Powered By Blogger

dilluns, 5 de novembre de 2018

Camí del Piémont Pyrénéen - De Juzet-d'Izaut a Germs-sur-l'Oussuet

Dijous, 1 de novembre de 2018
Continuem fent el camí del Pièmont Pyrénéen, avui en terres de La Bigorre, un comtat històric de l'Occitània. El Club Muntanyenc Sant Cugat una vegada més demostra la seva capacitat d'organitzar activitats on el caminar, la natura i el turisme cultural conviuen en perfecta harmonia. 

Foto: Enguany la neu ha arribat sense avisar. Encara dins l'autocar el paisatge dels Pirineus nevats ens desperta suaument. Les llargues hores de ruta tenen recompensa. El pic nevat possiblement sigui el Cotiella, porta d'entrada al Pirineu Aragonès.

Pantà d'Escales

Sortint de Vielha, direcció Bòssost 

Juzet-d'Izaut, on vam acabar l'etapa del 21 de maig passat i comencem aquesta fins Génos. Detall del programa de la sortida


Durant tres dies caminem per fagedes, rouredes i  castanyers, la frondositat dels boscos francesos és sorprenent

Fageda de Col des Ares, per una vegada els arbres deixen veure el bosc



El millor restaurant





Claustre de la catedral de Saint-Bertrand-de-Comminges. Un dels seus costats és obert, fet poc habitual. Als monestirs el claustre és el nucli arquitectònic a partir del qual s'articulen quatre espais: l'església, la sala capitular, els dormitoris, i el refectori. El de Saint-Bertrand no correspon a cap monestir sinó a una catedral, va ser construït com un espai de meditació i enterrament

Interior de la catedral de Saint-Bertrand - Cor del Renaixement, fou inaugurat el 1535 desprès de deu anys de treballs. Consta de 66 seients i els corresponents baix relleus tallats en fusta de roure i noguera. Representen personatges de l'Antic i Nou Testament, profans, imaginaris i populars. El conjunt catedralici ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat com part dels Camins de Sant Jaume de França.

Els gustos estètics de l'autor són prou clars

Tres alt relleus de 1539 que encara conserven la policromia original. Són el jove sant Sebastià amb les fletxes, sant Bertrand amb la mitra i el bàcul i sant Roc amb el gos, la cama ferida, l'àngel i el bordó de caminant. Roc és el patró dels peregrins o caminants, el nostre
L'orgue va ser bastit durant el segle XVI, és considerat un del més bonics d'Europa i l'únic instal·lat en angle. Cinc columnes corínties de roure sostenen una caixa de tres teclats de 54 notes, un pedaler de 30 de 40 registres, 3 acobladors, 3 trèmolos i 2621 tubs. Durant la Revolució Francesa van ser robats i fosos. És en procés de restauració

Capvern-les-Bains - Hotel Le Laca, tot i ser fora de temporada l'han obert pel nostre grup. És troba allunyat del centre, enmig d'una exuberant vegetació. El servei del restaurant, unipersonal, és ràpid, eficient i silenciós. L'esmorzar és bo, abundat i variat, sense preses ni aglomeracions. Tot un encert 
Divendres, 2 de novembre de 2018
El semàfor 


La vall d'Esparros, un indret tan desconegut com singular 




Els turons, del verd encès al marró apagat, les falgueres van plegant 



Sense comentaris

???

Un servidor

Antigues i nobles rouredes






Abbaye de l'Escaladieu (S.XII) Fundada el 1142 pels monjos cistercencs que fugien dels rigors climàtics de l'abadia de Bonnefont. Sota la protecció dels comtes de La Bigorre i del seu castell de Mauvezin els monjos van perdurar fins la Revolució Francesa.

El 1825 el claustre sencer va ser venut. El recinte es va convertir en pavelló de caça privat. El 1986 passa a una associació d'interès públic, comencen els treballs de restauració. Actualment és propietat del Conseil Géenéral des Hautes-Pirénées

Sala capitular - Lloc de trobada, debat, pregaria. Arreu d'Europa uns quants monestirs del Císter continuen en actiu. A Poblet, en dono fe, la sala capitular és el lloc on l'abat i els monjos comenten i prenen les decisions més importants. Els hostes interns hi són ben rebuts

Jardí de l'Escaladieu. Un conjunt d'arbres centenaris i monumentals. Roures, faigs, grèvols. Calen cinc dones agafades de mans per abastar un dels roures. La soca de la dreta és una instal·lació d'art contemporani

Els caminants són cridats a capítol. Una guia força eixerida ens explica en prefecte francès la historia del monestir

La biblioteca. Ocupava un lateral del claustre

La presó. Pels monjos que incomplien la regla de sant Benet

Mur exterior de l'església, l'edifici millor conservada del monestir

Instal·lació a l'aire lliure, o landart com excusa

Interior de la instal·lació

Antiga hostatgeria. Actualment és un petit museu dedicat a la historia de l'Escaladieu

Cartell antic de promoció turística de l'estació balneària de Capvern. De ben segur que ha conegut èpoques millors, actualment, com altres balnearis, té un cert aire d'abandonament i decadència 
Dissabte, 3 de novembre de 2018
Abbaye d'Escaladieu - Edificacions posteriors de l'època del monestir. Lloc d'inici de l'etapa d'avui 

A l'esquerra el Pic du Midi de Bigorre, 2876 m. Famós pel seu observatori astronòmic i el telefèric












Cementiri de Bagnères-de-Bigorre


Castell de Mauvezin - Datat a partir el 1380, el seu aspecte actual no arriba als cent anys

A pati hi ha un petit museu dedicat als usos i costums de l'edat mitjana




















Diumenge, 4 de novembre

Bagnères-de-Bigorre - Una monumental entrada japonitzant dona la benvinguda als caminants. És l'accés al parc on hi va haver les primeres termes

Patí de veïns

Les Thermes de la Reine i les Grands Thermes

La bacchante ivre, (La bacant beguda) estàtua en marbre (1924-30) d'Émile Popineau. El trets androgins de la bacant, només cal mirar les cuixes, són volguts? O potser l'autor pretenia una mirada diferent a un tema clàssic?   

A Bagnères la industria del marbre tenia una llarga tradició. A finals del segles XIX una colla d'escultors s'hi va instal·lar, creant una tradició artística local que va arribar fins els anys seixanta. Encara avui la ciutat és un museu a l'aire lliure d'escultures en marbre. Un dels artistes més representats és Émile Popineau, l'autor de la bacant



La Croix Blanche (906 m) Diu la llegenda que el 1660, on ara hi ha la creu que ho recorda, hi va morir un home en estranyes circumstàncies. La historia es complica amb aparicions i desaparicions i fets sobrenaturals. (Estic en procés d'investigació)

A prop de la Croix Blanche hi ha una taula d'orientació amb aquesta panoràmica

Germs-sur-l'Oussuet - Un llogaret de tres cases, tres, a 800 metres d'altura. Solitari i aïllat. Increïblement té un petit bar que funciona fins i tot els diumenges. El porten un matrimoni d'edat avançada. Es posen contents quan saben que som catalans. Fa anys, molts anys, havien estiuejat a Lloret de  Mar, en tenen un bon record. 































Lourdes



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada