diumenge, 27 de gener de 2019

Passejades per Collserola: seguint el rec Comtal, de Montcada a Sant Andreu de Palomar, Barcelona

Sortida del programa Passejades per Collserola que organitza el Club Muntanyenc Sant Cugat - L'itinerari d'avui transcorre fora de l'àmbit de Collserola, però el complementa, ja que ens permet conèixer un indret proper i singular, el  naixement del rec Comtal al terme de Montcada i Reixac. 

La passejada comença al Reixagó o Casa de la Mina i el rec Comtal. Un edifici del s.XVIII destinat a fer la partició de cabals entre el rec Comtal i la Mina Antiga de Montcada. Els origens del Rec són al s.X quan els comtes de Barcelona fan construir un canal per regar i moure els molins fariners. En temps de Jaume I es va fer el primer intent d'aprofitar el Rec pel subministrament d'aigua potable.

Reixa de protecció de la boca de sortida del rec. L'aigua que brolla és força clara

A la part superior un parell de làpides recorden dos fets. La primera que durant el regnat de Carles III, l'any 1778 es decideix aprofitar les aigües del freàtic del Bèsos obrint galeries sota la llera. Es construeix la mina de Montcada per augmentar el cabal del rec. La segona, les emergències d'aigua a Barcelona van provocar l'ampliació de la mina el 1822, el 1888 i el 1889, endinsant-se en la llera del Bèsos i del Ripoll

Casa del Reixagó. Per dins, a la part inferior, transcorren les aigües del rec Comtal. Ara és el Casal de la Gent Gran de Montcada i Reixac

L'escut de la façana recorda el seu origen 

El rec al seu pas subterrani per la casa de la Mina o Reixagò. L'aigua de la mina de Montcada va ser constant font de conflictes per l'ús abusiu que l'Ajuntament de Barcelona feia davant el dret prioritari i tradicional que ostentava la comunitat de regants i propietaris de molins de la Sèquia Comtal. Aquesta és la raó de ser del Reixagó, el repartidor que representava el conveni per a la distribució de l'aigua de la mina: un terç per a l'Ajuntament de Barcelona i dos per a la Junta de Regants de la Sèquia. La reixa protegia sota clau la partició acordada, i només s'obria en presencia de les dues parts. El 1965 va ser el darrer any que el rec Comtal va subministrar aigua a Barcelona.

El tram del rec que transcorre per Montcada va ser rehabilitat el 2015, el que abans era un lloc de mal caminar, ara s'ha convertit en un agradable passeig de vianants. A l'estiu, com havia estat costum, la canalla s'hi banya. Al fons a la dreta el turó de Montcada (273 m)






El rec encara conserva un cert aspecte bucòlic, contrasta amb el seu entorn més immediat densament edificat i envoltat per un inventari d'infraestructures: vies de tren, carreteres, autopistes, conduccions de tot tipus, línies d'alta tensió, cimenteres, naus industrials


La passejada d'avui ha estat possible gràcies a Miquel Jaumot, veí de Sant Andreu del Palomar. Possiblement és una de les persones que coneix millor el rec Comtal. 


El pont de la Vaca, ja a Barcelona, és un dels pocs vestigis medievals que queden a la vista del rec Comtal. Va ser reconstruït el  s.XVIII


Diu la llegenda que alguns camioners que transporten grans volums de cartró per reciclar abans de procedir a la venda mullen la càrrega per fer-ne augmentar el pes i obtenir més benefici. L'aigua sobrant l'aboquen al Besòs

La Ponderosa, al barri de Vallbona. És l'última explotació agrícola que queda al terme municipal de Barcelona


Pont llevadís, s'activa en cas de costellada 




Casa de l'Aigua a Trinitat Vella, Barcelona. Era una estació de bombeig de l'aigua del Besòs

Ja a Barcelona, molt amagades, fa poc s'han descobert les restes de l'aqüeducte romà. Aquesta és un altra història

La passejada acaba a l'església de Sant Andreu de Palomar. La cúpula, molt malmesa i en constant amenaça d'esfondrament, possiblement sigui la més gran de Catalunya

2 comentaris: