Camino del Cid - Caudé a Puebla de Valverde

Divendres, 12 d'octubre de 2018

Continuem fent camí, el del Cid. L'etapa d'avui comença a Caudé, un poblet al costat de Terol. Actualment és conegut per tenir un gran aeròdrom dedicat a la reparació, manteniment i reciclatge dels avions que gestiona la multinacional francesa Tarmac, filial d'Airbus. 

El 2013 es va inaugurar, i des de llavors la seva activitat no ha parat de créixer. El govern autonòmic de l'Aragó hi va fer una forta inversió amb l'objectiu de revitalitzar una de les zones més deprimides i evitar que continués el fort ritme de despoblament de la regió. 

El cel de Caudé té les condicions optimes per aquest tipus d'aeroports, el seu espai aeri està poc utilitzat, i les bones condicions atmosfèriques permeten que sigui operatiu la major part de l'any. Des del seu funcionament s'hi han instal·lat unes quantes empreses més.

Foto: Sortim de Caudé en direcció Terol. Com un far de secà un peirón ens acomiada. 

Caudé - Interior de l'església.

 

L'església parroquial de Caudé està dedicada a sant Thomas de Canterbury. Thomas Becket (Londres, 1118 - Canterbury, 1170) va ser proclamat sant i màrtir pel papa Alexandre III (nom de naixement R. Bandinelli)  el 1173. 

La història de Becket exemplifica les lluites de poder entre l'Església i les monarquies que es van produir a Europa durant l'edat mitjana. Al començament de la seva carrera eclesiàstica Becket va fer costat al seu amic el rei d'Anglaterra Enric II. Aquesta amistat va influir perquè el 1162 fos nomenat arquebisbe de Canterbury, el càrrec de més rellevància de l'Església anglesa. Coherent amb el seu nou paper va donar prioritat als interessos de l'Església, va ser l'inici de llargues controvèrsies amb la casa reial. 

Amenaçat i perseguit es va exiliar a França on va ser acollit pel rei Lluís VII, que a la vegada estava interessat en afeblir el poder d'Enric II. Passat uns anys, i amb les garanties que seria respectat, Becket va tornar a Anglaterra. Malgrat tot les disputes  van continuar igual o pitjor  que abans.

El 29 de desembre de 1170 mentre resava  l'ofici diví a la catedral de Canterbury Thomas Becket va ser assassinat per quatre cavallers.

Aquests fets han estat font d'inspiració per artistes i escriptors. Entre altres T.S. Eliot, l'autor anglès que el 1935 va publicar la tragèdia Murder in the Cathedral. El 1964 Peter O'Toole (Enric II) i Richard Burton (Becket) van protagonitzar el film Becket, basat en l'obra teatral del Jean Anouilh de 1959.

La història té algunes similituds amb la del abat Biure de Sant Cugat, mort el 25 de desembre de 1350. Pel tema, les disputes entre l'Església i la noblesa, i pel final, l'assassinat d'un eclesiàstic dins un temple catòlic.

A l'interior de l'església, damunt un faristol, a l'abast de tothom es conserva aquest antifonari, un llibre que recull diversos cants litúrgics com antífones, salms i responsoris per ser cantats per un cor.

Les dimensions dels antifonaris solien ser considerables, d'alguna manera eren una partitura compartida. Els cantaires es situaven a certa distància del llibre, calia que les notacions musicals es  poguessin llegir fàcilment.

Concud - Encara es conserven alguns forns d'assecar cànem. Fins a mitjans dels anys cinquanta les activitats relacionades amb el cànem eren una font d'ingressos important pel poble.

Terol - El Torico

Casa Ferrán (1910) - Terol conserva un conjunt de cases modernistes remarcable. La majoria les va dissenyar  l'arquitecte Pau Monguió Segura (Tarragona, 1865 - Barcelona, 1956)

Té obra a la província de Tarragona, però sobretot a Terol, on va ser l'arquitecte municipal, i desprès provincial. 

Casa Ferrán, continuació

Los amantes de Teruel, estàtua de la parella, instal·lada el 2005 davant el  mausoleu dels Amantes, obra de l'escultor de Terol Manuel Escriche.

