Quarta trobada transfronterera al port de Tavascan

Tavascan, 23 d'agost de 2018 - Per quart any consecutiu es celebra una activitat que comença a ser tradició, la trobada transfronterera del port de Tavascan (Pallars Sobirà). Una iniciativa per promoure l'agermanament de catalans i ariaegesos impulsada pel Parc Natural  de l'Alt Pirineu i el Parc Natural Regional  dels Pyrénées Ariégeoises.

L'itinerari català comença a l'aparcament de la font de la Costa. Cal superar un desnivell de 470 metres fins arribar al port de Tavascan (2215 m) No té cap dificultat, és a l'abast de tothom, he vist pujar una nena de quatre anys i un senyor de més de vuitanta. Transcorre per paratges de gran bellesa, com els estanys Xic i del Port o la mateixa vall del port de Tavascan.

La caminada comença a les 9:30. Un matí clar i fresc acompanya als participants fins el port de Tavascan. Amics, coneguts i saludats es retroben, és el moment de compartir records i anècdotes de les anteriors trobades.

Poc a poc els caminants francesos i catalans arribem al coll o port de Tavascan.

Contemplant la vessant de l'Arieja 

Encara que costa de veure, es confon amb el rocam, al mig de la foto es pot apreciar la Cabane de Marterat, un refugi bàsic però útil en cas de tempesta.

Saludant al dron

El dron

Adéu dron

Les boires envaeixen el port. Alguns francesos, previsors, emprenen el camí de retorn. Més tard a l'hora de dinar xàfecs i tempesta ens faran còrrer. 

Els participants, uns cent cinquanta (a la foto encara no hi són tots) calculo, s'agrupen al pla per escoltar els parlaments.

Representants dels dos parcs naturals juntament amb els alcaldes de Tavascan i Ustou durant els parlaments fan palesa la necessitat de treballar plegats per millorar i promocionar aquest immens espai natural. 

Precisament demà dia 24 d'agost es signarà l'acord de creació del Parc Pirinenc de les Tres Nacions. Una marca comuna que agrupa els dos parcs participants, el de l'Alt Pirineu i  el Pyrénées  Ariégeoises i els parcs andorrans de la Vall de Sorteny i el de les Valls del Comapedrosa.

Camí de tornada

El port de Tavascan, igual que els de Salau i Boet, durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial van ser lloc de pas de refugiats i exiliats d'aquests dos conflictes bèl·lics. 

Font de la Costa, fent cua per dinar. Els aliments de producció  local, embotits, patés, formatges i vins formen part del menú. La tempesta abans anunciada aviat començarà a espetegar. 

La Trobada ha estat un èxit d'organització i participació. La feina del voluntaris, com acostuma a passar aquí i arreu, ha facilitat molt les coses. A reveure i gracies a tots.

Nota: El proper dissabte dia 25 d'agost és fa una trobada semblant al port de Boet, no us la perdeu.

El Cavall Pirinenc Català

El Cavall Pirinenc Català és el resultat del creuament entre diverses races franceses (ardanesa, bretona, comtois,...) de grans dimensions, i el cavall català (actualment extingit). Amb aquest nom és reconeix com a raça des del 2007. El cens actual és d'uns 7.100 exemplars.

Informació extreta del fulletó Ramats domèstics als parcs pirinencs de Catalunya, publicat per la Generalitat de Catalunya el 2013

L'indret on apareixen els cavalls és el pla de Nequa, un bon mirador dels Pirineus situat gairebé a 2000 metres d'altitud, entre Esterri de Cardós i Alins. S'hi pot accedir per una pista de 9,10 km. que surt d'Esterri, hi ha camí per arribar a peu, cal salvar un desnivell de 766 metres.

El pla de Nequa o Negua és o era un paratge de tradició bruixera. En temps reculat era lloc habitual de reunió, els aquelarre, de bruixes de la contrada. En Pep Coll ho explica molt bé al llibre destinat al públic juvenil Les bruixes del pla de Negua.

El pla de Nequa a l'hivern es transforma en pistes d'esquí de fons, encara que no sempre funcionen. Sigui com sigui, i només per les vistes, pujar al Nequa és una bona opció. A l'est, molt a prop, el Monteixo, una mica a l'esquerra la Pica d'Estats i Cia. A mà dreta les muntanyes d'Andorra, el Salória. A l'oest la Val d'Aran, cap l'esquerra els esmolats pics d'Aigüstortes. A sud les pistes i antenes de Port Ainé, 

Lacs de Marimanha - Val d'Aran

14/8/2018 - Jornada marcada una vegada més per la solitud. Per l'excursió als lacs de Marimanha cal prendre el camí ramader que surt de la pista de Montgarri a Isil, molt a prop del pont de Marimanha, en direcció sud. És un dels indrets menys visitats de l'entorn. Potser la manca de fites, senyalitzacions i/o d'itineraris publicats en sigui la raó. 

