dilluns, 19 de novembre de 2018

Joan Llongueras, perruqueria masculina de Sant Cugat

"Les franquícies estan matant el comerç tradicional"
Joan Llongueras Casas (Sant Cugat del Vallès, 1966) Visc i treballo a la perruqueria. Casat, un fill de 16 anys i una noia de 19. Soci del Barça, tinc unes quantes estelades a la façana. És la perruqueria més antiga de Sant Cugat. Tinc un germà bessó i una germana més gran. 





























Joan Llongueras els dilluns fa festa. Quedem a les 9 del matí a la mateixa perruqueria, a les 10 ve la televisió de Sant Cugat a fer-li un reportatge. Enguany ha rebut dos premis, el Trajectòria que concedeix l'Associació Sant Cugat Comerç i el de Comerç Emblemàtic que atorga l'Ajuntament. La perruqueria fa 95 anys que està ubicada al mateix lloc, al carrer Major, 26. Mentre fem l'entrevista la seva mare treu el cap per la porta i ens saluda. La senyora Ventureta té 90 anys i està força bé, viu a la planta baixa, al pati hi té uns quants tests amb plantes ben cuidades.

Com valora els dos premis que ha rebut? 

Molt feliç, d'alguna manera és un reconeixement a molts anys de dedicació, al meu avi, al meu pare i a mi, que ja porto 35 anys treballant. Cada vegada queden menys perruqueries que no siguin d'una cadena, les franquícies estan matant el comerç tradicional.

Quan va començar el negoci?

El 1923 quan el meu avi que era de Piera va venir a viure a Sant Cugat. El motiu del canvi va ser perquè el seu pare era mosso d'esquadra i va ser destinat aquí. Al principi compaginava la feina de pagès amb la perruqueria, més endavant només va fer de barber.

Que una sola persona atengui la perruqueria potser és una mica complicat?

El dia a dia no ho és. Visc al pis superior de la perruqueria, això m'estalvia desplaçaments i em permet adaptar-me als horaris, si un dia la feina s'allarga no passa res. El problema es quan estàs de baixa. Fa uns anys mentre anava en bicicleta un altre ciclista em va envestir, al caure em vaig trencar el canell. Durant un mes i mig la perruqueria va estar tancada.

S'ha platejat contractar més personal?

Impossible, els números no surten. Durant uns anys vam ser dos perruquers, el meu pare i jo. Al morir ell vaig decidir continuar jo sol. No acabo d'entendre com poden subsistir les altres perruqueries, les franquícies tenen moltes despeses. Tinc sort que local és de propietat, si no potser no podria continuar.

Que és el que més li agrada de la seva feina?

El contacte amb la gent, de fet és la meva vocació. Va sortir com una cosa natural, quan de nen baixava a la perruqueria i veia el meu pare treballant tenia ganes de ser gran per poder fer el mateix. En canvi el meu germà bessó li atreia més la cosa de l'electricitat i això es dedica.

Veig que a més del Serra d'Or,  La Vanguardia en català i El Mundo Deportivo té la revista Hola?

Si, és per quan venen les mares amb els nens s'hi puguin entretenir. També algun client les mira.

Com és el dia a dia?

El dimarts matí acostuma a estar ple, potser perquè el dilluns és tancat. El divendres tarda i dissabtes matí hi ha força cua. Depenent del tipus de servei m'hi estic més o menys temps. Tallar cabell i arreglar la barba és mitja hora. Prefereixo que els clients s'esperin a la perruqueria en comptes que demanin tanda i marxin, alguna vegada es produeixen mals entesos que es solucionen fàcilment.

Qui li talla els cabells?

Abans el pare, ara un company barber de Sant Cugat.

Alguna anècdota? 

Unes quantes, la darrera el dia que una persona que no coneixia desprès de tallar-se els cabells em volia pagar en pessetes. El motiu? Perquè a la paret hi tinc penjat, com a curiositat, la nota de preus dels anys cinquanta. És un cartell del "Sindicato de Industria y Comercio, delegación local San Cugat del Vallés, grupo barberos, categoria 1ª" on el preus són "Corte de cabello normal 20 Ptas."

Suposo que li han preguntat més de cent vegades, té alguna cosa a veure amb un altre perruquer que es dius Lluís Llongueras?

No, la única cosa es que de vegades s'equivoquen i em telefonen per demanar hora creient que truquen a Llongueras Elite que és al carrer de sota.

Amb el temps han  canviat les eines amb les que treballa?

Molt, ara es fabriquen tisores de gran qualitat. Especialment les d'acer japonès que fabrica la casa Artero del carrer del Call de Barcelona, són cares, uns 150 euros, però el seu tall és de gran precisió. També les maquinetes elèctriques, les Wahl, funcionen força bé. I les cremes d'afaitar, ara faig servir Proraso, un sabó italià, el de mentol i eucaliptus, que facilita el tall i fa que la pell no s'irriti.

Entre flascons de Floïd veig que té el llibre de Genís Sinca El cavaller Floïd, biografia de Joan B. Cendrós. L'està llegint?

A estones, quan no tinc clients. És una història molt interessant, tot un personatge el Sr. Cendrós. Va fer molt per la cultura catalana, potser anava al seu aire, però sabia el que volia. Els seus productes, les locions facials es continuen fent servir.

Com és que té aquests bitllets de banc sota el vidre del mostrador?

En tinc uns quants, si, i més que no els  puc exposar per falta d'espai. Tot va començar quan un client que tornava Austràlia me'n va regalar un com record. Sense saber massa que fer el vaig guardar sota el vidre. Aviat al veure'l un altre client va fer el mateix. I així fins avui, en tinc uns 170.

Si no treballés de perruquer que li agradaria fer?

M'agrada la feina que faig, no la vull canviar per res.

Veig que té unes quantes plantes, tenen bon aspecte, les cuida vostè?

No, la meva mare, jo només les trasllado al pati del darrere. En tenim unes quantes que anem canviant cada setmana.

Quins són els clients més jove i més gran que ha tingut?

El més jove un nen d'un mes, que per les raons que sigui el cabell li creixia molt ràpid i desordenat, calia actuar. El més gran un senyor de cent-u anys que encara ve pel seu propi peu.

A més de tallar cabell que li agrada fer?

Anar en bicicleta. Els partits del Barça no me'n perdo ni un. Tinc un aquari de 200 litres que em dona una mica de feina, ara és ple de verdet i costa de netejar. A l'estiu sempre fem vacances per Europa, agafem el cotxe i amb tota la família anem a un lloc o altre. Hem visitat França, Escòcia, Alemanya... enguany Àustria, país que recomano conèixer.

Cap comentari:

Publica un comentari