Terol - Torre de San Pedro (S.XIII), la més antiga de les quatre torres mudèjar 

Terol - Torre de San Martín

Terol - Convent de Las Claras

Terol - La Escalinata, portal d'entrada monumental a la ciutat. Va ser bastida el 1920 per comunicar l'estació de tren amb el centre. Gent del Muntanyenc badant.

Mora de Rubielos - Inesperada trobada del primer embolado del dia, en veurem més

Mora de Rubielos -  L'"espectacle" continua

Nogueruelas - Els del Muntanyenc, agosarats com som, o potser inconscients, travessem la primera de les barreres sense saber que una vaquilla ens pot envestir en qualsevol moment. Cal però arribar a l'hotel, i cal travessar el recinto on es fa la suelta de vaquillas. 

Nogueruelas - Ho estem aconseguint 

Nogueruelas - Continua la suelta, l'edifici cantoner és el nostre hotel

Nogueruelas - A les onze de la nit a la Plaza Mayor comença el Toro embolado. Es participants arrosseguen un toro fins un piló de fusta on  el traven i el deixen  immòbil un moment.

L'embolado, consisteix en posar un parell de boles, una a cada banya del toro, i encendre-les. Encara que el toro no es veu és troba sota la pinya de gent que l'està agafant.

El toro ja esta embolado, a partir d'ara, i durant una bona estona el toro va amunt i avall, perseguint i envestint als que són dins el recinte i el provoquen.

El ban municipal que anuncia la "festa" a l'article 2, diu literalment "Queda totalmente prohibido el maltrato de los animales (Toros i vaquillas), así como cualquier actuación que pueda herir la sensibilidad de los espectadores" No entenc res

Dissabte, 13 d'octubre de 2018

Avui celebrem l'etapa 50 del Camí del Cid. La primera va ser un llunyà 1 de maig de 2014 a Vivar del Cid, Burgos. Incansables seguim sense defallir les empremtes del valent cabdill Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid, fins arribar a la molt noble ciutat de València, endavant senderistes !!!

Un dels arcs del viaducte per on circulava la línia de ferrocarril Sagunt/Ojos Negros. Ara és una via verda.

La solitud de l'escombra, tan necessària 

Estació de tren Puerto Escandón. Situada a 1218 m. d'altitud al terme de La Puebla de Valverde, i allunyada de qualsevol nucli urbà. Inicialment la seva funció era assistir a les locomotores de vapor ja que havien de superar un desnivell important. Actualment és l'estació dels trens de mitja distància entre Sagunt i Saragossa per Terol. 

Rotonda de l'autovia Mudèjar, a la sortida de La Puebla de Valverde

l'autovia

Rotonda II de la mateixa sortida

La Puebla de Valverde. Els safareigs públics, possiblement dissenyats per Pau Monguió

La Puebla de Valverde - Font dissenyada per Pau Monguió

La Puebla de Valverde

Nogueruelas - Concurs de birlos, (bitlles)

Nogueruelas - Embolado infantil

Diumenge, 14 d'octubre de 2018

Nogueruelas

Nogueruelas - Hostal de montaña La Casa Grande

Afores de Rubielos de Mora

La Puebla de Valverde - Entrada renaixentista de l'església parroquial de santa Emerenciana, patrona de Terol.

Camí de tornada, l'huracà Leslie fa acte de presència. 

L'amfiteatre anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

L'actual seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ocupa l'edifici que en seu origen va ser el Col·legi de Cirurgia. És un austera construcció neoclàssica bastida entre el 1762 i el 1764.  

Al seu interior destaca l'amfiteatre anatòmic, una gran sala circular equipada amb grades i la taula de disseccions al centre. És un dels pocs espais d'aquest tipus, tan antic i ben conservat, que actualment queden a Europa.

La cúpula amb una llanterna juntament amb els grans finestrals laterals eren la principal font d'il·luminació. 

La balconada superior era destinada als visitants que no eren cirurgians ni estudiants però que estaven disposats a pagar per poder contemplar les disseccions. Darrere les gelosies s'hi allotjaven les dames. El morbós és servit.

Bust de Pere Virgili, el fundador del Col·legi de Cirurgia el 1760, i qui va impulsar la construcció de l'edifici.

El llum és original, en el seu temps el que ara són bombetes eren espelmes.  

La primera fila de la graderia és formada per butaques d'estil rococó 

La taula de disseccions era treballada en marbre per mantenir millor la fredor dels cossos i evitar la descomposició. El forat central recollia i evacuava els fluids corporals,  desembocaven directament al clavegueram. 

La sala de juntes és al primer pis. Els retrats que pengen són dels successius presidents de l'Acadèmia.

La biblioteca conserva un important fons de llibres de medicina de l'època, destaquen pel nombre i qualitat els de llengua francesa, l'idioma de prestigi del moment.

Entre els metges que hi va exercir la docència destaca Santiago Ramón y Cajal, hi va fer les primeres investigacions sobre el comportament de les neurones, i per les quals va obtenir el premi Nobel el 1906.

Despatx del president de l'Acadèmia, a primer terme la urna de fusta on es dipositen les paperetes quan cal fer alguna votació relacionada amb la institució. 

Antic escut del Reial Col·legi de Cirurgia. La mà del cirurgià és com un ull que hi veu a través del tacte. L'estil de l'escut desprèn un cert aire maçó.

L'edifici es troba al carrer del Carme, 47 de Barcelona, davant de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment es fan visites guiades, per més informació: Sternalia

Pedrera de Santa Ponça - Menorca

Podem convenir que Menorca és l'illa de les pedres. Taules i talaiots prehistòrics, pedres sobre pedres, amuntegades, apuntalades. Megàlits encara plens d'interrogants. Quilometres i més quilometres de murs de pedra seca, l'illa com un immens puzle. Ponts i barraques no formen part del paisatge, són paisatge. No es pot entendre Punta Nati sense les torres piramidals, pròpies de civilitzacions perdudes, com altars primigenis.

Durant segles el material de construcció de Menorca ha estat el marès. Una pedra calcària molt abundant a l'illa. És fàcil de treballar, i relativament lleugera, en contra és molt porosa i amb les humitats s'erosiona fàcilment. Per a un bon manteniment cal emblanquinar sovint les superfícies amb calç, que a més de protegir del sol i la humitat és un potent bactericida.

Es calcula que hi ha unes 124 pedreres, 6 prehistòriques, i 30 encara en actiu. La majoria són a cel obert, poques són subterrànies. La qualitat del marès varia segons l'origen, el de Ciutadella és porós, de gra mitja, en canvi en les zones properes a Maó el gra és més fi i la pedra mes dura. 

També existeixen les pedreres "particulars", els llocs, les cases de pagès, solien tenir un racó del que obtenien el seu marès, els espais que quedaven buits es convertien en magatzem o corral.

Per extreure el marès al principi s'utilitzaven eines manuals com l'escoda. Més endavant es van fer servir serres mecàniques de fulla circular. A les parets es conserven les marques del tall. S'obtenia dos tipus de material, el sauló, que era la pols i graveta que es desprenia al tallar el cantó de marès, els grans blocs de pedra que posteriorment es tallaven a diferents mides.

Amb l'ús de nous materials de construcció les pedreres es van abandonar. Algunes com la de Santa Ponça es va convertir en abocador de brossa i runa. Per sort es va saber valorar l'interès patrimonial, històric i paisatgístic de les pedreres. El 1999 el Govern de les Illes Balears aprovà una llei de protecció de les pedreres. És comença un procés de neteja i recuperació per donar a conèixer aquests "nous" indrets.

Molt abans la pedrera de S'Hostal, a prop de Ciutadella, ja havia endegat aquesta feina.

Quan visitem Santa Ponça no puc deixar de pensar en les piràmides, en el seu interior, en les excavacions arqueològiques d'en Carnavon i Carter. a l'Egipte de principis del segle XX

Es grat comprovar com un procés industrial, l'extracció de pedra, contra tot pronòstic ha generat un espai estèticament acollidor digne de ser visitat.