Joan Vives a El Musical de Bellaterra

Un any més, i en són vint-i-dos, Joan Vives, (Mataró, 1964) flautista de bec, professor i divulgador de la història de la música, locutor-redactor de Catalunya Música, expert en Bach; cada any guia per Alemanya la "Ruta Bach", ha presentat el cicle de quatre xerrades a l'Escola de Música de Bellaterra 

Enguany el tema ha estat "El barroc a Anglaterra i França" 

Al programa hi llegim:

"Desprès d'haver dedicat cicles anteriors a resseguir amb detall el naixement i deplegament del barroc a Itàlia, ara li arriba el torn a l'Anglaterra de Shakespeare i Purcell, així com a la França que ens portarà del Rei Sol a la Revolució Francesa.

La música no és aliena ni al temps ni a l'entorn en que sorgeix. sinó que n'esdevé un testimoni valuós una vegada més, farcit de molta bellesa i grans inspiració"

La primera xerrada del dijous 15 de febrer ha estat dedicada a la música que es feia a l'Anglaterra del temps de Shakespeare.

De com en la majoria de les obres teatrals d'aquest autor la música hi tenia un paper rellevant, bé en forma de cançons acompanyades d'algun instrument durant la representació, be en la interpretació de peces musicals breus dalt l'escenari mentre es canviaven els decorats. En aquell temps encara no s'inutilitzava el teló

El 22 de febrer entra en escena Henry Purcell, potser els més gran dels compositors anglesos nadius. És l'autor entre altres de les operes Dido i Enees, considerada com la primera genuïnament anglesa i The Fairy Queen, una adaptació de la comèdia de Shakespeare El somni d'una nit d'estiu

Estrenem març a Versalles, amb el Rei Sol, Lluís XIV i la seva cohort de musics.  Cal destacar la gran influència tant musical com cortesana que va exercir l'afrancesat Jean-Baptiste Lully, el músic "oficial" del rei. Creador de la tragédie-ballet, un gènere teatral genuïnament francès, en el qual Lully hi posava la música i Molière la lletra. 

Apareix Marc-Antoine Charpentier, autor del Barroc que actualment és el més interpretat d'aquesta època. A causa dels desencontres entre Lully i Molière,  Charpentier  va substituir Lully com el compositor de la Comédie Française

Avui dijous 8 de març dia de la dona clou el cicle de xerrades. Seguim a França, del Rococó a la Revolució Francesa. 

Continuem amb François Couperin, un virtuós de l'orgue i el clavecí, fou un dels màxims exponents del Barroc francès, amb unes formes refinades i elegants conegudes com l'estil galant. Va donar especial importància als títols de les seves obres. Segons Jordi Savall va ser el músic-poeta per excel·lència.  Una de les seves obres més populars és Les barricades mystériouses, un rondó amb un títol curiós, sobre el significat del qual hi ha diverses interpretacions, entre d'altres la que es pot referir a les puntes que dissimulaven els generosos escots de l'època 

Jean-Philippe Rameu, el geni tardà, Nascut a Dijon,  aviat va aprendre a tocar l'orgue. Fins els cinquanta anys va ser un bon music de províncies. En un viatge a Paris va conèixer Alexandre Le Riche de la Pouplinière, recaptador general d'imposts, i va esdevenir el seu protegit. Quan s'acostava a la seixantena va començar a compondre operes, un cas insòlit en la historia de la música que algú en aquesta edat comenci a despuntar com compositor 

Marin Marais, deixeble de Jean-Baptiste Llully i de Jean de Sainte-Colombe, va ser un virtuós violagambista i compositor de peces per aquest instrument. Va ser músic de la cort de Lluís XIV. També va compondre algunes operes, sent especialment recordat per un fragment d'Alcyone, on per primera vegada en la història de la música s'interpreta una tempesta. El film Tous les matins du Monde (1991) una ficció sobre les vides de Sainte-Colombe i Marais,  la banda sonora es de Jordi Savall, s'interpreten obres de Marais, Sainte-Colombe, Couperin i Lully

Per acabar el cicle res com un bon final, el 1789 la monarquia (francesa) és enderrocada per l'adveniment de la república. Els cantants de La Marsellesa fan l'entrada triomfal a Paris el 1792

Fins l'any que ve Joan ¡¡¡

Laus Deo