Pedrera de Santa Ponça - Menorca

Podem convenir que Menorca és l'illa de les pedres. Taules i talaiots prehistòrics, pedres sobre pedres, amuntegades, apuntalades. Megàlits encara plens d'interrogants. Quilometres i més quilometres de murs de pedra seca, l'illa com un immens puzle. Ponts i barraques no formen part del paisatge, són paisatge. No es pot entendre Punta Nati sense les torres piramidals, pròpies de civilitzacions perdudes, com altars primigenis.

Durant segles el material de construcció de Menorca ha estat el marès. Una pedra calcària molt abundant a l'illa. És fàcil de treballar, i relativament lleugera, en contra és molt porosa i amb les humitats s'erosiona fàcilment. Per a un bon manteniment cal emblanquinar sovint les superfícies amb calç, que a més de protegir del sol i la humitat és un potent bactericida.

Es calcula que hi ha unes 124 pedreres, 6 prehistòriques, i 30 encara en actiu. La majoria són a cel obert, poques són subterrànies. La qualitat del marès varia segons l'origen, el de Ciutadella és porós, de gra mitja, en canvi en les zones properes a Maó el gra és més fi i la pedra mes dura. 

També existeixen les pedreres "particulars", els llocs, les cases de pagès, solien tenir un racó del que obtenien el seu marès, els espais que quedaven buits es convertien en magatzem o corral.

Per extreure el marès al principi s'utilitzaven eines manuals com l'escoda. Més endavant es van fer servir serres mecàniques de fulla circular. A les parets es conserven les marques del tall. S'obtenia dos tipus de material, el sauló, que era la pols i graveta que es desprenia al tallar el cantó de marès, els grans blocs de pedra que posteriorment es tallaven a diferents mides.

Amb l'ús de nous materials de construcció les pedreres es van abandonar. Algunes com la de Santa Ponça es va convertir en abocador de brossa i runa. Per sort es va saber valorar l'interès patrimonial, històric i paisatgístic de les pedreres. El 1999 el Govern de les Illes Balears aprovà una llei de protecció de les pedreres. És comença un procés de neteja i recuperació per donar a conèixer aquests "nous" indrets.

Molt abans la pedrera de S'Hostal, a prop de Ciutadella, ja havia endegat aquesta feina.

Quan visitem Santa Ponça no puc deixar de pensar en les piràmides, en el seu interior, en les excavacions arqueològiques d'en Carnavon i Carter. a l'Egipte de principis del segle XX

Es grat comprovar com un procés industrial, l'extracció de pedra, contra tot pronòstic ha generat un espai estèticament acollidor digne de ser visitat. 

La Cova dels Pardals, la cala més secreta de Menorca

Ciutadella, 24 de setembre de 2018 - La Cova dels Pardals es troba al sud oest de la costa, a Menorca. Només s'hi arriba a peu o per mar. Cal seguir el Camí de Cavalls a partir de son Xoriguer en direcció est durant uns quinze minuts. Aviat és veu aquesta construcció.

Les vistes de l'entorn, com és habitual en tot Menorca, són magnífiques. Aquesta part de la costa és abrupta i rocallosa, accedir al mar és perillós i complicat. 

Arribats a la casa descobrim amb sorpresa gent banyant-se.

Cova dels Pardals, és el nom que figura a la part superior de la façana principal. A la llinda hi ha esculpida la creu de sant Joan, l'emblema de Ciutadella, el terme on es troba la cova.

Al costat de la casa hi ha unes escales obrades a la roca, són  l'accés per baixar a la cova. Una barana de marès emblanquinada amb calç evita que els badocs s'hi fotin de cap.

Som a la vegada dins i fora la cova, té accés directe al mar. El petit canal de la dreta forma part de l'embarcador. És el lloc on les barques és col·loquen per ser baixades o pujades des de la casa que hem vist. Un sistema de politges, eslingues i un motor faciliten les maniobres. La cova és una cavitat natural que ha estat adaptada per aquest ús. Desconec si actualment funciona. 

Un rústec norai molt content ens saluda. Tenim sort, som els únics visitants de la cova/cala 

Un mar net i tranquil és a punt, nosaltres també

Nedar, deixar-se anar, surar...l'agradable sensació d'ingravidesa 

 És hora de recollir, el temps, com la vida passa volant, diuen.

Abans de sortir cal mirar amunt, un sostre acolorit i turmentat digne de'n Barceló

ens diu adéu.

Cala en Porter, Jaleo 2018 - Menorca

A l'entorn de Binimel·là - Menorca

17/9/2018 - Binimel·là és una platja gairebé verge, però molt accessible en cotxe. És troba al nord de Menorca, al cor de la Reserva Marina. A la part de llevant hi ha un seguit de petites cales, tranquiles i normalment amb menys gent que a la platja gran 

Binimel·la és lloc de pas per accedir a una de les platges de més anomenada de Menorca, la cala Pregonda. De lluny, és la que és veu al fons.

És un bon lloc on poder observar la diversitat geològica del nord de Menorca

Si ens enfilem dalt d'un turó podem veure la continuació de la costa cap llevant, fins el cap de Cavalleria 

 El Camí de Cavalls ressegueix tot el petimetre de Menorca. Són 185 Km de paisatges de bellesa garantida. 

El vent del nord, la Tramuntana, ha modelat la vegetació

Aigües transparents, cristal·lines, permeten la millor observació dels rics fons marins i dels peixos confiats

Vista a vol d'ocell del pla i la platja de Binimel·là

Aquesta verdor a finals de setembre no és habitual. L'estiu ha estat força plujós, les plantes ho agraeixen mostrant el seu millor color

Els murs de pedra seca, una constant al paisatge de Menorca. Les dues atzavares ja han florit, s'acosta el fi del seu cicle vital.

El torrent de Salairó desemboca a la platja. És habitual trobar-hi families d'ànecs coll verd i fotjes

En tot el paratge només hi trobem aquest edifici, el restaurant