dissabte, 17 de novembre de 2018

Escaladei, el monestir reconstruït

Dissabte, 17 de novembre de 2018 - Avui visitem Escaladei, la primera de les tres sortides programades a l'entorn del segon cicle del Curs d'història de Catalunya que es presenta al Club Muntanyenc Sant Cugat. En Lluís Jordà Roselló, el professor, ens guia per la història de la cartoixa. Alumnes i acompanyants, trenta dues persones sota un cel gris i rúfol, revivim la vida dels cartoixans que fa poc més de cent anys encara habitaven la vall del Montsant.

La cartoixa d'Ecaladei es va fundar a finals del segle XII quan el 1194 el rei Alfons I El Cast va cedir part de les seves terres a monjos cartoixans de la Provença. L'objectiu era repoblar i cristianitzar els territoris recentment conquerits als musulmans. El primer monestir es va enllestir el 1228. 

Els cartoixans van estendre la vinya i altres conreus dotant d'una identitat pròpia la regió que encara avui coneixem com El Priorat. Part dels nou municipis que entre altres formen la  comarca actual, Gratallops, Torroja, Porrera, Poboleda, la Vilella Alta i la Baixa, Bellmunt, La Morera i El Lloar van estar sota la jurisdicció d'Escaladei. La producció vinícola d'aquests municipis està emparada sota la denominació d'origen qualificada Priorat.

Entre els segles XVII i XVIII a la cartoixa hi van viure una vuitantena de monjos entre pares, germans, donats i llecs. Durant aquest període de màxim esplendor va esdevenir un destacat centre de cultura, l'escola de pintura representada entre altres pels Juncosa, el fra Joaquim i  el fra Josep en van ser els màxims exponents.

El 1835 degut a la llei de desamortització de Mendizábal els monjos, com va succeir a la resta de l'Estat, van ser expropiats. A l'endemà de l'aplicació de la llei la cartoixa va ser saquejada i poc desprès cremada. El 1980 després d'un segle i mig d'abandonament es va declarar Bé d'Interès Nacional per la Generalitat. A partir de 1989 és el  Departament de Cultura qui gestiona el conjunt,  és l'inici d'un pla director destinat a consolidar i recuperar Escaladei.

Foto: Entrada principal a la cartoixa. Dels dos arcs només el segon es manté en el seu estat original, el primer s'ha reconstruït amb els blocs dispersos. Al fons la façana de santa María, destaca la fornícula amb l'estàtua de la santa, obra en alabastre realitzada el 1599 per Antoni Naverós. La imatge durant uns anys per ser preservada es va guardar a la fàbrica Chartreuse de Tarragona i restituïda al seu lloc original el 1995.


Claustre menor (S.XVI) - Durant les obres de recuperació, contra tot pronòstic, entre la runa s'hi van trobar la majoria d'elements del claustre. En bon criteri es va decidir reconstruir-lo sencer. Per diferenciar els afegits dels originals es va emprar pedra de color diferent. Es va enllestir 2013.

A la base del sortidor s'hi veu l'escut de la cartoixa, una escala que puja cap al cel amb un àngel a banda i banda. Diu la llegenda que mentre els dos cavallers enviats pel rei buscaven el lloc més adient per construir-hi el monestir van trobar un pagès que els va explicar els somnis que tenia: veia com uns àngels pujaven cap al cel per una escala repenjada sobre un pi enorme situat on pasturaven els seus ramats. Els cavallers ho van tenir clar, a redós del pi hi van construir un petit claustre que seria l'origen de la cartoixa d'Escaladei, que en llatí vol dir 'Escala cap a Déu'

El temps ha fet desaparèixer el recobriment dels murs. Ara és possible veure els diferents tipus de material utilitzat en la construcció. La majoria són carreus de gres vermell, una pedra que abunda a la serra del Montsant.  

També s'ha reconstruït les capelles annexes i les cúpules 

Refectori - Una gran sala que només s'utilitzava els diumenges i les festivitats, els cartoixans fan els àpats en solitari, cadascú dins la seva cel·la. La sala estava dividida en dos espais, el més gran era el menjador dels pares, l'altre dels llecs. Es conserva el banc perimetral adossat a la paret. La dieta dels cartoixans es basava en fruites, verdures, pa, vi, formatge. En algunes ocasions peix, ous i tortugues que criaven en un estany dins la cartoixa.

Al la paret del fons s'hi projecte un interessant vídeo en format time-lapse que mostra el procés de reconstrucció del claustre menor.
Arc convertit en mur



Façana principal de l'església - Iniciada el 1203 és l'únic edifici de la cartoixa que conserva l'estructura original. Amb la reforma del segle XVII va adoptar l'estil renaixentista i s'hi va incorporar un rosetó oval. 

Interior de l'església - Pendent de rehabilitar. Els murs estan apuntalats amb bastides metàl·liques. 

Plaça de l'església - Punt central de la cartoixa. A l'esquerra hi ha la cel·la de pare procurador, al costat la del prior. A la dreta l'església. La plaça comunica amb el refector, la sala capitular, el claustre i algunes de les capelles.

El professor Lluís Jordà explicant el claustre Major o Maius

Maius també és el nom del celler que en Josep Gómez va obrir fa vint  anys al paratge del barranc de la Bruixa, a la Morera del Montsant. En Josep i la Teresa van regentar el Celler Santa Maria de Sant Cugat fins el 2016 quan van decidir dedicar-se exclusivament a la vinya.

Maius Viticultors elabora un priorat de primer nivell. Ha guanyat premis i honors arreu del món, especialment a l'orient. Continuen experimentant, acaba de sortir al mercat una garnatxa blanca de criança 2017 que augura un tast curull  d'agradables sensacions.

Una de les parets del claustre permet endevinar les portes de les antigues cel·les.

Reconstrucció d'una cel·la - La vida dels cartoixans transcorria en el més absolut aïllament dins la cel·la. La seva opció de vida es basava en continuar la tradició dels primers eremites del desert. El silenci i la solitud com una manera de viure la fe cristiana. Cada cel·la ocupava uns cent metres quadrats. Es distribuïa en vestíbul, sala de l'Ave Maria, cubiculum, oratori-estudi, rentamans, porxo, jardí, quarto de la llenya i taller.

Cubiculum - L'espai on el pare dormia i menjava. El mobiliari ha estat especialment construït pels monjos de la cartoixa de Montalegre, a Tiana. És la única comunitat de cartoixans que existeix actualment a Catalunya. La taula abatible és la porta de l'armari. L'obertura de la dreta era per on els germans llecs passaven el menjar i la beguda als pares. La construcció en doble porta i al bies (en forma d'angle) era per evitar qualsevol contacte entre l'interior i l'exterior.

Oratori-estudi - El lloc on el cartoixà passava la major part del temps, dedicat a l'oració contemplativa i l'estudi. 

Sagrari - La capella va ser construïda al segle  XVII darrera l'altar major. Potser és el lloc on cal buscar l'enorme pi amb l'escala per on pujaven els àngels.




Encara queda feina per fer

Façana de santa Maria


Serra del Montsant

A un quilòmetre de la cartoixa trobem La Conreria, un conjunt d'edificis que allotjaven els serveis destinats al seu funcionament, la procura, el celler, el trull i altres dependències destinades a les feines del camp. Ara és un agregat de la Morera del Montsant, un parell de restaurants, botigues de records i un celler. Dinem al restaurant El Rebost.

Sant Cugat, 17 d'abril de 2020 - Postdata - Molts anys abans de les obres de recuperació d'Escaladei més d'una vegada l'havia visitat. Era un lloc enrunat ple de vegetació, costava  trobar un camí per accedir-hi. Les heures cobrien els murs, un doll d'aigua fresca i neta brollava enmig de recs antics, sargantanes amunt i avall. Era un indret secret, misteriós, només a l'abast dels escollits. Inevitable evocar Piranesi i els seus gravats. El meu Escaladei fa temps que no existeix.







2 comentaris: