dissabte, 17 de novembre de 2018

Escaladei, el monestir reconstruït

Avui hem estat a Escaladei. És la primera de les tres visites programades a l'entorn del segon cicle del Curs d'història de Catalunya que es presenta al Club Muntanyenc Sant Cugat. En Lluís Jordà Roselló, el professor, ens guia per la història de la cartoixa. Alumnes i acompanyants, trenta dues persones sota un cel gris i rúfol, revivim la vida dels cartoixans que fa més de cent anys van habitar aquesta vall del Montsant.

La cartoixa d'Ecaladei es va fundar a finals del segle XII quan el 1194 el rei Alfons I El Cast va cedir part de les seves terres a monjos cartoixans provinents de la Provença. L'objectiu era el de repoblar i cristianitzar els territoris recentment conquerits als musulmans. El primer monestir es va enllestir el 1228. 

Els cartoixans van estendre la vinya i altres conreus dotant d'una identitat pròpia la regió que encara avui es coneix com El Priorat. Part dels nou municipis que entre altres formen la  comarca actual, Gratallops, Torroja, Porrera, Poboleda, la Vilella Alta i la Baixa, Bellmunt, La Morera i El Lloar van estar sota la jurisdicció d'Escaladei. Actualment la producció vinícola d'aquests municipis està emparada per la denominació d'origen qualificada coneguda mundialment com Priorat.

En el moment de màxim esplendor, els segles XVII i XVIII, la cartoixa va ser habitada per una vuitantena de monjos comptant pares, germans, donats i llecs. Durant aquest període va ser un significatiu centre irradiador de cultura, va destacar l'escola de pintura representada entre altres pels Juncosa, el fra Joaquim i  el fra Josep.

El 1835 amb la llei de desamortització de  Mendizábal, el monjos, com va succeir a la resta de l'Estat, van ser expropiats. A l'endemà la cartoixa fou saquejada i poc desprès cremada. El 1980 després d'un segle i mig d'abandonament va ser declarada Bé d'Interès Nacional. A partir de 1989 la gestiona el Departament de Cultura de la Generalitat, i és l'inici d'un pla director destinat a consolidar i recuperar el conjunt monàstic.

Foto: Entrada principal a la cartoixa. Dels dos arcs, només el segon es manté en el seu estat original, el primer s'ha reconstruït amb els blocs dispersos. Al fons la façana de santa María, destaca la fornícula amb l'estàtua de la santa, obra en alabastre realitzada el 1599 per Antoni Naverós. La imatge durant uns anys, per ser preservada, es va guardar a la fàbrica Chartreuse de Tarragona i restituïda al seu emplaçament original el 1995


Claustre menor (S.XVI) - Durant les obres de recuperació, contra tot pronòstic, entre la runa s'hi van trobar la majoria d'elements del claustre. En bon criteri es va decidir reconstruir-lo sencer. Per diferenciar els afegits dels originals es va emprar pedra de color diferent. Es va enllestir 2013.

A la base del sortidor s'hi veu l'escut de la cartoixa, una escala que puja cap al cel amb un àngel a banda i banda. Diu la llegenda que mentre els dos cavallers enviats pel rei buscaven el lloc més adient per construir-hi el monestir van trobar un pagès que els va explicar els somnis que tenia: veia com uns àngels pujaven cap al cel per una escala repenjada sobre un pi enorme situat on pasturaven els seus ramats. Els cavallers ho van tenir clar, a redós del pi hi van construir un petit claustre que seria l'origen de la cartoixa d'Escaladei, que en llatí vol dir 'Escala cap a Déu'

Amb el temps el recobriment dels paraments gairebé ha desaparegut. Ara és possible veure les diferents classes de pedra que es van utilitzar en la construcció. La majoria són de gres vermell, un material força abundant a la serra del Montsant.  

També s'ha reconstruït les capelles annexes i les cúpules 

Refectori - Una gran sala que només era ocupada els diumenges i les festivitats solemnes. Els cartoixans fan els àpats en solitari dins la seva cel·la. La sala estava separada en dos espais, el més gran era el menjador dels pares, l'altre dels llecs. Encara es conserva el banc perimetral adossat a la paret. La dieta dels cartoixans es basava en fruites, verdures, pa, vi, formatge. En algunes ocasions peix, ous i tortugues que criaven en un estany dins la cartoixa.

Al fons s'hi projecte un interessant vídeo en format time-lapse que mostra el procés de reconstrucció del claustre menor.
Arc convertit en mur



Façana principal de l'església - Iniciada el 1203 és l'únic edifici de la cartoixa que conserva l'estructura original. Amb la reforma del segle XVII va adoptar l'estil renaixentista i s'hi va instal·lar un rosetó oval. 

Interior de l'església - Pendent de ser rehabilitada, els murs estan apuntalats amb estructures metàl·liques. 

Plaça de l'església - Punt central de la cartoixa. A l'esquerra hi ha la cel·la de pare procurador, al costat la del prior. A la dreta l'església. La plaça comunica amb el refector, la sala capitular, el claustre i algunes de les capelles.

El professor Lluís Jordà explicant el claustre Major o Maius

Maius també és el nom del celler que en Josep Gómez va obrir fa vint  anys al paratge del barranc de la Bruixa, a la Morera del Montsant. En Josep i la Teresa van regentar el Celler Santa Maria de Sant Cugat fins que van fer un pensament. 

El maig del 2016 plegava el celler Santa Maria i és dedicaven en cos i ànima al barranc de la Bruixa. Maius Viticultors elabora un priorat de primer nivell. Ha guanyat premis i honors arreu del món. Continuen experimentant, acaba de sortir al mercat una garnatxa blanca de criança, collita 2017, que augura un vi ple de sorpreses. 

Una de les parets del claustre permet endevinar les portes de les antigues cel·les.

Reconstrucció d'una cel·la - La vida dels cartoixans transcorria dins la seva cel·la. D'alguna manera la seva opció de vida era la continuació dels primers eremites del desert. El silenci i la solitud com una manera de viure la fe cristiana. Ocupaven uns cent metres quadrats. Es distribuïen en vestíbul, sala de l'Ave Maria, cubiculum, oratori-estudi, rentamans, porxo, jardí, quarto de la llenya i taller.

Cubiculum - L'espai on el pare dormia i menjava. El mobiliari ha estat especialment construït pels monjos de la cartoixa de Montalegre, a Tiana. És la única comunitat de cartoixans que existeix actualment a Catalunya. La taula abatible és la porta de l'armari. L'obertura de la dreta era per on els germans llecs passaven el menjar i la beguda als pares. La construcció en doble porta i al bies (en forma d'angle) era per evitar tot contacte entre l'interior i l'exterior.

Oratori-estudi - El lloc on el cartoixà passava la major part del temps, dedicat a l'oració contemplativa i l'estudi. 

Sagrari - La capella va ser construïda al segle  XVII darrera l'altar major. Possiblement aquest és el lloc on hi havia l'enorme pi amb l'escala per on pujaven els àngels.




Encara queda feina per fer

Façana de santa Maria


Serra del Montsant

A un quilòmetre de la cartoixa hi ha La Conreria, un conjunt d'edificis destinats al seu manteniment. Era format per la procura, el celler, el trull i altres dependències destinades a les feines del camp. Actualment és un petit poble, agregat a la Morera del Montsant amb uns quants restaurants, botigues de records i un celler. El grup hem dinat al restaurant El Rebost.





2 comentaris: