divendres, 31 d’agost de 2012

La Canuda, la llibreria de vell més gran de Barcelona

La llibreria Canuda és situada al número quatre del mateix carrer, al costat de l'Ateneu Barcelonès 

Un bust de Cervantes dona la benvinguda a la gran sala interior




L'autor dels característics rètols és Pere Anton Torres que ha passat per la Massana, també és un dels redactors de les fitxes dels catàlegs 

Escala de baixada al soterrani

El soterrani

Soterrani

Soterrani


Vista parcial de la sala d'entrada a la llibreria, piles de llibres tapen els vidres que donen al carrer Canuda

Quarto del catàleg, zona d'accés restringit on es redacten les fitxes dels llibres que es venen per catàleg. També és el lloc on es guarden en rigorós ordre aquests llibres així com altres peces valuoses. Puc dir amb orgull que en més d'una ocasió he estat convidat a entrar-hi


Penjats a les parets encara es conserven alguns quadres de quan es feien subastes d'art



Barcelona, 12 d'agost de 2012 - La llibreria Canuda data de 1947, era la continuació de la Cervantes del carrer Tallers del 1931, totes dues fundades per Ramon Mallafré Conill (Vic, 1904-Barcelona, 1992)  Amb els anys ha esdevingut una de les més antigues de Barcelona i possiblement la més gran en la seva especialitat. Les dues llibreries han seguit funcionant simultàniament fins que la Cervantes va plegar el 2006.

Ocupa una superfície d'uns 800 metres quadrats, té un fons aproximat de 200.000 volums. És defineix a si mateixa "de lance" terme que és pot traduir com de segona mà, d'ocasió, antiquària, de vell, de saldo, de bibliofília. Tant se val l'adjectiu, el que importa és que en aquesta  magnifica llibreria s'hi poden trobar tot tipus de llibres; cars i barats, antics i moderns, rars i curiosos com avisa el seu catàleg. Estan classificats per matèries; art, arquitectura, guerra civil, llibre en català, assaig, autoajuda, religió, fotografia, historia, viatges, literatura i un llarg etcètera. Els rètols ben cal·ligrafiats faciliten la navegació per aquest mar de llibres. Disposa d'un fons de  diaris i revistes antics.

Durant uns anys també s'hi van fer subhastes de quadres. És celebraven durant els dissabtes tarda a la gran sala posterior del local. Aixó explica que al rètol del carrer encara s'hi conserva 'Sala de arte Canuda` S'hi subhastava pintura figurativa d'artistes locals primerencs, els temes solien ser paisatge, bodegó, nu i retrat. Aquesta sala és presidida per un bust de Cervantes.

Unes escales amagades darrere de piles de llibre porten al soterrani. Un rètol en sana ironia ens avisa 'Visite nuestro sotano La Sombra del Viento, El cementerio de los libros. Carlos Ruiz Zafón' És evident que aquesta part de la llibreria recorda el cementiri que apareix a la popular novel·la. Potser sí que en Ruiz Zafón s'hi va inspirar. Per accedir-hi cal baixar per unes escales estretes, al final hi trobem una sala força espaiosa amb més prestatgeries plenes de llibres. Per les reixes de ventilació es veuen passar els peus dels vianants.

Editen un parell de catàlegs a l'any. Són ansiosament esperats per la fidel clientela, sempre hi troben oportunitats interessants. El darrer dels catàlegs publicats és el 88, conté 1107 títols. Aquestes dues xifres mostren la magnitud de la llibreria, cap altra de Barcelona i possiblement de la resta de l'estat ha editat tants catàlegs durant un període tan llarg de forma continuada i d'aquesta extensió.  

La llibreria és atesa per amables i preparats llibreters. Al capdavant s'hi troba l'actual propietari Santiago Mallafré Gou (Barcelona, 1949) fill del fundador. A un dels llibreters, en Ramon Gómez Farrerons, que em té més vist que el TBO, li dec les facilitats per fotografiar a tort i dret la llibreria, gràcies a tots.


Postdata: La llibreria Canuda va plegar per sempre més el dissabte 23 de novembre de 2013
Coberta del catàleg 88


Portada catàleg


Coberta posterior


http://www.libroscanuda.com/




Actualitzacions

4/6/2013 -  VilaWeb publica La llibreria Canuda tanca

5/6/2013 - La Vanguaria publica dos aclaridors articles sobre la llibreria, un el 5/6/2013 el firma Xavi Ayén, l'altre el 10/6/2013 de Sergio Vila-Sanjuán, els recomano tots dos

12/6/2020 - Aquesta entrada ha estat corregida i actualitzada gràcies a la publicació de La Canuda i el comerç del llibre vell, unes converses entre Manuel Llanas i Santi Mallafré que edita Comanegra de Barcelona. A la coberta tipográfica hi llegim: "Vet aquí la biografia d'una llibreria. Una de les més emblemàtiques de la història de Barcelona..." Lectura del tot recomanable pels qui ens interessen els llibres, les llibreries, les llibreteres i llibreters.
Interior de la llibreria - Neus Martín Royo - oli sobra taula, 80 x 61 cm.

6 comentaris:

  1. La de vegades que entrat aquí..Bon reportatge!

    ResponElimina
  2. Gràcies, les llibreries són el meu punt dèbil

    ResponElimina
  3. En Firmin s'ho passaria molt bé

    ResponElimina
  4. Benvolgut Marcel:
    En primer lloc voldria felicitar-te pel teu bloc i demanar-te disculpes per no fer constar l'autoria de les teves fotos de la llibreria d'aquest article que he reproduit al meu bloc BARCELOFILIA en publicar fa pocs dies l'article corresponent a la Canuda. He esmenat l'errada incorporant-hi el teu nom. De tota manera serveixi aquest missatge també per demanar-te el permís correponent per mantenir-les (amb la referencia al teu nom és clar) de manera que si dius el contrari les treuré i ja en buscaría unes altres.

    ResponElimina
  5. En segon lloc voldria defensar-me de les teves acusacions de plagi incloses en un comentari en el meu bloc que crec del tot infundades. És cert que ambdos articles fan referencia a dades objectives comunes que formen part de la història de la llibreria, especialment de l'etapa de galería d'art i de l'existencia d'un soterrani que s'ha comparat per cents de periodeistes i escriptors amb el cementiri de Ruiz Zafón. Però permeta'm, amb tot el respecte que et tinc, que et digui que en el teu article hi han algunes dades errònies. la llibreria no fou un simple trasllat des del carrer Tallers al carrer Canuda sino que es va ampliar el negoci del senyor Mallafré amb una segona llibreria de vell. Ambdues van coexistir en el temps com molt be apuntes al final d'un paràgraf. L'obertura de la Canuda no és de 1941 sino de 1949. La Sala d'art es deia Oasi, extrem que tu tampoc cites. En fi no vull entrar en més detalls sino que només vull defensar el meu honor i de la gent que m'ajuda a fer els articles amb el treball de recerca en hemeroteques i biblioteques que hi ha darrera. Rep una cordial salutació. Miquel.

    ResponElimina