 |
| Aquest dissabte 21 de juliol hem assistit al darrer dels concerts del cicle Nits de Música al Claustre, Música Clàssica Entre Capitells que organitza l'Ajuntament de Sant Cugat. El recital, en bon criteri, i a diferència dels anteriors que s'han fet al pati del claustre, l'hem escoltat a l'interior de l'església. El millor lloc pel repertori que han ofert. Un recital dedicat a dos dels compositors més destacats del barroc, Händel i Vivaldi. La soprano Aurora Peña (València, 1990) acompanyada per la formació de cambra The Ministers of Pastime, sis violins, una viola, un cello, un contrabaix i clavicèmbal, han interpretat entre altres el Concerto Grosso op.6 de Händel i el Concert per a cordes i continu de Vivaldi. La interpretació des músics malgrat la seva joventut, o precisament per això, ha estat d'alt nivell. Cal destacar la bona sintonia entre els interpretes i la coordinació entre els músics i la la soprano, qüestió bàsica quan es tracta de música cambrística. Un recital en dues parts de gairebé una hora de duració. Els insistents aplaudiments finals han tingut recompensa: la més que coneguda ària Lascia ch'io pianga de l'opera Almira de Händel. |
 |
| Com curiositat, el clavicèmbal de l'orquestra malgrat les aparences és de recent construcció, el 2014 a Barcelona per Fabrizio Acanfora, un músic napolità amb taller al Poble Nou que fabrica o fabricava aquests instruments. |
 |
| A la part interior de la tapa del clavicèmbal hi llegim "Musica letitiae comes medicina dolorum" un proverbi llatí que traduït diu així "La música és companyia en l'alegria i medecina en el dolor" Aquesta mateixa locució apareix en un quadre del pintor holandès Johannes Vermeer, La lliço de música, pintat el 1660 aproximadament. La frase és a la part interior d'una espineta, un instrument musical semblant al clavicèmbal però més petit. |
