A Peu de carrer, fotodietari : Miratges: l'art brut a la Model

El 8 de juny de 2017 la presó Model de Barcelona va ser clausurada. Per primera vegada les portes es van obrir perquè els ciutadans poguessin conèixer un lloc que durant gairebé 113 anys va formar part de la història de Barcelona. Actualment els seus usos estan per definir. S'hi lloguen espais per ser utilitzats com plató i s'hi fan altres activitats privades.

També és previst fer-hi activitats amb continguts socials. El passat 13 de novembre es va inaugurar 'L'art irreductible: miratges de l'art brut' una exposició que aborda un dels fenomens artístics més rellevants del segle XX, i la seva evolució fins avui: l'art brut. L'exposició té dos espais, el de La Model, i el de la Nau Gaudí de Mataró. És produïda pels Ajuntaments de Barcelona i de Mataró, la Fundació Setba, la Fundació Sant Pere Claver i la Col·lecció Bassat. Comissariat: Mery Cuesta.

El 15 de novembre s'ha fet la primera de les visites guiades. A les set en punt del vespre d'un dijous ventós i plujós comença la visita. Una guia molt ben preparada de la fundació Setba ens acompanya per l'interior de la Model. Un espai tan gran com solitari. Onze visitants anem descobrint una de les galeries que fins fa molt poc era habitada per centenars de persones. L'exposició ocupa setze cel·les, cadascuna dedicada a un tema, història de la Model, els seus antecedents, i als diferents autors, del passat i actuals que han estat seleccionats per la mostra.

Els texts entre cometes que acompanyen les fotografies són del fullet informatiu de l'exposició.

"En la dècada dels anys 40 s'encunya l'etiqueta art brut per denominar les creacions artístiques realitzades en llocs com centres psiquiàtrics, presons o espais d'aïllament. No obstant això, aquest terme començaria al llarg del segle XX a incorporar noves subcategories, a ser revisat o reanomenat com outsider art. Així, l'art brut ha anat derivant en una amalgama confusa de significats fins a convertir-se avui en un 'miratge' col·lectiu, capaç de reflectir un nombre gairebé il·limitat de pràctiques artístiques"

A l'interior de 16 cel·les s'hi exposen diferents materials. En aquesta hi veiem fotografies i documents de l'Institut Frenopàtic de Les Corts de Barcelona, actualment desaparegut.

"Els nous asils - A la segona meitat del segle XIX assistim a avanços significatius en la concepció de la salut mental. És l'època del naixement de la psiquiatria i de la creació de nous asils públics per a pacients. Aquests asils es dissenyen sota criteris de caràcter humanista i higienista, i proposen la distribució cel·lular (cada pacient havia de tenir el seu propi espai privat) L'exposició mostra dues de les institucions d'asil creades a Catalunya entre els segles XIX i XX amb l'idealisme de generar espais íntims per a una millora de la salut física i mental de l'individu: el Frenopàtic de les Corts i la presó Model"

Interior d'una de les cel·les, era ocupada per un parell de persones. El recobriment de fusta és actual per mostrar les obres de l'exposició.

Dibuix d'un pacient. Col·lecció Dr. Joan Obiols, 1977

"Metges i descobridors - Com a teló de fons dels avenços significatius que s'operaven en la salut mental a finals del segle XIX, la influència del mite romàntic, del geni-boig, va propiciar que alguns psiquiatres comencessin a fixar-se en la qualitat plàstica i expressiva de les creacions artístiques dels seus pacients. Alguns d'aquests metges europeus van començar a atresorar dibuixos, pintures, escrits o petites escultures, fins arribar a formar importants col·leccions. En elles es troba el germen de l'etiqueta art brut, que encunyaria el 1945 l'artista Jean Dubuffet per definir les produccions artístiques realitzades per individus en els marges de la normalitat social, aliens al sistema de l'art, i guiats només per la necessitat de crear. En l'estat espanyol també trobem exemples de col·leccions mèdiques compilades per psiquiatres al llarg del segle XX fins l'actualitat"

"Malaltia mental i creació avui - Tant la institucionalització del malalt mental com el seu tractament han evolucionat al llarg de les dècades. En paral·lel, la mateixa etiqueta art brut ha anat derivant en una molt més amplia i elàstica com outsider art, que refereix a produccions artístiques que germinen al marge del sistema i de la cultura oficial de manera genèrica. Independentment de les etiquetes, avui les creacions artístiques de les persones que conviuen amb una malaltia mental, reflecteixen sovint les condicions en les quals viuen en societat, les seves visions divergents, els espais de la seva quotidianitat i les seves lluites"

Foto: Sense títol Laura Guisado, 2018 Col·lecció mAB

En Josep Duran, un dels artistes exposats explica la seva obra

Autor Jaume Lorés, el seu treball ha estat escollit com el logo de l'exposició

A les parets de les cel·les es poden veure dibuixos dels antics reclusos. Alguns aprofiten les taques i crostes per acabar de dibuixar rostres i altres figures. És el fenomen paridòlia.

Obra realitzada in situ durant el novembre de 2018 per l'artista Srta. Cobra

Clou l'exposició aquesta lona on es mostren alguns dels termes que actualment s'utilitzen per referir-se a l'art brut.

"Miratges de l'art brut - L'etiqueta art brut ha anat variant adoptant un torrent de denominacions i subcategories tals com prison art, folk art, isolate art, visionary art, etc. A dia d'avui, existeix una 'visió confusa' i encegadora del fenomen: intuïm el que d'art brut o outsider art és. però se'ns fa difícil dirimir quin són els seus límits en l'actualitat, i si és que en té. La part final de l'exposició ofereix una panoràmica de les intuïcions que defineixen l'art brut o outsider art com a gran miratge col·lectiu contemporani a partir de cinc essències: l'espontani, el primitiu, el visionari, la necessitat i el singular"

Cúpula del pavelló central

Sala de control. La radialitat arquitectònica de la Model, el sistema panòptic, permetia vigilar des d'un únic punt d'observació tots els pavellons.