Precisamnet per aquest motiu  la ruta encara té més interès. Tenim la (falsa) sensació de ser els únics que trepitjem aquesta vall, com tot auxili només comptem amb vaques que ens vigilen.

El camí al principi travessa boscos mixtes de pi negre i avet, poc a poc la vall de Marimanha és va obrint i arribem a la zona de pastures. 

L'arriu de Marimanha, un de tants rierols que alimenten el Noguera Pallaresa que neix ben a prop, al pla de Beret.

Aviat trobem les vaques. Es calcula en 30.000 el nombre d'aquests animals que pasturen als Pirineus catalans. El 80% són de raça bruna, un producte de creuament entre les races locals catalanes amb la bruna alpina arribada de Suïssa a mitjan dels segle XX.  És un tipus de vaca molt rústega, dócil i manejable, que s'adapta molt bé a l'alta muntanya. L'altre 20% de raça és la vaca pallaresa, descendent d'animals del nord d'Europa ja fa més de 250 anys. Molt semblant a la bruna, és diferencia per la coloració blanca uniforme.

Avís per a caminants, no porteu bosses de plàstic a la mà, ja que les podrien confondre amb les de sal que els aporta el ramader, i podrien apropar-se bruscament.

Pleta de Marimanha, a partir d'aquí el camí ramader es perd per convertir-se en camí de muntanya, cal seguir fites de pedres i traces de camí per poder arribar als llacs

Dipòsit de sal. Per contrarestar la mancança d'aigua durant l'estiu a les vaques se'ls subministra sal. Els ramaders la distribueixen damunt de roques, les saleres, que en el temps presenten un to blanquinós degut al seu efecte corrosiu.

Lacs de Marimanha (2250 m) Objectiu de l'excursió, assolit amb èxit, un magnífic dia de sol i millor temperatura. 

La Bruna, la Pallaresa, i família

Potent exemplar de pi negre

Potser un llamp?

Tan bonica com mortífera, l'acònit o tora blava (Aconitum napellus) és una planta força abundant als Pirineus. Flors, fulles i arrels són verinoses, en alguns casos només per contacte pot provocar la mort per arrítmies. Es considera la planta més tòxica d'Europa. La bona notícia és que només creix a partir dels 2000 metres d'altitud

Port d'Aulà (2260 m) Pallars Sobirà

El port d'Aulà (2260 m) al Pallars Sobirà comunica Catalunya amb l'Arieja a França. Durant la II Guerra Mundial juntament amb altres pasos fronterers com els de Salau o Tavascan, va ser un lloc de pas important pels  que fugien de l'Europa en guerra.

Pel Pallars només s'hi puja a peu a partir del pont de Perosa, situat a la pista que comunica el refugi del Fornet (Isil) amb Montgarri (Pla de Beret, Val d'Aran). Per la part francesa hi arriba una pista fins al port, però al trobar-se dins el parc natural de l'Arieja és d'accés restringit.

Per arribar al port cal salvar un desnivell de 800 metres per un camí ramader senyalitzat com GR, que és l'enllaç entre el GR-10 que recorre longitudinalment el Pireneu francés i el GR-11 que fa el mateix recorregut per la vessant espanyola.

A la foto vistes des del port d'Aulà: l'estany del port d'Aulà i el pic de Clavera (2627 m). 

Cabana del pleitiu d'Aulà. Encara que molt precaria en cas de tempesta pot servir d'aixopluc. A dins hi guarden sacs de sal per les vaques

La solitud forma part del paisatge. Durant tota l'excursió, unes cinc hores de caminada, vaques a part, no hem trobat cap persona. És el que te de bo visitar indrets del Pirineu allunyats de la massificació habitual de l'estiu

Poc a poc arribem al port d'Aulà,  és el coll que es veu la dreta del pic

Un filat eléctric sembla marcar la frontera

Fita o borne 421 - La frontera franco-espanyola és marcada amb 602 fites, la primera al riu Bidasoa, a l'Atlàntic,  la darrera al cap de Cervera al Meditarrani 

Placa que a més d'indicar el numero de fita, la 421, commemora el port d'Aulà com un dels pasos importants durant la II Guerra Mundial. La "F" indica França, la "E" Espanya

Algú contempla les muntanyes de França

Vistes de la vessant francesa: la pista, l'estany de Prat Matau i pic de Cartès

Desfent camí

Perills de muntanya, potser en Goiat...

Panical blau (Eryngium bougartii) card molt freqüent a l'alta muntanya

Els arbres vencuts 

Pont de Perosa, per indicacions que no falti

A peu de la pista de Montgarri a Isil, clavada a la roca, hi ha aquesta làpida. Per a més informació podeu consultar aquest blog

La Noguera Pallaresa al seu pas pel pont de Perosa,