divendres, 30 de novembre de 2018

La professora i les alumnes

L'escriptora, periodista i professora Ada Castells (al centre, amb ulleres) està impartint el curs redacció periodística. A l'aula som, són, set dones i un servidor. Una vegada més la desproporció de sexes queda en evidència  ¿On són els homes, que fan? 

Clubs de lectura, visites a exposicions i museus, seminaris, fòrums... només hi veig noies, dones, senyores ¿On són el homes? ¿M'he d'amoïnar? ¿Sóc un home com cal?  Començo a tenir una edat, vaig veient com aquesta desproporció augmenta de forma alarmant, i m'adono que els homes continuen sense aparèixer pels teatres i auditoris ¿tampoc, tan poc, els interessa la música?


Fa dies vaig preguntar a una llibretera de confiança si sabia el motiu pel qual al seu club de lectura només hi participaven dones. Encara espero la resposta. Potser era una pregunta inapropiada. Davant un axioma no cal donar-hi més voltes ¿On són el homes? 


M'agrada anar d'excursió, fer senderisme, trekking que és més modern. Sóc d'un club excursionista, fem un parell de sortides al mes, la proporció, més ben dit la desproporció d'assistència entre dones i homes és de 50 a 3. He anat més enllà d'Orió, i he tornat, no he vist homes a la Porta de Tannhäuser. 

Si, ja ho sé, és una pregunta retòrica, reiterativa i depriment, però ¿On són el homes? 

3 comentaris: