A Peu de carrer, fotodietari : Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Avui fem la primera de les sortides programades a l'entorn del curs d' Història de Catalunya que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat. L'historiador i professor Lluís Jordà i Rosselló ens guia pel centre històric de Terrassa. La visita es centra en el conjunt monumental de La Seu d'Ègara (segles IV-XXI) Foto: Església de Santa Maria

Primer visitem la catedral de Terrassa on destaca el conjunt escultòric d'El Sant Enterrament, una de les poques mostres d'escultura renaixentista de Catalunya. És obra de Martín Díez de Liatzasolo, la va enllestir el 1544. Durant la guerra civil el conjunt va ser malmès. Els fragments d'alabastre van ser guardats, posteriorment l'obra va ser reconstruïda

Passem per la Torre del Palau (S.XII) Es considera l'edifici més emblemàtic de Terrassa, l'únic del casc antic que es conserva al seu emplaçament original

A continuació al carrer de sant Ignasi descobrim un fragment del claustre de l'antic monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. El 1873 va ser destruït, algunes parts van ser adquirides pel propietari de la Casa Alegre de Terrassa que van passar a formar part del seu jardí. El 1977 el conjunt fou enderrocat i s'hi van construir blocs d'habitatges. Pedres viatgeres

Arribem al Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, un element excepcional del patrimoni arqueològic, històric i artístic català. Abasta un període ininterromput des de l'època ibèrica fins ara.

Església de Santa Maria (S.XII) Destaca el cimbori octavat i decorat d'arcuacions llombardes, amb teulada d'angles triangulars, coronat per un petit campanar de torre de dos pisos

A l'interior de l'edifici de la rectoria es conserva el retaule gòtic de Sant Pere, de Lluís Borrassà (1411) El fragment representa sant Pere alliberat de la presó per un àngel

Vista a vol d'ocell dels fragments de mosaics

A l'esquerra església de Sant Pere, que continua mantenint la seva funció parroquial. A la dreta església de Sant Miquel que encara conserva la planta original en forma de creu grega

Interior de l'església de Santa Maria. Detall del retaule dels Sants Abdó i Senén de Jaume Huguet (1460)

L'escena del miracle mostra la intervenció quirúrgica feta per Cosme i Damià a la cama gangrenada d'un dels vigilants de l'església. Com a recanvi van utilitzar la cama d'en "Mauri" un home d'Etiòpia que havia estat enterrat aquell mateix dia.

Taula central. Els sants Abdó i Senén

Pintura mural romànica al fresc (S.XII-XIII) que mostra la consagració, assassinat i enterrament de Thomas Becket (1118-1170), bisbe de Canterbury, proclamat sant i màrtir. El 1964 es va estrenar la pel·lícula Becket, protagonitzada per Richard Burton i Peter O'Toole, va obtenir l'Oscar al millor guió adaptat

Mare de Déu de Santa Maria (S.XIV)

Interior de l'església de Santa Maria

Interior de l'església de Sant Miquel

Al centre de la planta quadrada s'alça un cimbori cobert per una cúpula sostingut per vuit columnes visigòtics recuperades i quatre capitells tardo-romans.

A l'església de sant Miquel és troba la cripta de Sant Celoni (S.VI) Guardava la tomba d'algun personatge important, però va ser profanada en època antiga i no se'n sap gran cosa

Església de Sant Pere. Retaule petri (S.X) Possiblement l'únic al món de la seva època i característiques, als quatre nínxols inferiors hi són representats els evangelistes.

Passera de Vallparadís, pont de 80 metres que salva el torrent Monner. Inaugurat el 2004, ha rebut diversos premis d'arquitectura i de disseny

Al Castell Cartoixa de Vallparadís s'hi presenta l'exposició temporal "Gabinet del col·leccionista" un recull d'objectes, monedes, fòssils, animals dissecats, imatgeria religiosa, cromos i postals... que donen a conèixer les primeres peces del fons del Museu de Terrassa que en bona part provenen de col·leccions privades

Pati central del Castell Cartoixa de Vallparadís, edifici original del segle XII que va ser residència del senyor feudal. Durant els segles XIV-XV es va convertir en la Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís. Al segle XX els propietaris el van donar a la ciutat de Terrassa i actualment te usos museístics

El museu conserva la Mare de Deu de Sant Cugat, una talla policroma del 1218. Durant els treballs de restauració al seu interior s'hi van trobar diverses relíquies i pergamins. El pergamí major conté un text amb la següent transcripció:

"L'any del Senyor de 1218, a la vigília de l'Assumpció de la Mare de Déu, Ramon de Banyeres, abat de Sant Cugat, va dipositar aquestes relíquies en el cap d'aquesta imatge, que ell va manar fer honor de Déu i de Santa Maria. Les relíquies són del pessebre i del sepulcre del Senyor, relíquies dels sants apòstols Simó i Judes, de sant Cugat i de sant Neopolità màrtirs, de sant Hilari, de les santes Justa i Semproniana, de la sang de sant Joan Baptista, de les santes Masses, i també en aquest sac hi ha moltes relíquies el nom de les quals ignorem"