Powered By Blogger

diumenge, 17 de febrer de 2019

De Súria per la serra de Castelltallat fins les esglésies de Coaner

Sortida del grups Pas a Pas del Club Muntanyenc Sant Cugat. L'itinerari previst ha sofert alguns canvis per millorar-lo. Els disset caminants sortim de Súria creuant una antiga zona d'horts familiars i el riu Cardener. 

Fotografia: Detall de l'altar barroc de l'església de Santa Maria de Coaner

Súria - L'antic casino era el lloc de trobada dels industrials, actualment és d'accés públic

El Casino és al costat de la carretera de Manresa, un bon lloc per fer parada i fonda. Disposa d'un gran aparcament i de zona de jocs, el millor punt de partida per visitar Súria. Al fons les instal·lacions de les mines de potassa



Els horts, alguns ben cuidats, altres abandonats

El riu Cardener al seu pas per Súria. Neix al peu del Port de Comte desprès de recollir les aigües del Pedraforca i de la serra d'Ensija, continua baixant 90 km fins Castellgalí, per desembocar al Llobregat

La multinacional Israel Chemicals Ltd. (ICL) amb seu a Tel-Aviv, també coneguda com Iberpotash,  explota les mines de sal potàssiques de Súria des del 1998. Es van descobrir el 1912, a partir de 1920 s'inicia l'extracció. La sal potàssica és emprada com fertilitzant. La planta d'ICL de Súria dona feina a més de 1.100 persones de la comarca.

L'explotació de les mines ha provocat una gran acumulació de residus. Amb els anys s'han format immenses muntanyes de sal que ocasionen danys mediambientals.

Montserrat levitant entre boires 

En un collet de la carena de Castelltallat al terra hi trobem una creu trencada de pedra. La base és obrada en forma triangular, en un dels costats sembla que hi ha l'any "1880"?, en un altre s'hi llegeix "Sant Mateu..." al braç vertical de la creu hi llegim "Creu...Bisbat de Solsona..."

Ruïnes d'un antic mas fortificat

Baixant de Castelltallat veiem el conjunt monumental de Coaner, deu el seu nom a la riera que el travessa, pertany al municipi de Sant Mateu de Bages. És format per l'església de Sant Julià, l'antiga torre del castell, el santuari de la Mare de Déu de Coaner i la masia de can Serra. 


Santuari de la Mare de Déu de Coaner. A la llinda de la porta lateral hi ha gravat 1654, l'any d'acabament de la construcció. Destaca el retaule barroc amb escenes de la vida de Jesucrist, l'autor va ser Segimon Pujol de Gurb que el va enllestir el 1716. 

S'explica que durant la Guerra Civil no va ser cremat gràcies a l'astúcia dels veïns. A l'interior del temple hi van encendre fullaraca de manera que el fum es veiés de ben lluny, demostrant així que l'encàrrec s'havia complert. 

Un parell d'esforçats angelets fan d'atlants suportant el pes sencer del retaule. Al centre l'anagrama de Jesucrist

Des de la seva consagració el 1024 Sant Julià sempre ha estat l'església parroquial de l'antic terme de Coaner. Des del 1857 correspon al municipi de Sant Mateu de Bages.

És un bon exemple de l'arquitectura romànica-llombarda. De dimensions reduïdes, de planta basilical quadrada i tres naus, projectades a l'exterior en tres absis ornats per arcuacions llombardes. Destaca el campanar, de torre quadrada amb finestres geminades en dues de les cares. Donem les gràcies a Josep Maria Oms que amablement ens ha explicat un munt de coses de Coaner.

Un dels retaules, conserva restes de policromia, fa poc ha estat restaurat

L'església de Sant Julià amb el campanar. Darrere sobresurt la torre de defensa, és l'únic que queda de l'antic castell, va ser construïda al voltant de l'any 1000.  

Detall de la porta d'entrada de Sant Julià. Algú es pregunta si també es tan antiga com l'església. Mil anys són molts per uns ferros i fustes a la intempèrie...  


Camí de retorn, cal creuar fins nou vegades la riera de Coaner


Llera del Cardener, a la dreta conducció d'aigua destinada a cal Jover, una de les filatures més importants de la comarca, va plegar el 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada