Audicions Íntimes: Quartet Altimira

Audicions Íntimes, un programa de Catalunya Música, creat i presentat per Xavier Chavarria, reprèn la nova temporada. Avui unes 80 persones omplim l'aula 1 de CaixaForum de Barcelona. Acull el Quartet Altimira, una formació integrada pels joves músics Maria Florea (violi), Luís Peña (violí),  Mariona Tuset (violencel) i David Andújar (viola). Com anteriors ocasions el públic és convidat a plantejar als intèrprets dubtes i qüestions sobre el fet musical, provocar un diàleg entre oients i músics. Una manera més intensa i participativa de viure la musica. Les audicions es graven i posteriorment són retransmeses per l'emissora Catalunya Música.

El programa que proposa el Quartet  és com un resum de la música europea dels darrers 300 anys. De Johann Baptist Vanhal (1739-1813) contemporani de Haydn, i que juntament amb Mozart van  tocar junts en alguna ocasió, interpreten el quartet de corda op.6 núm. 6. -  De Bach (1685-1750) la fuga en sol menor BWV 542 una peça per orgue que posteriorment, potser Liszt, en va fer la transcripció per a quartet. -  De F.J. Haydn (1732-1809) el quartet de corda en mi bemoll op. 33 núm 2 'la broma' II scherzo IV presto i finale amb trampa per enganyar al públic.  - De L.v. Beethoven (1770-1827), el geni de Bonn, que enguany es celebra el 250è aniversari del seu naixement, el Quartet de corda en fa major, op. 59 n.1 'Razumovsky' IV. Tema rus: Allegro. -  De F. Schubert (1797-1828) el Quartet de corda núm.14, en re menor, D810 'La mort i la donzella' II Andante con moto. Variacions, la tristor expresada amb profund sentiment. - Finalment de Gaspar Cassadó (1897-1966) que fou  un deixeble destacat de Pau Casals, el Quartet de corda n.3, en sol major IV Allegretto con fuoco ed apassionato.

El Quartet Altimira funciona des del 2017. El seu nom evoca la figura del lutier Agustí Altimira (Barcelona, 1805-??) un fabricant  de violins reconegut pels seus instruments d'estil afrancesat. El Quartet durant la seva curta trajectòria ja ha rebut nombrosos premis. Actualment participen en el projecte 'Le dimore del quartetto' en el qual diferents quartets són convidats a una estada en palaus i cases senyorials a canvi d'oferir un recital en petit comité. Treballen en la recuperació i divulgació dels quartets de Gaspar Cassadó.

. 

Els sorolls i la brutícia són mostres d'incultura

Totalment d'acord amb l'enunciat. A la façana d'una casa del carrer Major de Sant Cugat trobem aquesta rajola. Navegant per la xarxa veig que Manresa, Pontons, El Roc de Sant Gaietà i Sitges també tenen rajoles exactament iguals.

Vist l'estat de la qüestió obro una línia d'investigació per esbrinar el seu origen, si algú en sap res que ho digui als comentaris del blog, gràcies.

Talaia del Montmell (861,5 m) sostre del Baix Penedès

Dissabte, 11 de gener 2020 - Sortida del Grup de Muntanya del Club Muntanyenc Sant Cugat. Visitem la serra de Montmell, i el seu punt culminant, la Talaia de Montmell. 

Desprès de les pluges de divendres avui tenim el dia net i clar, un agradable sol d'hivern ens acompanya durant tota la jornada. Els 22 participants comencem la caminada a l'àrea recreativa del Montmell, a les afores de La Joncosa.

Aviat arribem a l'església nova de Sant Miquel del Montmell - Va ser consagrada el 1598 com substitució de la románica que trobarem més endavant muntanya amunt. 

Mirall

Interior de Sant Miquel de Montmell

Església romànica del Montmell - Probablement l'ermita va ser consagrada entre els anys 1158 i 1181, va tenir culte fins a finals del segle XVI quan va ser substituida per la nova de Sant Miquel. Part de la construcció és encastada a la roca de la muntanya.

Per accedir-hi hem de superar un tram de camí esquerp i costerut, l'argelaga i els esbarzers no faciliten la pujada, cal posar alguna mà i estar atents a l'estimball.

Interior de l'ermita romànica del Montmell

L'absis és d'influència llombarda, conserva dues finestres i quatre grups d'arcuacions cegues aparellades, l'estat de conservació és excel·lent.

Restes del castell del Montmell, situat a 781 m, és el més alt del Penedès. Tenim bones vistes del Camp de Tarragona, el mar, els Ports de Beseit i al nord el Pirineu ben nevat.

Seguim per la carena fins la Creu del Montmell, de 5 metres d'alçada, havia estat iluminada, al fons a la dreta el castell del Montmell que hem deixat fa una estona

Camí de baixada, alguns trams són força pronunciats i pedregosos. Matolls florits de bruc, gatosa i romaní ens perfumen la tornada.

Ermita de Sant Marc - Un part correspon al romànic, a partir de 1338 ja es parla de la nova nau d'estil gòtic. 

Com un miracle la primera arcada continua suportant el pas del temps i dels humans.

Interior de Sant Marc

Mas Solà - Casualment trobem el propietari quan acaba d'arribar. Orgullós ens explica que el va comprar  fa 25 anys, i que ha pogut documentar-ne tota la història. Va ser ell qui va plantar la figuera de moro per defensar la porta.

Vinyes i més vinyes, no debades som al Penedès, arribem a Sant Pere d'Aiguaviva on ens recull l'autocar.

El Pi d'entre Termes, Sant Cugat i Cerdanyola

Sant Cugat, 9 de gener 2020 - Si alguna cosa és difícil de fotografiar són els arbres, especialment si es troben dins del bosc i són de grans dimensions com és el cas que ens ocupa. 

Parlem del popularment conegut com el Pi d'entre Termes, ubicat en mig dels municipis de Sant Cugat i Cerdanyola. Possiblement sigui l'arbre més gran de Collserola, té una alçada de 24 m, el perímetre de la soca mesura 3,20 m, l'amplada de la capçada ocupa 13,5 m. 

Abastar-lo i donar idea de les seves proporcions és complicat, no hi cap al mòbil. La resta d'arbres i vegetació que l'envolten no permeten mantenir la distància adecuada per fer evident la seva envergadura. 

Els arbres no deixen veure el bosc diuen, mai tan ben expressat com en aquest cas, s'hi t'hi acostes veus l'escorça i poca cosa més. 

A prop del Pi d'entre Termes, a un parell de quilometres, trobem el Pi d'en Xandri, un altre ejemplar majestuós, aquest sí abastament fotografiat ad limitum, i del qual en parlarem properament. 

Un servidor al costat del Pi d'entre Termes

A la soca algú hi ha obrat un cap de cavall 
Les taques blanques són regalims de resina

La rambla de Can Bell de Sant Cugat

La rambla de can Bell deu la denominació a la proximitat del mas del mateix nom, un dels més antics i en actiu del terme de Sant Cugat. Feia temps que no m'hi acostava, avui al passar-hi un parell d'oques cridaneres m'han donat la benvinguda, per sort un reixat ha evitat mals majors. Desconec si els propietaris hi continuen vivint.

El temps s'ha aturat a can Bell, encara que és a cinc minuts a peu de Sant Cugat, població famosa per la seva modernitat i activa vida cultural, la solitud del mas sorprèn. Visitar can Bell és fer un viatge al passat sense capsules especials, només caminant, així de fàcil. A continuació alguns edificis significatius de la rambla de can Bell, properament ampliarem la informació. 

Per saber-ne més: Can Bell al Tot Sant Cugat

L'origen de la rambla de can Bell, actualment una pista ampla sense asfaltar, data del 1905 quan Joan Rabadà, el propietari de La Torre Negra vol tenir un accés directe a la carretera de La Rabassada, tot i que ha de creuar terres de Can Bell.  Finalment a petició de Miquel Bell la Diputació obre l'enllaç. El 1907 es parcelen els terrenys que donen al  nou vial i s'hi comencen a construir algunes torres. Popularment es va anomenar passeig dels anglesos.

La primera llicència d'obres serà serà concedida el 1907 a la casa Sumell.

Aparició

Bon dia República