 |
| 25 de febrer de 2020 - El conjunt monumental de Montmagastre és situat casi a la punta d'un turó piramidal que destaca enmig de la plana d'Artesa de Segre. El formen les restes d'un castell del que no en queda gairebé res i l'església de Sant Miquel que es troba en estat ruïnós. El dia de la visita la boira ens acompanya durant tota la pujada, el paisatge singular que travessem esdevé irreal, gairebé un malson. Entrem a l'església amb molt de compte, tot és apunt de caure d'un moment a l'altre. Els sostres s'han enfonsat i els murs aviat es desplomaran. La solitud centenària que guarda el lloc només es alterada pel vol d'algun corb, el silenci mil·lenari el trenca les nostres pases. L'herba, la malesa, els materials acumulats dificulten el pas. Baixar a la cripta mig amagada per runa sedimentada pot ser una activitat arriscada, la dovella de l'arc està erosionada, el fons és entollat i la visibilitat escasa. Sortim per un dels murs esberlats, enfilem amunt fins arribar al cim, potser en dies clars la vista és magnífica, avui no és el cas, el vent del nord, fred i sec, ens castiga els rostres constantment. Decidim tornar. A mitja baixada, el sol, poc a poc, ens omple les venes. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada