La Cova del Tabac, una interpretació

Conjunt de fotografies  de l'exposició que presento en format paper al Club Muntanyenc Sant Cugat, Es pot visitar fins el  30 de desembre de 2017, és obert cada dia de 17 a 21h. de dilluns a divendres. 

La Cova del Tabac és una cavitat natural de considerables dimensions situada a l'extrem sud de la serra de Mont-Roig, al terme de Camarasa, comarca de la Noguera. Té una longitud aproximada de 180 metres i una boca de 20 d'alçada per 15 d'amplada, a 300 m per sobre del Segre.

Només s'hi arriba a peu, cal caminar un parell d'hores per un corriol costerut que surt de l'embassament de Camarasa. El camí no presenta cap dificultat, només al tram final cal posar alguna mà a la roca. És un indret ben conegut a la comarca, els caps de setmana acostuma anar-hi força gent.

A partir de diverses campanyes arqueològiques s'hi han documentat pintures rupestres del neolític (entre 6.500 i 3.000 anys a.C.) que formaven part d'un conjunt més extens que comprenia l'arc mediterrani de la Península Ibèrica.  Els actes vandàlics les han malmès força.

Possiblement el nom de Cova del Tabac prové de la pols que emana de la mateixa cova i queda dipositada al terra. Antigament es recollia per barrejar-la amb el rapè, un preparat aromatitzat del tabac que s'esnifava. Durant el segle XVIII el seu consum es va posar de moda entre les aristocràcies europees.

Hi ha altres hipòtesis sobre l'origen del nom, segons el lingüista Joan Coromines 'Tabac' és una paraula que prové de l'ibèric. Per ampliar informació del nom de la cova podeu consultar aquest blog.

El dia de la visita la cova era solitaria. Em va sorprendre les dimensions, igual que les vistes sobre el Segre. Sense llanterna, a poc a poc, m'hi vaig endinsar. La foscor era absoluta. Aviat, però, van començar a aparèixer parets, sostres, forats i rocam. Textures, cicatrius, desgast, el pas del temps fa feina. Calia desenfundar la càmera.

L'atzar i la intuïció van seguir el seu curs. Les formes, els relleus, la llum, els no-colors demanaven blanc i negre. Impossible enfocar, impossible enquadrar, només afinar i disparar, disparar, disparar... Avantatges del digital, al final sempre en surt alguna cosa aprofitable.

Marcel Albet Guinart

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El passat 21 de novembre vam fer la presentació de l'exposició. Gent del Muntanyenc, amics i coneguts em van acompanyar durant l'explicació. Imma Pueyo, la responsable de l'Espai d'Art del Muntanyec, ha publicat al Tot Sant Cugat aquesta més que generosa ressenya. Gràcies a tots.