Mil Potros (2457 m)

Els Encantats des de la pujada a Mil Potros

La Palomera

Al fons de la vall es veu Espot

Puja que pujaràs... 

Planell de Mil Potros (2547 m) al fons pic de Lo Tèsol (2699 m)

Refugi Pla de la Font (2015 m)

La font

31ena. Pujada al port de Salau - Pallars Sobirà

5 d'agost de 2018 - Com cada primer diumenge d'agost, des de fa 31 anys, avui s'ha celebrat l'aplec d'agermanament entre els pobles occitans i catalans. El port de Salau (2089 m)) un dels pasos històrics dels Pirineus ha reunit un bona colla de participants, uns 600 segons Pallars Digital, de les dues vessants pirinenques. 

Al port de Salau només s'hi pot accedir a peu, del refugi del Fornet, al Pallars, i caminar 4,15 km. salvant 710 metres de desnivell, per l'Arieja a partir del poble de Salau i caminar una mica més.

La trobada te un caire marcadament reivindicatiu per la llibertat dels pobles i l'amistat occitano-catalana. A més de parlaments dels representats de diferents entitats, ajuntaments i associacions que hi participen es fa un intercanvi gastronòmic. Els de l'Arieja bons formatges i embotits, els catalans els millors vins i bones galetes. 

La festa continua amb música i dansa.  Els grups occitans Bouilleur de Sons i Arredalh encomanen al personal les ganes de ballar

Músics espontanis s'afegeixen a la gresca

El fiscorn, instrument que rarament podem escoltar en solitari, normalment forma part de la cobla

Poc a poc la festa es va acabant, els participants, sota un sol aclaparador, retornen a casa. 
A reveure

Estany Negre de Peguera - Sant Maurici

Excursió que comencem a Espot, té un desnivell de +/- 1.042 metres, una distància de 16 quilometres (anar i tornar) i vuit hores de durada, ens ho prenem en calma i la fem en deu. A la foto zona de bany del refugi J.M. Blanc (2318m) on també hi dinem, el menú del refugi d'avui: espaguetis amb tomàquet, de segon mandonguilles (moltes) que durant la baixada aniran rebotant. La migdiada al chill-out del refugi.

L'estany és el Tort de Peguera, al fons, a la dreta de l'horitzó la Pica d'Estats, a l'esquerra el Montroig

La pujada és constant, impertinent. Les vistes, l'entorn, justifiquen l'esforç. Estanys de Tresuro, dos petits llacs simètrics que potser algun dia visitarem. (Apuntat a la llarga llista de pendents) 

Estany Tort de Peguera - El pics d'esquerra a dreta: Pic de Saburó, (2906m) el més punxegut el Pic Inferior de Saburó (2855m) i Pic de  Peguera (2982m) el cim més alt del Pallars Jussà 

Pic cantellut que no puc identificar

Estany Negre de Peguera

Cresta de l'Avió - Durant la nit del 24 al 25 d'agost de 1943 un bombarder bimotor Dornier Do-217 de la Luftwaffe (Força aèria de l'Alemanya nazi) s'hi va estavellar. L'avió havia sortit en vol d'instrucció de la ciutat francesa de Villaroche. En perdre el control els quatre tripulants van saltar en paracaigudes, l'avió va continuar en vol solitari en línia  recta durant més de 200 km fins xocar contra les crestes que desprès es van anomenar de L'avió

La vall de Peguera per on transcorre tota l'excursió

Arribant a Espot

Espot - Cal Roc 

Les Ares, el bar - restaurant de la Bonaigua

El mal anomenat refugi de les Ares és troba a 1772 metres d'altitud, al peu de la carretera del Port de la Bonaigua. Actualment és un restaurant petit, acollidor i ben portat. 

Just al davant de restaurant, a l'altre costat de la carretera, trobem el santuari de la Mare de Déu de les Ares. És de recent construcció, d'imitació al romànic, fou bastit el 1960 en substitució d'un de més antic.

Un parell de revolts més avall, i també a peu de carretera, d'un broc metàl·lic brolla sense parar  la boníssima aigua de la font La Ressaca. Potser d'aquí el nom del Port de la Bonaigua

Una terra anomenada Romania

Enguany fa cent anys del naixement de Romania com país independent. Aprofitant aquesta efemèride dins el cicle Viatge Literari per les Biblioteques al pati de la biblioteca Gabriel Ferrater de Sant Cugat s'ha presentat Una Terra Anomenada Romania 

Ha consistit en la lectura d'una tria de poemes d'alguns dels autors més representatius de Romania. L'actor Jordi Boixaderas, dicció clara i convincent, ha dit nou poemes amb l'acompanyament a l'acordió de Bárbara Granados, besnéta d'Enric Granados, i ella mateixa instrumentista, compositora i directora teatral. Xavier Montoliu Pauli, traductor al català dels poetes escollits, ha fet la presentació i els comentaris de cada poema.

Xavier Montoliu és un enamorat de Romania, i es nota. Cada poema l'ha situat en l'espai i temps dels seus autors, així hem pogut fer un breu viatge per Romania, de la Bucovina al delta del Danubi, pujant a les muntanyes de Transilvània fins arribar a Bucarest, la capital. Ha elogiat el tarannà obert i acollidor des romanesos, i ha recomanat que no deixem de visitar Romania, ho farem. És l'autor de l'epíleg Bucarest, mon amour que clou la celebrada  Solenoide de Mircea Cartarescu,  futurible premi Nobel de literatura, que així sia.

Aurora Peña & The Ministers of Pastime a Nits de Música al Claustre de Sant Cugat

Aquest dissabte 21 de juliol hem assistit al darrer dels concerts del cicle Nits de Música al Claustre, Música Clàssica Entre Capitells que organitza l'Ajuntament de Sant Cugat. El recital, en bon criteri, i a diferència dels anteriors que s'han fet al pati del claustre, l'hem escoltat a l'interior de l'església. El millor lloc pel repertori que han ofert. 

Un recital dedicat a dos dels compositors més destacats del barroc, Händel i Vivaldi. La  soprano Aurora Peña (València, 1990) acompanyada per la formació de cambra The Ministers of Pastime, sis violins, una viola, un cello, un contrabaix i clavicèmbal, han interpretat entre altres el Concerto Grosso op.6 de Händel i el Concert per a cordes i continu de Vivaldi. 

La interpretació des músics malgrat la seva joventut, o precisament per això, ha estat d'alt nivell. Cal destacar la  bona sintonia entre els interpretes i la coordinació entre els músics i la la soprano, qüestió bàsica quan es tracta de música cambrística. Un recital en dues parts de gairebé una hora de duració. Els insistents aplaudiments finals han tingut recompensa: la més que coneguda ària Lascia ch'io pianga de l'opera Almira de Händel.

Com curiositat,  el clavicèmbal de l'orquestra malgrat les aparences és de recent construcció, el 2014 a Barcelona per Fabrizio Acanfora, un músic napolità amb taller al Poble Nou que fabrica o fabricava aquests instruments.   

A la part interior de la tapa del clavicèmbal hi llegim "Musica letitiae comes medicina dolorum" un proverbi llatí que traduït diu així "La música és companyia en l'alegria i medecina en el dolor"

Aquesta mateixa locució apareix en un quadre del pintor holandès Johannes Vermeer, La lliço de música, pintat el 1660 aproximadament. La frase és a la part interior d'una espineta, un instrument musical semblant al clavicèmbal però més petit.