif Central de França

Viaducte de Millau. Salva la vall del riu Tarn. Inaugurat el 2004 cobreix una distància de 2460 m. És un projecte de l'estudi d'arquitectura Norman Foster


Cap la pluja

Rodez. Porta principal de la catedral

Preparats per la visita guiada de la catedral de Rodez  

Rodez. Interior de la catedral








Rodez. Encara és conserven algunes cases força antigues


Altres no ho són tant, aquesta dels anys trenta té una elegant façana art-decó 


Musée Soulages. Inaugurat el 2014 és obra de l'estudi RCR arquitectes d'Olot

El museu acull més de 500 obres que va donar l'artista Pierre Soulages (Rodez, 1919)





La sala d'exposicions temporals reuneix una més que recomanable mostra de l'obra de Picasso. Compren tots els períodes i les  tècniques




Entrada al bar/restaurant del museu

L'ajuntament de Rodez ha endegat una campanya per evitar que la gent llencí els xiclets a terra

El sopar és a punt


Laguiole. Résidence Fleurs d'Aubrac. El mestre de cerimònies serveix el còctel de benvinguda

Espalion. Le Pont-Vieux (S.XIII i posteriors) creua el riu Lot

Espalion. Museu de l'escafandre 

Plou


Saint-Côme d'Olt

Saint-Côme d'Olt

Saint-Côme d'Olt


Aubrac. Un petit lloc que dona nom un vast territori. Vestigis i església de la Domerie (S.XII) és el que queda de l'antic monestir/hospital construït per acollir els pelegrins del Camí de Sant Jaume 
Aubrac. Interior de l'església 


Laguiole. Résidence Fleurs d'Aubrac

Els guies











L'Aubrac és un extens altiplà basàltic situat al cor de l'Aveyron. L'altitud oscil·la entre els 1.000 i 1.500 metres. L'hivern és ben nevat. Algú ha dit que l'Aubrac és un immens desert d'herba


Les vaques defineixen l'Aubrac

El bus escolar recull la mainada 



Per seguir els camins sovint cal travessar filats de pues 

Algú ha pres mal (no és greu)

Prats, burons i...

...més vaques

Signal de Mailhebiau, taula d'orientació situada a 1469 m. el punt  més alt d'Aubrac




Ni rètols, cap línia d'alta o baixa tensió, pocs cotxes, res que molesti a l'horitzó. Un espai infinit lliure de contaminació visual

Un buron, construccions aïllades que durant l'estiu s'utilitzaven per elaborar el formatge. A finals del segle XIX se'n comptaven uns 300 



No és un empedrat, o si. Són columnes basàltiques arran de terra 

Cascade du Déroc

Mirant la cascade

Torre de defensa de Saint-Urcize. No em canso de mirar els blocs de granit, tan ben encaixats 

Saint-Urcize. Lloc de pas del Camí de Sant Jaume, un safareig ho recorda 

Sala d'actes de la Résidence Fleurs d'Aubrac. La festa és a punt de començar


Els guies locals i els visitants, gràcies per la paciència i felicitats per l'organització


Algú fa anys (71)

Château de la Boissonnade. 

Fantàstics animals

Animal fantàstic 

...vols dir...

Laguiole. Té una llarga tradició en la fabricació de navalles i ganivets. Durant el segle XIX s'instal·len molt fabricants, a principis del XX  viuen l'edat d'or. Després d'una davallada el 1985 es reempren la fabricació. Actualment els carrers de Laguiole són ocupats per una colla de ganiveters que continuen treballant el ferro de manera artesanal.  

Laguiole. Maison Brouzes Favier. Enllestint l'aligot. Plat tradicional de l'Aubrac, és un purè a base de patates i formatge Tome fresc de l'Aubrac. Serveix com acompanyament de plats de carn



Laguiole. L'església és edificada sobre columnes de basalt, els murs de contenció també són de basalt tallats a llesques

Laguiole

Le Taureau de Laguiole. Imposant estàtua de bronze que des de 1947 dona la benvinguda als visitants

Forge de Laguiole. Un dels fabricants de navalles més important pel volum de producció. Fan visites guiades 




Laguiole. Una de tantes ganiveteries

Coopérative Fromagêre Laguiole. 

Cava on maduren els formatges


Marvejols. Dintell